sagnàre , vrb: sanzare, segnare Definitzione bogare apostadamente sàmbene de is venas Sinònimos e contràrios assangrare, disangrenare, dissambenare, sangrai*, trangare.
sagnéri , nm Definitzione
dutore àbbile a sangrare
Sinònimos e contràrios
sangradore
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
phlébotomiste
Ingresu
phlebotomist
Ispagnolu
sangrador
Italianu
flebòtomo
Tedescu
Aderlasser.
sagníle , nm Definitzione su tretu de sa genna, in terra, su tanti de s'apertura Sinònimos e contràrios briminaxu, gennile*, lemenalzu, nemenaxu, terminaxi Frases sunt sétidos in su sagnile, in su friscu ◊ dae sagnile a sagnile mancat s'annotu, sessat su ciama e rispondhe, mancu s'ibbirràglia si atrivit a boghiare! (G.Elies) Terminologia iscientìfica dmo.
sagòne , nm Sinònimos e contràrios soca Frases candho faent binza noa est usàntzia de prèndhere sos binzarzos cun sagones po che dhos tragare a bidha tira tira.
sagonítu , nm Definitzione genia de soga, tira longa de pedhe a unu pígiu Sinònimos e contràrios corria Frases si leaiat su sagonitu, arrodaiat sa bistrale e pigaiat a su comunale a batire linna ◊ nos ant presu cun sagonitos de caizone Ètimu srd.
sagotziànu , agt: secotianu,
secotzianu,
secutianu,
segossianu,
segotianu,
segotzianu,
segunsianu,
segutzianu,
sucotianu Definitzione
nau de cosa chi creschet, coment'e frutuàriu, erba o fintzes àteru, chi benit apustis, a s'assegus, chi lompet agoa, a trigadiu / a s. = a regadiu
Sinònimos e contràrios
coàinu,
cotianu,
redadiu,
regutzianu,
tricadibu
| ctr.
premediu
Frases
at bocau sos mojos a montes ube su beranu est prus sucotianu ◊ candu unu lori est seminau a trigadiu est segotzianu ◊ apo todhitu péssiche secotianu ◊ apo agatau una pariga de figumoriscas sagotzianas
2.
innantis si sèmenat su trigu: a segotianu s'orzu
Ètimu
ltn.
*secutianus
Tradutziones
Frantzesu
tardif
Ingresu
late
Ispagnolu
tardío
Italianu
tardivo
Tedescu
spätreif,
verspätet.
sagràdu , agt: sagrau Definitzione
chi pertocat sa religione, chi est de Deus, chi est dignu de s'arrespetu prus mannu / sos Líbberos sagrados = sa Bíbbia
Sinònimos e contràrios
sacru
Frases
o ànghelu sagradu, in s'ora santa chi sa vida isparit dami de l'ider sorte! (S.Casu)◊ ti connosco, sàmbene sagradu faladu dae su corpus de Cristos! ◊ bàsciu cussa biancura restat su corpus sagrau ◊ semus cumbidados in sa mesa sagrada de su chelu
Tradutziones
Frantzesu
sacré
Ingresu
sacred
Ispagnolu
sagrado
Italianu
sacro
Tedescu
heilig.
sagràre sacràre
sagrastài, sagrastàre , vrb: sagrestai, seghestare, segrestai, segrestare, segrestari, tzegrestai Definitzione fàere dannu mannu, mescamente a segadura e nau po is matas; segare linna fintzes a pudadura, mescamente in grussu, segare is cambos chi no bogant frutu (e tzegrestai fintzes isceberare, de su tàgiu, is pegos de bochíere)/ segrestai sa bíngia = fai de pruatza, bogare in croba, segare sas cannas chi no serbint Sinònimos e contràrios bisastrare, destrui / aggruxai Frases sos boes mi ant segrestadu s'ortu ◊ àbbiles perunas li segrestant su fídigu in su petus ◊ calaiat su pibintzili seghestandhe su trigu ◊ su síndhigu no cheret a bogare contonadas dae cussas orrocas ca seghestades su caminu! 2. apustis iscratzau, sa bíngia depit èssi sagrestada, si ndi segat totu sa linna chi no serbit.
sagràstu , nm: sagrestu,
seghestu,
segrestu Definitzione
su segrestare, distrutzione de una cosa, dannu mannu fatu mescamente a segadura; catzigamentu meda chi faent animales mannos in logu de fàere dannu
Sinònimos e contràrios
degógliu,
destrossa,
istralia,
macedhu
Frases
ite sagrastu chi ant fatu, cussos animales, in s'ortu! ◊ pòvera partorza ite sagrastu: barantaduos fizos in d-unu partu!…◊ sos binzateris, bidendhe su segrestu chi lis ant fatu duos burricos in binza, che los giughent a sa mandra comunale
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
massacre,
destruction
Ingresu
massacre
Ispagnolu
masacre
Italianu
massacro,
distruzióne
Tedescu
Massaker,
Zerstörung.
sagràu sagràdu
sagrestài sagrastài
sagrestànu , nm: sagriltianu, sagristianu, segrestanu, segrestianu, segristianu, serghestanu Definitzione chie atendhet a su preide naendho sa missa (e fintzes in àteras fainas de crésia, es. sonare is campanas) Sinònimos e contràrios dreghestanu, giàcanu, monaghile, monasígliu / cdh., ttrs. sigritianu Frases balla ca cun predi de aici no m'ia a bolli a su postu de su serghestanu! ◊ totu ses faendu tui, predi e serghestanu! Ètimu itl. sagrestano.
sagrestía , nf: sagristia,
sarghestia Definitzione
in is crésias, logu abbandha po su prus apalas o a costau in sa crésia etotu, ammobbiliau po totu su chi podet serbire po is funtziones e fintzes coment’e ufíciu
Frases
Preíderu Antoni dae s'altare at bidu a Frantzisca intrendhe in sagristia e creiat chi lu cheriat atopare a sa essida de sa Missa ◊ su fogu at abbruxau medas imparatus e su segrestanu, mischinu, ndi at pérdiu cuaranta francus postus in is calàscius de sa sagristia ◊ no podiat arreare cuau in domo de peidre Manai o in sagristia?!
Terminologia iscientìfica
prdc
Tradutziones
Frantzesu
sacristie
Ingresu
sacristy
Ispagnolu
sacristía
Italianu
sacristìa
Tedescu
Sakristei.
sagréstu sagràstu
sagriltiànu sagrestànu
sagristía sagrestía
sagristiànu sagrestànu
sàgula , nf Definitzione funighedha chi portat in su càbudu unu pesu po averguare su fundhu de su mare Terminologia iscientìfica ans.
sagumàda sagamàda