A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

saldaméntu , nm Definitzione su saldai Sinònimos e contràrios saldadura Ètimu srd.

saldàre saldài

Saldígna , nf: Sardigna, Sardíngia, Sardinna, Sardínnia, Sardinza Definitzione sa terra e pàtria de is Sardos, su logu inue is Sardos, de unos oto mila annos, faeus un'istória e una civiltade, in mesu de su Mediterràneu ocidentale a 180 chilómitros de is continentes (Europa e Àfrica) in is puntos prus acanta (Itàlia e Tunisia) Frases addaghi ant a torrare fizos tuos, Sardigna mia, sonamus a festa! (F.Sechi)◊ iaus a pòdiri tèniri sa Sardigna che unu giardinu e dha teneus coment'e un'inferru! ◊ su pei istràngiu passat e apetigat: poita, Sardigna, citis e perdonas? ◊ Sardigna, tòrrami a tie che fizu costrintu! ◊ no ischint candho, ne comente o proite sa Sardinna est agabbada in s’istadu italianu ◊ is bidhas de sa Sardínnia furint in manu de pagos meres Ètimu ltn. Sardinia Tradutziones Frantzesu Sardaigne Ingresu sardinia Ispagnolu Cerdeña Italianu Sardégna Tedescu Sardinien.

saldína , nf: sardina Definitzione genia de pischighedhu in colore asulu in totu s'ischina, biancu in bentre, a iscata matuca, fragosu meda orrostiu po s'ógiu chi portat: una calidade prus pitica, sardinedha = sprattus sprattus; in cobertantza, frincu, segadedha chi capitat de si fàere segandho sa braba Frases eus arrustiu una cardigada de sardina a prandi ◊ sa sardina dha piscant in mari artu Terminologia iscientìfica psc, clupea pilchardus Ètimu ltn. sardina Tradutziones Frantzesu sardine Ingresu sardine Ispagnolu sardina Italianu sarda, sardina Tedescu Sardine.

saldíscu , nm Definitzione sa parte grussa de una ferramenta po segare, s'àtera bandha de s'atza Sinònimos e contràrios tolu | ctr. atza.

saldítza , nf, nm: saltissu, saltitza, saltitzu, saltzita, sarditza, sartícia, sartíciu, sartissu, sartitza, sartitzu, sartiza, sartrita Definitzione petza prus che àteru de porcu mólia e cunfetada (sartza) istichia in istentina salia e samunada cun aghedu: essit a lórigas mannas (lobos) o si acàpiat fintzes a orrugos curtzos (pudhérigu/os, itl. ròcchio/i); si narat fintzes de is màncias de colore chi essint in is cambas nuas aparadas meda a su fogu (cambas sartitzadas); in cobertantza, sa natura de s'ómine Sinònimos e contràrios sartítzula / cdh. saltícia Maneras de nàrrere csn: apicone, cannaca, cocoi, crobu, murga, sazu, soga, tritza de sartitza; fai su sartitzu = plèniri is mocas, iferchire sa sartza in s'istentina; acapiai is canis a sartitzu = bundhàssia chi no si est mai connota Frases ispicamindi cussa soga de sartitzu! ◊ depit moli pessa po dha fai a sartissu ◊ sa saltzita est asciutendhe ◊ su sartíciu si segat a pitiu, a biculedhu arregulau! ◊ nche li picaia rucros de pane e sarditza ◊ si sunt chenados a sarditza e lardu 3. ca lis piaghet sa saltitza cussas andhant a ballare… Terminologia iscientìfica mng Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu saucisse Ingresu sausage Ispagnolu salchicha Italianu salsìccia Tedescu Wurst.

sàldu sàdru

sàldu 1 , nm, agt: sardu 1 Definitzione úrtima parte de unu pagamentu, s'úrtima pasia / pagare a s. = pagare totu; contus saldus = contos pagados Sinònimos e contràrios pacau Frases no ti apo pagau rata… ma già mi as a perdonare, ca eo pago sa mora candho ti pago a sardu Tradutziones Frantzesu solde Ingresu rest Ispagnolu saldo Italianu saldo Tedescu Begleichung, Restbetrag.

sàle sàbi

salèra sabèra

salfàta safàta

sàlgiu , nm: saxu Definitzione sa dente longa chi su sirbone portat a part'e àtera in sa barra de fundhu Sinònimos e contràrios allu 1, iscàglia, sagna Terminologia iscientìfica crn.

sàli sàbi

salía sabía

saliàciu , nm, nf: saliassu, saliatza, saliatzu, salibatzu, salivatzu Definitzione coment'e salia, ma meda, prus cagiada e a bubburuchedhas, bianca; fintzes salia chi s'ispudat Sinònimos e contràrios saliada / abbaolga, abbau, ataliada, bàbula, bae, baulada / isprumàciu / spudu Frases sos cocois comente los tocas bogant saliatzu ◊ sa calarina fit catzendhe saliatzu dae buca ◊ candho lu leat cussu male, su pitzinnu si faghet téteru e bogat saliatzu dae buca 2. vi at tzertas limbas malas chi frundhint salivatzu chene frenu (T.Ziranu) Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu salivation, ptyalisme Ingresu salivation Ispagnolu salivación, salivazo Italianu salivazióne, ptialismo Tedescu Speichelfluß.

saliàda , nf Definitzione su saliare; fintzes salia chi s'ispudat Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu salivation Ingresu salivation Ispagnolu salivación, salivazo Italianu salivazióne Tedescu Speichelfluß.

saliài , vrb: saliare, salibare Definitzione bogare salia, comente faent is gràndhulas o néulas de sa buca, pònnere salia Sinònimos e contràrios atzaliare, insaliare Frases dh'at saliada a faci po ndi dhi bogai s'assúcunu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu saliver Ingresu to salivate Ispagnolu salivar Italianu salivare Tedescu speicheln.

saliànti , agt Definitzione chi est galosu, mannu e bellu po sa bisura chi tenet o su bestimentu chi unu portat / bestimenta s. = bona, bella Frases oi ses totu salianti! ◊ mi ndi est beniu cun d-una màchina salianti! Tradutziones Frantzesu imposant Ingresu stately, impressive Ispagnolu imponente Italianu imponènte Tedescu großartig.

saliàre , nm Definitzione su 'corru' de sa buca (unu a dónnia parte) comente is lavras si aunint apare a parte e àtera / tirare su s. = frungiri su bruncu, comenti fait unu candu no iscít o no bollit arrespúndiri Frases at incurvau sos ocros suos a terra, tirandhe su saliare a unu càvanu e chircandhe paràulas (P.Pireddu).

saliàrgiu , agt Definitzione chi faet o bogat salia Frases su tzintzigorru est unu bobboi saliàrgiu Ètimu srd.