A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

salipòne , nm Definitzione sale fine, pistadu Sinònimos e contràrios sabi.

salíre, salíri , vrb Definitzione ispergiare sale, pònnere in sale, pònnere sale meda; fintzes betare àteru a ispergiadura a pitzu, coment'e a salidura / s. su piatu a unu = nàrriri o fai tropu mali a unu Sinònimos e contràrios ammugliare, sabocai, salizare | ctr. irbambissiare Frases chie afitat, chie fichit in s'ispidu, chie salit s'orrugu rustidu ◊ si su sale perdet su sabore sou, cun ite podimos salire sa cosa? 2. in s'imbíligu de su pipiu si poniat su frore de su chinisu e apustis dhu saliaus cun pruine de linna ◊ is pàrdulas dhas salint a tragea Ètimu ltn. salire Tradutziones Frantzesu saler Ingresu to salt Ispagnolu salar Italianu salare Tedescu salzen.

salisciòne , nm Definitzione sa cria chi sa musca tzerrigadora ponet in sa petza Sinònimos e contràrios serrica, sorda, tzorroiga Terminologia iscientìfica crp.

saliscòne , nm Definitzione genia de musca chi punghet a is boes e dhis suspit su sàmbene Sinònimos e contràrios trabajoni Terminologia iscientìfica crp Ètimu ltn. asilus+iscone.

salitòre salidòre

salítu sabíu

salitzílicu , nm Definitzione genia de sustàntzia bianca chi si ponet po no si guastare sa cosa de papare (es. a is tamatas): faet male a chie sufrit de favismu Sinònimos e contràrios salicinu.

salíu sabíu

salíva sabía

salivàtzu saliàciu

salixèdha , nf Definitzione min. de sala, aposentedhu piticu po usu de sala etotu.

sàlixi sàlighe 1

sàlixi 1 sàbixi

salizàre , vrb Definitzione pònnere su sale, in sale Sinònimos e contràrios salire Ètimu srd.

salliài, salliàre , vrb Definitzione fuliare atesu cun fortza, a cropu / ne dh'est salliau s'ammantu sa die chi est naschiu = nadu in suspu, est unu pirodha, no muntenet perunu segretu, narat totu su chi ischit Sinònimos e contràrios betae, bulliare, foliai, frundhire, imbolare, iscavulai, iscelliare Frases su mollenti cun unu cràcinu nci dhu sàlliat atesu (M.A.Cappai)◊ comenti furiat seghendi linna, dhi fuit sa càvuna e nci sàlliat allargu.

sàlligi sàbixi

salméntu , nm, nf: sammentu, sarmenta, sarmentu, sermenta, sermentu, silmentu, sirmentu Definitzione sa bide chi bogat s’àghina de papare e po binu, nau siat de su fundhu e siat de is cambos o pértigas chi bogat dónni’annu in is pudones (saetàmine, cannas o pértigas): si narat fintzes de terrenu prantau a bíngia; sonajolu o pitariolu fatu cun d-unu orrugu de canna de bide sicada isperrau de longu: is duas perras si acàpiant a cada parte ponendhodhoe in mesu una tirighedha de corgiola de bide etotu / in su sarmentu si distinghet: sa cotzina, su truncu, sa pértia, su pudoni o puda o cabudiana e in custa is ogos; sa pértiga bogat sa fògia, su gurdone, is sintzillus o filongiana Sinònimos e contràrios bide, gialmentu, isammentu, rubbanu Maneras de nàrrere csn: sa sula de sa sarmenta = canna de bide, pértia o camba de sarmentu; giuali de s. = órdine; su sermentu iscapat = isparat, bogat sa bide noa Frases in bíngia tenit mila fundus de sarmentu ◊ su sirmentu si allumat luego ◊ is perdixis benint a si apatai asuta de is fundus de sermentu ◊ s'abba de su silmentu l'assaboro prima a píndulas e pustis che… Noè (A.Dettori)◊ in maju su sammentu nou cheret ipuzonadu ◊ prima chi su sermentu iscapit bollu arai sa bíngia ◊ dona cura a meigai sa bíngia ca peronòspera e pesta niedha funt atracandu sa sarmenta! 2. ajaja tenit un'arroghedhu de sarmentu e po sa binnenna boit a dh'agiurai Sambenados e Provèrbios prb: àcua e bentu, annada de sarmentu Terminologia iscientìfica frt, Vitis vinifera ssp. vinifera Ètimu ltn. sarmentum Tradutziones Frantzesu vigne, sarment Ingresu vine-shoot Ispagnolu vid, sarmiento Italianu vite, sarménto Tedescu Weinrebe, Rebschößling.

sàlmu , nm Definitzione genia de pregadoria de sa Bíbbia, a bisura de poesia.

salnítru salinítru

salòca, salòco sabòca