A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

saltifàtu , pps, agt: satisfau Definitzione de saltifàghere; chi est abbarrau cuntentu meda, chi dh'ant acuntentau bene Sinònimos e contràrios allegru, apagnau, contentu, pregiau Tradutziones Frantzesu satisfait Ingresu satisfied Ispagnolu satisfecho Italianu soddisfatto Tedescu befriedigt, zufrieden.

saltíssu, saltítza saldítza

saltitzàju , nm Definitzione chie faet sartitzu po trebballu, po bèndhere Ètimu srd.

saltitzòne , nm Definitzione sartitzu mannu.

saltítzu saldítza

sàltiu sàltidu

sàltiu 1 , nm: saltu, sàrtiu 1, sartu 2 Definitzione totugantu su terrenu chi tenet una bidha; su logu fora de sa bidha Sinònimos e contràrios incontrada / campu Frases sa bidha at sartu mannu, facos ricos d'élighe e ghidhostre ◊ su sartu de Orane est de sos prus mannos ◊ como sos sartos sunt solos e brusiaos 2. a sartu si aiat picau totu sos libbros chi aiat (S.Spiggia)◊ pustis de una vida gastada in sartu, como est ammedhandhe a su traballu bidharesu ◊ eus salvau sa domu, deghinou fiat tocau a drommí in su sartu ◊ pobidhu miu nc'est essiu a su sartu Ètimu ltn. saltus Tradutziones Frantzesu territoire, campagne Ingresu territory, country Ispagnolu territorio, campo Italianu territòrio, campagna Tedescu Gebiet, Land.

saltizàda , nf Definitzione essia a su sartu, giru in su sartu, su sartizare Ètimu srd.

saltizàre , vrb Definitzione andhare, girare peri su sartu, peri is sartos (comente faent is cassadores).

sàltu sàltiu 1

sàltza , nf: sàrcia, sartza, satza Definitzione su cundhimentu chi si faet a unu papare, mescamente cun tamatas; sa petza segada a piticu e cundhia chi s'istichit in s'istentina faendho sartitzu / sartza de fuste = surra, banzu Sinònimos e contràrios bagna Frases coghinat saltzas chi ant pro cundhimentu ingredientes de dogni zenia 2. sa sartza cheret assazada a bídere si andhat bene de cundhimentos innantis de l'iferchire 3. si est cussu, zatzo una sartza de fuste a issa e a tie puru! Ètimu itl. salsa.

saltzíta saldítza

sàltziu sàltidu

salúca sabòca

saludadéu , nm Sinònimos e contràrios laudaddeu*, mariapupusa, pubusa 1, pupusada, vuvusa Frases su murigamentu de su pessamentu est che a su tochedhu de su saludadeu (N.Falconi) Terminologia iscientìfica pzn.

saludadósu , agt Definitzione chi faet bene a sa salude Sinònimos e contràrios sanidosu Frases cust'abba est saludadosa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu salutaire Ingresu healthy Ispagnolu saludable Italianu salutìfero Tedescu gesund, heilsam.

saludàe, saludài, saludàre , vrb: salurai, salutare Definitzione nàrrere cosa coment'e augúriu, o a domandha, o fàere una manigiada candho si atóbiat a unu o candho si dispedit: una manera de saludare est fintzes a dimandhare cosa chi podet pàrrere de no dèpere importare, fata tanti po s'iscambiare calecunu foedhu, po su foedhu, candho duos si atóbiant / fàchere sa saludada (nau de unu chi est dormindhosi) = tzurumbecare, isconchiai Sinònimos e contràrios annovai Frases saludat su Fulanu e lu cumbidat dèndheli sa manu ◊ bae a los saludare, a sos de mamma, ca ses andhendhe a logu! ◊ saludant boghèndhesi sa cicia e azigu mujendhe sa conca ◊ si est dispeditu salutanne a Callina ◊ ita nci as, ingúrtiu sa língua, po no saludai?! 2. maneras de saludare: - Pasendhe? - Pasendhe! - Cue ses? - Ei. Essindhe? - E ite faghes? - Gai so. Ello e ite bonu bisonzu? - Faghindhe? - Faghindhe! Ètimu ltn. salutare Tradutziones Frantzesu saluer Ingresu to greet Ispagnolu saludar Italianu salutare Tedescu grüßen, begrüßen.

salúdas , nf pl Definitzione fàchere sas s. = genia de saludu a incrubadura cun sa conca.

salúde, salúdi , nf: salute Definitzione su istare e su s'intèndhere bene, chentza males a sa carena, su èssere sanos (si narat fintzes saludandho) Sinònimos e contràrios saludu, sanidade Frases sa salude no bi at dinari chi la pagat ◊ chi Deus dhi lessit sa saluri e su sentiru a cent'annus! ◊ su malàidu pregat sa salude ◊ zeo sa salude seo perdendhedha! ◊ li at mannatu unu cantu de papiru nànneli chi de salute istat bene Ètimu ltn. salute(m).

salúdu , nm: saluru, salutu Definitzione su istare e su s'intèndhere bene, chentza males a sa carena, su èssere sanos; su saludare, fintzes foedhu chi si narat bufandho (e si arrespondhet Bonubroe! o, bufandho in duos o medas, Saludu! etotu) Sinònimos e contràrios salude / ttrs. sarudu Maneras de nàrrere csn: salutu sordatinu = su saludu acomenti dhu faint is sordaus; negare, mòere su s. a ccn. = faltai apostadamenti de dhu saludai Frases m'imbenujo coment'e donzi die, Nostra Segnora bella de su saludu! ◊ ti dimandho saludu solamente: no cherzo tancas e ne zarras de oro ◊ fit orioladu pro su saludu de s'amigu ◊ tue prègadi su saludu e a issos làssalos istare! 2. prite mi negas su saludu? ◊ timis chi s'àteru ti donit su saludu e tui si dhu depas torrai?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu salut, santé Ingresu greet, health Ispagnolu salud, saludo Italianu salute, saluto Tedescu Gruß, Gesundheit.