sambenàtu 1, sambenàtzu , nm Definition sambenedhu, mescamente su chi si faet cun su sàmbene cundhiu in s'istentina grussa de su porcu Synonyms e antonyms sanguanedha, tzurrete Scientific Terminology mng Etymon srd.
sambenàu sambanàu
sambendenàres , nm Definition
ira o pérdia de sàmbene in su nasu, sàmbene essindho de is nàrigas (fintzes po unu cropu)
Synonyms e antonyms
iscarigamentu
Scientific Terminology
mld
Etymon
srd.
Translations
French
épistaxis
English
nosebleed
Spanish
epistaxis
Italian
epistassi
German
Nasenbluten.
sàmbene sàmbani
sambenédhu , nm Definition bentre armà, bentredha (istogomedhu) de angione o de crabitu prena de sàmbene cundhiu po dha papare cota a budhiu Synonyms e antonyms sanguanedha, tzurrete.
sambenéri , agt Definition
nau de unu, chi est malu meda e costumat a fàere sàmbene, salina, a bochíere
Synonyms e antonyms
sambenàriu
Translations
French
sanguinaire
English
bloody
Spanish
sanguinario
Italian
sanguinàrio
German
blutgierig.
sambenízu , nm: sanguinígiu Definition su númene de sa famíglia, de s'aréntzia Synonyms e antonyms sambanau / cdh. sangunígiu.
sambenòne , agt Definition
chi est perdendho sàmbene
Synonyms e antonyms
sambenosu
Sentences
fit totu bisestradu e sambenone
Translations
French
sanglant
English
bleeding
Spanish
sangrante
Italian
sanguinante
German
blutend.
sambenósu , agt: sanguinosu Definition
chi portat sàmbene (nau de ghiraitzu, chi est cotu pagu, cun sàmbene chi no at cagiau); chi bogat o faet sàmbene; chi est perdendho sàmbene / arantzu s. = chi zughet sa purpa ruja
Synonyms e antonyms
issambenadu
/
sambenone
Sentences
s'arrustu fit sambenosu e caente ◊ su maridu fit un'ómine de pache, sambenosu e de bonas maneras (M.Canu)
2.
fit una vindita antiga e sambenosa chi contaiant in su foghile a su time time
Etymon
ltn.
sanguinosus
Translations
French
sanglant
English
bloody,
bleeding
Spanish
sanguinolento
Italian
sanguigno,
sanguinóso
German
blutig.
sambesúca, sambesúe , nf: sambisua,
sambisue,
sambisuga,
sambisui,
sammesughe,
sangusúisi Definition
bobboi chi poniant a che suspire unu pagu de sàmbene; in cobertantza, chie isfrutat s’àteru; sa prupa de s’ambidhiola de un’animale
Synonyms e antonyms
abbisui,
ambisújula,
angassua,
sanghisúgina,
sangunera
/
ttrs. sanghisúgina
/
irfrutadore
2.
cussos sunt semper prontos che sammesughes a dare pacu e a picare meda
Scientific Terminology
crp, hirudo medicinalis
Etymon
ltn.
sanguisuga
Translations
French
sangsue
English
leech
Spanish
sanguijuela
Italian
sanguisuga
German
Blutegel.
sambígnu , nm: sambinzu 1 Synonyms e antonyms malajana 1, siserbi Scientific Terminology mt, Viburnum tinus Etymon srd.
sambinàdu sambanàu
sàmbine sàmbani
sambíngiu , agt: sambinzu 2,
sanguignu,
sanguíngiu Definition
nau de colore, bleu prus chi in colore de sàmbene, in colore biaitu; nau de su cristianu, chi portat carena grussatza, increbudhida, cun is venas chi si parent meda, mescamente in cara, de colore orrúbiu meda / sanguíngiu che su lillu = biaitu meru
Synonyms e antonyms
biaitu,
samegninu
/
cdh.,
ttrs. sanghignu
Sentences
manzaniles sambinzos atesu mi ammento ◊ bogaiat suore sambinzu ◊ est sanguíngiu che lillu
Scientific Terminology
clr
Translations
French
violacé
English
violet
Spanish
morado
Italian
violàceo
German
veilchenblau.
sàmbini sàmbani
sambínzu , nm Definition
arangixedhu arrúbiu, samucu de cogas, genia de matighedha a linna modhe, frutighedhu toscosu bonu fintzes po meighina
Synonyms e antonyms
bolàdiga
Scientific Terminology
mt, Euonymus europaeus
Translations
French
fusain
English
spindle-tree
Spanish
bonetero,
evónimo
Italian
fusàggine
German
Pfaffenhütchen.
sambínzu 1 sambígnu
sambínzu 2 sambíngiu
sàmbiri sàmbani
sambisúa, sambisúe, sambisúga, sambisúi sambesúca