salvàu , pps: sarbau Definition de salvare Surnames and Proverbs smb: Salvau.
salvèsa , nf: sarbesa, sarvesa Synonyms e antonyms salvamentu, salvascione.
sàlvia , nf Definition
sàlvia bona, bianca, erba linnosa fragosa, chi s'impreat meda po cundhire / calidades de s.: a frori asulu (Salvia coerulea), arrúbia (Salvia splendens), bianca (Buphthalmum inuloides, S. officinalis), groga (Phlomis fruticosa)
Surnames and Proverbs
smb:
Salvia
Scientific Terminology
cndh, Salvia officinalis
Translations
French
sauge
English
sage
Spanish
salvia
Italian
sàlvia
German
Salbei.
salvièdha , nf Definition una calidade prus pitica de sàlvia Synonyms e antonyms giorica, lucajabitica Scientific Terminology rba, Salvia verbenaca.
salviòne , nm Definition sàlvia manna, faet a tupighedha de unos 60/70 centímetros, bona fintzes po cura Synonyms e antonyms lucaja Scientific Terminology rbl, rbc, Salvia sclarea.
sàlvu , agt: sarbu,
sarvu Definition
chi si est sarbau, chi si est iscabbúlliu de unu male, de unu dannu: s'impreat fintzes coment'e pps.
Synonyms e antonyms
salvau
2.
sa fide tua ti at sarvu! ◊ sa zente chi si est sarva est fuida
Translations
French
sauf
English
safe
Spanish
salvo
Italian
salvo
German
gerettet.
samanzàna , avb Definition manzanu, cras a mengianu.
samartzéi , prn: samertzei,
semertzei,
semmertzei Definition
sa mertzei*, foedhu de arrespetu po personas chi no si connoschent o chi no si dhue tenet cunfidàntzia
Synonyms e antonyms
bois,
bostè,
fosteti
Sentences
dhu pagu comenti semertzei disígiat ◊ semertzei iscioberit su chi dhi cumbenit!
Translations
French
vous
English
his lordship (her ladyship),
you
Spanish
Usted
Italian
La Sua Signorìa,
Lei
German
Sie.
sàmba , nf Definition genia de ballu furisteri (brasilianu).
sambajòne, sambajòni, sambajóu , nm Definition
ispíritu de ou murigau cun marsala o àteru binu druche: genia de bufóngiu sustantziosu meda
Synonyms e antonyms
zambajone*
Scientific Terminology
bfg
Translations
French
sabayon
English
zabaglione
Spanish
sabayón
Italian
zabaióne
German
Flip.
sambanàu , nm: sambenadu,
sambenatu,
sambenau,
sambinadu,
sammenau,
sanguanau,
sangunau,
semenau 1 Definition
su númene de sa famíglia, de s'aredeu (si faet su pl. puru)
Synonyms e antonyms
apelliu,
connoma,
sambenizu
/
ttrs. sanghinadu
Sentences
iscrie númene e sambenadu! ◊ nessi su sambenatu mi lu lassat, cussu tropejale de Musolinu! ◊ de sangunau teniat "Sarritzu" ◊ su sanguanau sú no dh'arregordu ◊ lúmene e semmenau depent èssere pretzisos
Etymon
srd.
Translations
French
nom
English
surname
Spanish
apellido
Italian
cognóme
German
Familienname.
sàmbani , nm: sàmbene,
sàmbine,
sàmbini,
sàmbiri,
sàmmene,
sànghini,
sàngui,
sànguini,
sànguni Definition
ammesturu abbosu de sustàntzias bias (glóbbulos orrúbios e biancos), de colore orrúbiu (prus cotu su venosu, prus craru cussu arteriosu), chi in is organísimos animales su coro pompat portandho deosi s’ossígenu e is alimentos necessàrios a sa vida de is céllulas in totu su corpus: cunsiderau sa cosa prus pretziada po bívere, est símbulu de vida etotu; genia de papare, fatu cun sàmbene de porcu o de àteru animale, cundhiu e cotu a budhiu o a orrostu / a/c. sos sàmbenes = su sàmbene in cantu de diferentes personas e fintzes coment'e iscóviu de is naturales (èssere a sàmbenes, nau de unu piessignu de su naturale = segundu chie); foedhandho de papares, sàmbene de animale (porcu, brebè) postu in is longos segaos a orrugos po còere o po ndhe giare
Synonyms e antonyms
bidalíciu,
sambenedhu
/
cdh.,
ttrs. sangu
Idioms
csn:
sàmbene in abba = maladia a su sàmbene, zenia de crancu; preta ’e sàmbene = sànguini callau, samben tentu, apredadu, pistau; zúghere sos ogros in preta de sàmbene = arrúbius arrúbius; sàmbene pistu = lidori, màrcia de pistadura; fúria, altzada de sàmbene = sàmbene a tropu, a pressione forte, ira de sàmbene, sàmbene a càntaru chi essit in carchi vena chi si crebat, itl. emorragìa; samben de nares = iscolu de sànguini, sànguini chi a bortas si perdit de su nasu; sàmbene forte, punta de sàmmene (pecu)= itl. ipertensióne; turru de sàmbene = sàmbene a bullu; intrare sàmbene a unu = aciúngiri sànguini allenu; bogàreche sàmbene a unu = sangraidhu; bogare sàmbene a unu = fai ccn. segada de dhi fai essiri/pèrdiri sànguini; istangiai su sànguini = frimmare sàmbene essindhe, de segada, puntura e gai; donadori de sànguini = chini si fait sangrai e donat fatuvatu su sànguini suu po genti de operai o chi sunfrit de microcitemia; mòrrere de ira ’e sàmbene (nadu in suspu) = learesila a lecuancas, chentza presse e ne pidinu; èssiri de sànguini forti = corazosu, chi no si lassat bínchere pro timoria, assuconu e gai, chi est de agguantu, no si lassat impressionare, fintzas sanu, de agguantu a sas maladias (ctr. de sàmbene débile); tènniri malu sànguini a unu = tènnere disgéniu, carchi cosa contra a unu; èssiri de malu sànguni = chentza grabbu, istrossa; èssere de su matessi sàmbene = parentes custrintos; torrai su sànguini a logu = passai s'atzíchidu, sa timoria manna; ampuai, artziai su sànguini a conca, artziada de sàmbene a conca = pèrdere sa passéssia, fàghere a s'arrennegada; costai su sànguni de su coru = meda, sacrifítziu mannu
Sentences
comente mi as fertu cun cussa nae sica mi as bogadu sàmbene ◊ unu flacone de sàmbene meu, chi forsis salvat una vida anzena, innestat de amore una fiama (G.Soro)◊ comente at puntu su porcu at bogadu unu turru de sàmbene ◊ òlgiu a m'interrai auba su soli calgentat e imbúdhidat chei su sàmbini a binti annus ◊ su sàmbene no est abba ◊ sa Luna est in colore de sàmbene: odheu, sinnale malu!
2.
pro fàchere sos sàmbenes de su porcu bi cheret mele, papassa e menta de farre
3.
a intendi cussus bellus fuedhus mi est torrau su sànguini a logu ◊ li sutzas a su póveru su sàmmene ca ses iscuscentziadu ◊ lampu, no siat chi morzat de ira ’e sàmbene, puru: a sas deghe est ancora in letu! ◊ mi ch'est pigadu su sàmbene a conca fatèndhemi boltulare su carvedhu ◊ cussu est ómine de malu sàmbene: no si agguantat sa figura!
Scientific Terminology
crn
Etymon
ltn.
sanguen
Translations
French
sang
English
blood
Spanish
sangre
Italian
sàngue
German
Blut.
sambellutàu , nm Definition sàmbene lutau, niedhu, prus che àteru de pistadura, drichesau Synonyms e antonyms frincu, leidora, libidore, lidigori, macru, pistadura / sambellutu Etymon srd.
sambellútu , nm Definition sàmbene lutau, niedhu, prus che àteru de pistadura, cagiau, e fintzes sàngia Synonyms e antonyms sambellutau*.
sambenàdu sambanàu
sambenàgia, sambenàja , nf: sambenarja,
sanghinaja,
sangonaja Definition
cranuga de còscia, gurone e dolore a s'ímbena; fintzes infetu chi faet a essiduras chi si faent a matéria, pitichedhedhas (laturredhas) chi assimbígiant, totus impare, a unu niu de espu
Synonyms e antonyms
coscizola
/
ghesparju
Scientific Terminology
mld
Translations
French
adénite inguinale,
favus
English
inguinal adenitis,
favus
Spanish
adenitis inguinal,
panal
Italian
adenite inguinale,
favo
German
Leistenadenitis,
Wabe.
sambenàre, sambenàri , vrb: sangunai Definition
pèrdere sàmbene
Sentences
una profundha ferida sighit a sambenare ◊ l'ant àpidu percossadu e sambenendhe arreu ◊ in sos destinos de Sardigna creo: pro custu iscrio, sàmbeno e peleo (P.Casu)
Etymon
srd.
Translations
French
saigner
English
to bleed
Spanish
sangrar
Italian
sanguinare
German
bluten.
sambenàriu , agt: sanguinàriu Definition nau de unu, chi est malu meda e costumat a fàere sàmbene, a púnghere a lepedha, a bochíere Synonyms e antonyms sambeneri / cdh. sanghinàriu.
sambenàrja sambenàgia
sambenàtu sambanàu