A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

salòne, salòni , nm Definitzione camerone, logu fraigau a bisura de aposentu mannu Sinònimos e contràrios camarone Terminologia iscientìfica dmo.

salòtu , nm Sinònimos e contràrios saba 1.

sàlsu , agt, nm Definitzione chi portat sale; su sabore de su sale, su sale de s'abba de mare e de àteras abbas salamatas Sinònimos e contràrios salidúmini / ttrs. sarumu Ètimu ltn. salsus Tradutziones Frantzesu salinité Ingresu saltiness Ispagnolu salinidad, salobridad Italianu salsèdine Tedescu Salzigkeit, Salz.

saltafóssu , nm Definitzione carrotza tirada a cuadhu po ingòllere gente Ètimu itl. saltafossi.

saltài , vrb: saltare, saltiare, sartai, sartare, sartiae, sartiai, sartiare Definitzione su si pesare in artu, fàere brínchidos (fintzes po che passare a s'àtera bandha de calecuna cosa o tretu); su si pesare in artu de comente una cosa atumbat a logu tostau, o a terra; foedhandho de animales mascos, artzare a pitzu de sa fémina po dh'improssimare Sinònimos e contràrios brincae, essire, giancai, rebbotiare, sadhigai / ciúghere Maneras de nàrrere csn: sartai su coru, is ogus = essire o rúere o fagher rúere a terra su coro, sos ogros, pàrrere chi ndh'est essindhe su coro, sos ogros; sartiare su logu a unu = andaisindi, bessirinci debressi, currendi, a sàrtidu; su ballu sartiau = dillu, dènnaru, arrosciada Frases sos pitzinnos fughiant sartiandhe su muru ◊ andha, sàltia, curre, ajó, ajó! ◊ su muru de sa corte che crabolu, malannu, già l'ischiat saltiare! ◊ sériu fuit su manzanu chi faghiat praghere a cúrrere e sartiae 2. a chini tenit feli ndi dhi sartit su coru! ◊ pariat chi mi ndi fiat sartiau su coru a foras! (A.Garau)◊ chi dhi giau una sciarrocada de martedhu a conca ndi dhi fatzu sartiai is ciorbedhus ◊ sigomente commo cummandho deo, sartammi su logu! ◊ sàltiami su logu! 3. su trau at sartiadu sas tràilas, su mascru at sàrtiat sas berbeghes, su pudhu at saltiadu una pudha ◊ su porcarzu at fatu sartiare una sue Ètimu ltn. saltare Tradutziones Frantzesu sauter, monter Ingresu to jump, to mount Ispagnolu saltar, montar Italianu saltare, montare Tedescu springen, bespringen.

saltàina , nf: sartàghina, sartàghine, sartàgnia, sartaina, sartàina, sartàine, sartàini, sartània Definitzione genia de istrégiu largu a costaos bàscios e apertos, a un'asa, po còere (ma mescamente fríere) cosa / min. sartainedha, sartainedhu, sartaniedha; pesàresi che oxu in sartàina = furriàresi cràdios, cun arrennegu; mariasartàine = parapunta, ispadaluchente, sennoredha (bobboi, genia de tzuga manna) Sinònimos e contràrios càcaba, cardera, fressonera, grassonera, ischiscionera Frases in cuchina bi teniat turudhas, sartàghinas, copertores, lapioledhos e àteros cracajolos ◊ po mei podit fai pingiadas e sartànias, su tiau! ◊ s'at cotu chibudha cun os in sa sartainedha ◊ sa sartàina de arrustiri castàngia est totu istampada ◊ istaniada mi dh'eis sa sartainedha? 2. si funt pesaos che oxu in sartàina e ante fatu s'isciòpero generale Terminologia iscientìfica stz Ètimu ltn. sartagine(m) Tradutziones Frantzesu poêle Ingresu frying pan Ispagnolu sartén Italianu padèlla Tedescu Pfanne.

saltainàda , nf: sartaniada Definitzione cropu giau cun sa sartàina; su tanti de cosa chi cabet (a còere) in sa sartàina Ètimu srd.

saltàlzu , nm: sartarzu Definitzione chie trebballat in su sartu, in campu Sinònimos e contràrios campagnitu, sartaresu | ctr. bidharesu Frases tzírriant àteros zòvanos, operajos e zoronaderis, ischentes, disocupados e saltalzos (A.Cossu)◊ su sartarzu est istracu, pustis de una die de tribàgliu ◊ fut raru su saltalzu chi essiat a fora de bidha chena iscurtare sa missa sa domíniga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu campagnard Ingresu peasant Ispagnolu campesino Italianu campagnòlo Tedescu Landmann.

saltànu , nm: assaltanu* Sinònimos e contràrios abbolotu, agiàgaru, ispavúciu, ispràmminu, salarzu, trambullu Frases catziendhe, paret su monte totu postu in saltanos e s'adhe in abbísciu (P.Casu).

saltàre saltài

saltarédhu , nm Definitzione su gremixedhu chi faet in su casu martzu Sinònimos e contràrios botabbota, giambaghe, ilbótigu, sartasarta Terminologia iscientìfica crp, piophila casei Ètimu srd.

salteadòre , nm Definitzione furone, chie est avesu a sa fura, acostumat a betare is farrancas a sa gente chi agatat po che dhi furare sa cosa Sinònimos e contràrios arpiadori, arrapiante Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu brigand Ingresu brigand Ispagnolu salteador, ladrón Italianu brigante Tedescu Räuber.

salteàre , vrb Definitzione lòmpere a unu po che dhi furare sa cosa Sinònimos e contràrios acometare, assachitzare, assaltiare, assaltizare, atacai Ètimu spn. saltear.

saltiamúru , nm Definitzione genia de giogu Frases giogaimus a pípiris de nughe e de méndhula, a su saltiamuru, a sa chintada Ètimu srd.

saltiàre saltài

saltiarèdha , nf Definitzione genia de erba bona po cura de infetu in sa cudis o carre a parte de fora Terminologia iscientìfica rbc.

saltiavénu , nm Sinònimos e contràrios fuisèssini, lantzinavenu, liscierba, schiligavenu, signurica Terminologia iscientìfica anra, chalcides chalcides Ètimu srd.

sàltidu , nm: sàltiu, sàltziu, sàrtidu, sàrtiu, sartu, sàrtziu Definitzione su si pesare de terra a cropu, de botu, fintzes movendhosi a un'ala po che passare a s'àtera parte de una cosa o tretu, su calare a cropu de logu artu a terra; foedhandho de animale mascu, su si che pònnere in pitzu de sa fémina po dh'improssimare; tretu coment'e in buidu tra duas cosas, genia de diferéntzia, de cambiamentu Sinònimos e contràrios bótiu, brinche, brínchidu, brínchili, brincu, sàdhidu, sédhida / coberimentu Maneras de nàrrere csn: sàrtiu mortale = zenia de brincu chi faghent sos zogantes de logu artu a cucurummedhu a una o a tantas bias in s'ària e ruindhe ritzos; andai a sàrtidus = su contràriu de pàsidu, fintzas fàghere sa cosa a tretos; passàreche a sàrtiu tràigu = in su chistionu, lassai a pèrdiri calincuna cosa, sartaidha apostadamenti Frases che bentu currias e a sàltios ti bidia (F.Sechi)◊ comenti bit unu margiani, su caboni tirat unu sàrtiu e nci àrtziat a una mata ◊ a sartu-rucra giampat muros, trainos e cresuras (L.Marteddu)◊ dae inoghe a cue brinco a sàltziu tundhu ◊ in tres sàrtzios si che ponet in sa punta de s'àrvore 2. su mascru petzi est faghindhe sàrtios, como chi sas berbeghes sunt in more Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu saut Ingresu jump Ispagnolu salto Italianu salto Tedescu Sprung.

saltifàghere , vrb: satisfàghere, satisfai, soddisfai Definitzione fàere o lassare bene cuntentos Sinònimos e contràrios acuntentae, apagnai.

saltifasciòne, saltifassiòne , nf: santifassone, satisfassione, satisfatzione, satisfatzioni, soddisfassione, sodisfacione, sudisfatzione Definitzione cuntentesa chi si provat po calecuna cosa andhada comente si boliat, in bonu Sinònimos e contràrios acuntentamentu, astifascione, conciolu, contentu, istifascione, satisfamentu Frases no mi dispacet fin'a chi li dia saltifascione ◊ at donau a genti meda sa satisfatzioni de biri pinturas e disignus ◊ candho est cotu a satisfassione si li abbundhat su sólitu latinu…◊ ti fato unu cantu ca mi as dadu satisfatzione Tradutziones Frantzesu satisfaction Ingresu satisfaction Ispagnolu satisfacción Italianu soddisfazióne Tedescu Befriedigung.