A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

salabàtu , nm: alabatu Definitzione genia de erba a fògia lada, de sabore aghedu Sinònimos e contràrios cannaurpe, lampatu*, melacra Frases fascare una ferida a salabatu Terminologia iscientìfica rbc, Rumex crispus.

salàgiu, salàju , nm: salau, sobaju, solàgiu, solaju, soraju Definitzione su logu chi abbarrat, in sa domo, asuta de sa teulada in mesu cun s'úrtima bòveda o s'úrtimu intaulau, inue si chistit cosa o, si est mannu, faet fintzes a istare Sinònimos e contràrios desvanu, isòltre, istàulu, pitzigedhu / sobàriu Frases in su salaju betzu b'istat una fémina pòvera ◊ est semenendhe trigu, avena e orzu e pregat a ndh'incunzare unu salaju Terminologia iscientìfica dmo Ètimu itl. solaio Tradutziones Frantzesu grenier Ingresu garret Ispagnolu desván Italianu soffitta Tedescu Dachboden.

salamàju , nm: salumaju Definitzione chie faet o bendhet sartitzu e àteros papares deasi Frases tue fist andhada bene a fàghere su salamaju, lighendhe pudherighedhas de saltitza, no a cosire!

salamàstru, salamàstu, salamàtu, salamàtzu , agt, nm Definitzione chi est unu pagu saliu, prus che àteru nau de abbas e de terramíngios; abba salia comente si ndhe agatat a logos Sinònimos e contràrios sassu 2 / ttrs. saramatu Frases s'aera salamata de su mare est batundhe nuscos e ammentos ◊ a oru a mare sa terra est salamata 2. pariant perlas impipias de salamatzu ammesturau a làgrimas calladas 3. tue pro me ses amaronza, deo pro te salamatu ◊ bi at zente mala meda e finas salamata Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu saumâtre, salé Ingresu brackish Ispagnolu salobre Italianu salmastro, salso Tedescu brackig, salzig.

salambrósu , agt Definitzione de salambru, chi est arteriau, airosu Sinònimos e contràrios inchigiu, inchizadu, incilliu Ètimu srd.

salàmbru , nm Definitzione sa bisura chi unu tenet a cara po comente si presentat, s'impressione (mala) chi faet Sinònimos e contràrios bisura, chèrgia, ghigna.

salàme , nm: salàmine, salàmini, salamu Definitzione genia de sartitzu de petza mólia a fine, grussa meda e curtzita, no tanti grassa Sinònimos e contràrios salúmene Terminologia iscientìfica mng Ètimu itl. salame.

salamédru, salamídru , nm, nf: salamita, salamitra, salamitru Definitzione crosta niedha chi si dhue faet in sa pipa, de su fumu, o fintzes in sa canna de is fosiles de unu tempus Sinònimos e contràrios trementu / salinitru Ètimu itl. salnitro Tradutziones Frantzesu nicotine Ingresu nicotine Ispagnolu nicotina Italianu nicotina Tedescu Nikotin.

salàmine, salàmini salàme

salamíta, salamítra, salamítru salamídru

salamòne , nm Definitzione salamu mannu, nau sèmpere in cobertantza po iscimpru.

salàmu salàme

salamúglia, salamúja, salamúrgia, salamúrja , nf: salamurza Definitzione abba salia meda po dhue pònnere su casu a dh'intrare su sale Sinònimos e contràrios múglia, salamurra / ttrs. saramúgia Frases s'intragna si li moviat che ambidha in salamúglia, morinne chene mòrrere Ètimu ltn. *salmuria.

salamúrra , nf Sinònimos e contràrios múglia, salamúglia.

salamúrza salamúja

salàpiu , agt, nm Definitzione chi o chie est pagu abbistu, tenet fàeres de unu macu, no est cristianu de giudu po comente pentzat o faet Sinònimos e contràrios bambioco, innóchidu, issalapiadu, listrone, macu, scimpri | ctr. abbistu, sàbiu Frases no ti as a chèrrere leare a maridu cussu salàpiu, no?! ◊ bella salàpia ses a fàghere custos machines!…

salargiàre , vrb: assalarzare, salarjare, salarzare Definitzione fàere mòvere, istesiare, cúrrere o fuire de mala manera pigandho a boghes o fintzes iscudendho, coment’e faendho assicare o tímere: si narat fintzes po cosa (dannu, ammeletzu, perígulu) chi ponet pistighíngiu forte, mannu, apretosu Sinònimos e contràrios agegherai, assuidari, assulurgiare, isciuliai, ispabuciare, istrajare, istratallai, isvalostiare, surrullai, trambuscare, ussiare / grisai | ctr. achedare, asserenare, assussegai Frases no salarzes sas berbeghes ca sunt próssimas e lis faghet male a cúrrere! ◊ a s'isparu su bestiàmine si est totu salarzadu ◊ ehi oe, si leo cussu fuste ti salarzo! ◊ salàrzache sas pudhas ca sunt bichendhe sos fiores! ◊ a sos furones los at salarzados e fuidos sunt rajendhe ◊ cussu dannu at salarzadu totu sa bidha 2. m'intendho su coro salarzadu: depet èssere cussu gafè chi apo bufadu Tradutziones Frantzesu agiter, troubler, mettre en deroute Ingresu to cause a turmoil Ispagnolu alborotar, ahuyentar, dispersar Italianu subbugliare, esagitare, méttere in fòrte agitazióne, sgominare, sbaragliare Tedescu in Aufruhr versetzen, erschüttern, aufregen.

salariài, salariàre , vrb: assalariare* Definitzione pagare cun su salàriu.

salariàu , pps, agt, nm: assalariau Definitzione de salariare; chi o chie est pagau a salàriu.

salàriu , nm Definitzione paga cuncordada po unu trebballu chi sighit, mescamente de chie tenet impreu a dipendhéntzia de un'àteru, de un'ente o àteru ancora Sinònimos e contràrios istipéndhiu, paca Sambenados e Provèrbios smb: Salariu.