A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

salvàu , pps: sarbau Definitzione de salvare Sambenados e Provèrbios smb: Salvau.

salvèsa , nf: sarbesa, sarvesa Sinònimos e contràrios salvamentu, salvascione.

sàlvia , nf Definitzione sàlvia bona, bianca, erba linnosa fragosa, chi s'impreat meda po cundhire / calidades de s.: a frori asulu (Salvia coerulea), arrúbia (Salvia splendens), bianca (Buphthalmum inuloides, S. officinalis), groga (Phlomis fruticosa) Sambenados e Provèrbios smb: Salvia Terminologia iscientìfica cndh, Salvia officinalis Tradutziones Frantzesu sauge Ingresu sage Ispagnolu salvia Italianu sàlvia Tedescu Salbei.

salvièdha , nf Definitzione una calidade prus pitica de sàlvia Sinònimos e contràrios giorica, lucajabitica Terminologia iscientìfica rba, Salvia verbenaca.

salviòne , nm Definitzione sàlvia manna, faet a tupighedha de unos 60/70 centímetros, bona fintzes po cura Sinònimos e contràrios lucaja Terminologia iscientìfica rbl, rbc, Salvia sclarea.

sàlvu , agt: sarbu, sarvu Definitzione chi si est sarbau, chi si est iscabbúlliu de unu male, de unu dannu: s'impreat fintzes coment'e pps. Sinònimos e contràrios salvau 2. sa fide tua ti at sarvu! ◊ sa zente chi si est sarva est fuida Tradutziones Frantzesu sauf Ingresu safe Ispagnolu salvo Italianu salvo Tedescu gerettet.

samanzàna , avb Definitzione manzanu, cras a mengianu.

samartzéi , prn: samertzei, semertzei, semmertzei Definitzione sa mertzei*, foedhu de arrespetu po personas chi no si connoschent o chi no si dhue tenet cunfidàntzia Sinònimos e contràrios bois, bostè, fosteti Frases dhu pagu comenti semertzei disígiat ◊ semertzei iscioberit su chi dhi cumbenit! Tradutziones Frantzesu vous Ingresu his lordship (her ladyship), you Ispagnolu Usted Italianu La Sua Signorìa, Lei Tedescu Sie.

sàmba , nf Definitzione genia de ballu furisteri (brasilianu).

sambajòne, sambajòni, sambajóu , nm Definitzione ispíritu de ou murigau cun marsala o àteru binu druche: genia de bufóngiu sustantziosu meda Sinònimos e contràrios zambajone* Terminologia iscientìfica bfg Tradutziones Frantzesu sabayon Ingresu zabaglione Ispagnolu sabayón Italianu zabaióne Tedescu Flip.

sambanàu , nm: sambenadu, sambenatu, sambenau, sambinadu, sammenau, sanguanau, sangunau, semenau 1 Definitzione su númene de sa famíglia, de s'aredeu (si faet su pl. puru) Sinònimos e contràrios apelliu, connoma, sambenizu / ttrs. sanghinadu Frases iscrie númene e sambenadu! ◊ nessi su sambenatu mi lu lassat, cussu tropejale de Musolinu! ◊ de sangunau teniat "Sarritzu" ◊ su sanguanau sú no dh'arregordu ◊ lúmene e semmenau depent èssere pretzisos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu nom Ingresu surname Ispagnolu apellido Italianu cognóme Tedescu Familienname.

sàmbani , nm: sàmbene, sàmbine, sàmbini, sàmbiri, sàmmene, sànghini, sàngui, sànguini, sànguni Definitzione ammesturu abbosu de sustàntzias bias (glóbbulos orrúbios e biancos), de colore orrúbiu (prus cotu su venosu, prus craru cussu arteriosu), chi in is organísimos animales su coro pompat portandho deosi s’ossígenu e is alimentos necessàrios a sa vida de is céllulas in totu su corpus: cunsiderau sa cosa prus pretziada po bívere, est símbulu de vida etotu; genia de papare, fatu cun sàmbene de porcu o de àteru animale, cundhiu e cotu a budhiu o a orrostu / a/c. sos sàmbenes = su sàmbene in cantu de diferentes personas e fintzes coment'e iscóviu de is naturales (èssere a sàmbenes, nau de unu piessignu de su naturale = segundu chie); foedhandho de papares, sàmbene de animale (porcu, brebè) postu in is longos segaos a orrugos po còere o po ndhe giare Sinònimos e contràrios bidalíciu, sambenedhu / cdh., ttrs. sangu Maneras de nàrrere csn: sàmbene in abba = maladia a su sàmbene, zenia de crancu; preta ’e sàmbene = sànguini callau, samben tentu, apredadu, pistau; zúghere sos ogros in preta de sàmbene = arrúbius arrúbius; sàmbene pistu = lidori, màrcia de pistadura; fúria, altzada de sàmbene = sàmbene a tropu, a pressione forte, ira de sàmbene, sàmbene a càntaru chi essit in carchi vena chi si crebat, itl. emorragìa; samben de nares = iscolu de sànguini, sànguini chi a bortas si perdit de su nasu; sàmbene forte, punta de sàmmene (pecu)= itl. ipertensióne; turru de sàmbene = sàmbene a bullu; intrare sàmbene a unu = aciúngiri sànguini allenu; bogàreche sàmbene a unu = sangraidhu; bogare sàmbene a unu = fai ccn. segada de dhi fai essiri/pèrdiri sànguini; istangiai su sànguini = frimmare sàmbene essindhe, de segada, puntura e gai; donadori de sànguini = chini si fait sangrai e donat fatuvatu su sànguini suu po genti de operai o chi sunfrit de microcitemia; mòrrere de ira ’e sàmbene (nadu in suspu) = learesila a lecuancas, chentza presse e ne pidinu; èssiri de sànguini forti = corazosu, chi no si lassat bínchere pro timoria, assuconu e gai, chi est de agguantu, no si lassat impressionare, fintzas sanu, de agguantu a sas maladias (ctr. de sàmbene débile); tènniri malu sànguini a unu = tènnere disgéniu, carchi cosa contra a unu; èssiri de malu sànguni = chentza grabbu, istrossa; èssere de su matessi sàmbene = parentes custrintos; torrai su sànguini a logu = passai s'atzíchidu, sa timoria manna; ampuai, artziai su sànguini a conca, artziada de sàmbene a conca = pèrdere sa passéssia, fàghere a s'arrennegada; costai su sànguni de su coru = meda, sacrifítziu mannu Frases comente mi as fertu cun cussa nae sica mi as bogadu sàmbene ◊ unu flacone de sàmbene meu, chi forsis salvat una vida anzena, innestat de amore una fiama (G.Soro)◊ comente at puntu su porcu at bogadu unu turru de sàmbene ◊ òlgiu a m'interrai auba su soli calgentat e imbúdhidat chei su sàmbini a binti annus ◊ su sàmbene no est abba ◊ sa Luna est in colore de sàmbene: odheu, sinnale malu! 2. pro fàchere sos sàmbenes de su porcu bi cheret mele, papassa e menta de farre 3. a intendi cussus bellus fuedhus mi est torrau su sànguini a logu ◊ li sutzas a su póveru su sàmmene ca ses iscuscentziadu ◊ lampu, no siat chi morzat de ira ’e sàmbene, puru: a sas deghe est ancora in letu! ◊ mi ch'est pigadu su sàmbene a conca fatèndhemi boltulare su carvedhu ◊ cussu est ómine de malu sàmbene: no si agguantat sa figura! Terminologia iscientìfica crn Ètimu ltn. sanguen Tradutziones Frantzesu sang Ingresu blood Ispagnolu sangre Italianu sàngue Tedescu Blut.

sambellutàu , nm Definitzione sàmbene lutau, niedhu, prus che àteru de pistadura, drichesau Sinònimos e contràrios frincu, leidora, libidore, lidigori, macru, pistadura / sambellutu Ètimu srd.

sambellútu , nm Definitzione sàmbene lutau, niedhu, prus che àteru de pistadura, cagiau, e fintzes sàngia Sinònimos e contràrios sambellutau*.

sambenàdu sambanàu

sambenàgia, sambenàja , nf: sambenarja, sanghinaja, sangonaja Definitzione cranuga de còscia, gurone e dolore a s'ímbena; fintzes infetu chi faet a essiduras chi si faent a matéria, pitichedhedhas (laturredhas) chi assimbígiant, totus impare, a unu niu de espu Sinònimos e contràrios coscizola / ghesparju Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu adénite inguinale, favus Ingresu inguinal adenitis, favus Ispagnolu adenitis inguinal, panal Italianu adenite inguinale, favo Tedescu Leistenadenitis, Wabe.

sambenàre, sambenàri , vrb: sangunai Definitzione pèrdere sàmbene Frases una profundha ferida sighit a sambenare ◊ l'ant àpidu percossadu e sambenendhe arreu ◊ in sos destinos de Sardigna creo: pro custu iscrio, sàmbeno e peleo (P.Casu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu saigner Ingresu to bleed Ispagnolu sangrar Italianu sanguinare Tedescu bluten.

sambenàriu , agt: sanguinàriu Definitzione nau de unu, chi est malu meda e costumat a fàere sàmbene, a púnghere a lepedha, a bochíere Sinònimos e contràrios sambeneri / cdh. sanghinàriu.

sambenàrja sambenàgia

sambenàtu sambanàu