A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

salighemúru , nm Definitzione càlixi o capedhu de muru: una genia de erba chi faet in is calancas de is muros, a fògia tundha (una sola comente acabbat su cambu), grussita e pagu pagu a bisura de imbudu Sinònimos e contràrios alighemuru, calichemuru*, capedhemuru, cocoratza, cocorroi 1 Terminologia iscientìfica rba, Umbilicus rupestris.

saligherésu , agt, nm Definitzione chi o chie est de Salighera: foedhandho de limba, su catalanu comente dhu chistionant in Salighera Sinònimos e contràrios ligherisinu Ètimu srd.

salighèrta , nf Sinònimos e contràrios alighelta, cabexeta, coxueta, tilicherta Frases arratza de istentu a cassare is salighertas!…

sàligi sàbixi

sàligu , agt Sinònimos e contràrios francu, ladinu.

saliméntu , nm Definitzione su salire Sinònimos e contràrios ammurjadura, salidura Ètimu srd.

salína sabína

salína 1 , nf Definitzione una calidade de ghidhostre Sinònimos e contràrios framiu Terminologia iscientìfica mt, Erica scoparia Tradutziones Frantzesu bruyère Ingresu heather Ispagnolu brezo, escobilla Italianu scópa gentile Tedescu Besenkraut.

salína 2 , nf Definitzione sale, ma nau in cobertantza in su sensu de degógliu, dannu mannu mescamente fatu a gente: mortes, disatinu mannu / ghetare sa s. a ccn. = pònniri in sali, ma nau in cobertantza in su sensu de dhi donai carda Sinònimos e contràrios abbasatu, arruina 1, desacatu, iscarramatzina, iscràsamu Frases odheu, inoghe che ant fatu sa salina: abbàida cussos duos mortos fatos a cantos! ◊ za bi l'ant fata sa salina, in campu: duos ómines ant mortu! Tradutziones Frantzesu carnage, ruine Ingresu break up, massacre Ispagnolu carnicería, masacre Italianu carneficina, sfacèlo Tedescu Blutbad, Verwesung.

salinamàscu , nf Definitzione una genia de túvara o ghidhostre chi narant iscova burda Sinònimos e contràrios iscobarzu, scovedu, scovitzi Terminologia iscientìfica mt, Erica terminalis.

salinavémina , nf Definitzione iscoba màsciu, o màscina, genia de linna chi no faet tanti manna, ma a cotzina grussa, a fògia pitichedhedha, bona po crabone e a fàere pipas Sinònimos e contràrios cantentarzu, castagnarza, ghidhostra, idhostra, túfera Terminologia iscientìfica mt, Erica arborea.

salinéri , nm Definitzione chie trebballat in is salinas faendho sale.

salingrésu , nm Definitzione sorfatu de magnésiu, po meighina.

salinítru , nm: salnitru Definitzione sale de s'àcidu nítricu; genia de pruinedhu chi si poniat in sa canna de is fosiles antigos Sinònimos e contràrios nitru Ètimu itl. salnitro.

salínu , agt Definitzione de sale, chi portat sale.

salínzu , nm Sinònimos e contràrios salidura, salimentu Ètimu srd.

saliòre , nm Definitzione sabore saliu, mescamente po su tanti de sale o gradu de salidura, cosa salia: fintzes sabore e bastat, fintzes gustu Sinònimos e contràrios salidúmini 2. rànchidu ingullo su saliore fritu de su tempus ◊ a fàghere s'ortalíscia so comintzendhe a bi leare saliore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu salinité Ingresu salinity, saltiness Ispagnolu salinidad Italianu salinità Tedescu Salzgehalt.

saliósu , agt Definitzione nau de terra e de cosa de papare, chi est de salia, de sustàntzia, chi tenet sabore, chi bogat salia meda; nau de gente, chi tenet sabiore o, segundhu, abbaosu de su istare foedhandho a tropu / terra s., pasculu s.; ómine saliosu = zudissiosu, sàbiu Sinònimos e contràrios sustantziosu / giudisciosu Frases sos punzos nostros sunt pienos de ranos saliosos pro dare cria a sos sulcos abbertos ◊ sa babballuga est prus saliosa de sa sintzella 2. batint ranzeras e núrdigant sos annos saliosos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fertile, substantiel Ingresu substantial Ispagnolu fértil, sustancioso Italianu fèrtile, sostanzióso Tedescu fruchtbar, nahrhaft.

salípa , nf Definitzione sale móliu fine fine, che tzúcuru, de pònnere in mesa, saloca, po aciúnghere a ispergiadura a su papare Sinònimos e contràrios saboca / ttrs. saripa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sel de table Ingresu table salt Ispagnolu sal fina Italianu sale da tàvola Tedescu Tafelsalz.

salipèra , nf Definitzione istugighedhu a pònnere sa saloca prus che àteru in sa mesa papandho Sinònimos e contràrios sabera Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.