A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sagumadúra , nf Definitzione su sagumare Sinònimos e contràrios ischeadura.

sagumàre sagamàre

sagúra , nf Definitzione dannu mannu; figumorisca créschia aintru de sa tàula (ficu murisca de s., mustaciolu, marighedha)/ de mala s. = pro irmarru, dannu fatu po farta de atentzione, chentza chu bòllere Sinònimos e contràrios calama, destrossa, digràtzia, disdícia, sciacu Frases nois sichimus, no bi at de pèrdere sa die pro cussa sagura Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu catastrophe Ingresu disaster Ispagnolu desgracia, desastre Italianu sciagura Tedescu Unglück.

saguràu , agt Definitzione nau de tàula de figumorisca, chi portat sagura, figumorisca créschia in mesu: ficumorisca sagurada Ètimu srd.

sài sàbi

saidàda , nf Definitzione su saidare; móvia forte a iscutuladura, de un'ala a s'àtera Sinònimos e contràrios assachitadura, irghinitada, iscutinada, sachedhada, saculada, sainada, trémida / cdh. trinicata 2. su pudhu si daiat una saidadedha e si poniat a cúrrere ◊ bastat a dare una saidada a s'àrbure e ndhe ruent totu sos butios chi zughet sa foza de comente at próidu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu violente secousse Ingresu jolt Ispagnolu sacudida Italianu scossóne Tedescu heftiger Stoß, heftiger Ruck.

saidadúra , nf Definitzione su saidare Sinònimos e contràrios sachedhadura, sainadura, scutulamentu Frases s'olia, si zughet su nasedhu sicu, ndhe ruet a saidadura Ètimu srd.

saidài , vrb: assedare, sairai, sedare, seghedare, seghetare, seidai, seidare, seidari, seirai Definitzione carrare su trigu messau (séidu) po dhu abbigare in s’argiola; nau de is laores a erba, fàere bellos, a fundhos mannos, cun cambos medas; fintzes portare cosa bastat chi siat Sinònimos e contràrios carrucare, isseidare / abbigai, aggremagliare, apostorzare, arremiarzare, setare / acambare / carrare Frases po ndi sairai su trigu si usàt sa carruga ◊ sos messajos onzi sero sedaiant su laore messadu ◊ in làmpadas puru, seidendi sa màniga a s'orgiola, capitat a proi! ◊ peri sos vetzos fachiant su messonzu e incumintzaint a seghetare chin su carru 3. a piticus si nci bogànt a su sartu po ndi seidai su fascitedhu de sa linna po inforrai su pani ◊ sa linna ndi dha seidaus a bidha a carru Ètimu srd.

saidàre , vrb Definitzione mòvere de una parte a s'àtera a iscutuladura, a forte; in cobertantza, iscúdere, atripare, fàere ischidare fintzes in sensu morale Sinònimos e contràrios acinnicai, assachitai, innannigare, irghinitare, iscotzinare, iscutuai, nannigare, saigare, sainare, tzantziare Frases su bentu forte sàidat sas àrbures ◊ su bentu disestradu torraiat tzochedhendhe in sas bentanas, trummentendhe àlvures, saidendhe elva e pelcossendhe su bestiàmine (P.Foragizzu) 2. si no ti ndh'essis ti sàido sas costas, oe! 3. no fuo in sónnios e arrabbato che s'àbbile atrivida chi pesat bolu pro saidare sas cusséntzias pasugadas (C.Puddu) Ètimu ltn. exagitare Tradutziones Frantzesu secouer Ingresu to shake Ispagnolu sacudir Italianu scuòtere Tedescu schütteln.

sàidu , nm, nf: seda 1, sede, sedi, see, sèide, sèidi, séidu, sete 2 Definitzione su laore a fundhu, chentza treulau, de messare e mescamente messau / in su sèide si distinghent bàtoro partes: arraighina, cambu, fògia, ispiga; cadira a fundu de sèidi = a fundhu de fenu o àteru de gai intéssidu Sinònimos e contràrios restrugu, sebe, sèghede / cdh. sedu Frases su trigu fit bonu a sede, ma no at cumpridu ranu ◊ su sede est ammuntonadu in s'arzola pro lu triulare ◊ candho intraiant in su sede, a messare, sa ràglia si allongàt cantu andhat s'oju ◊ su ranu semenadu naschet, creschet, faghet sede, si aupat, bogat s'ispiga e ingranit ◊ sos messajos atelaiant su messonzu a manzanile chito, a sede lenta (G.Addis) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu moisson, chaume Ingresu stubbles (harvest), forage Ispagnolu mies, rastrojos Italianu biada mietuta, stóppie Tedescu Ernte, Stoppeln.

saigàda , nf Definitzione su saigare, móvia a iscutuladura Sinònimos e contràrios móida, sachedhada, saidada Frases a sa saigada chi li at dadu, a s'àrbure, ndh'est falada totu sa pira Ètimu srd.

saigadúra , nf Sinònimos e contràrios assachitadura, iscutinadura, scutuladura, sàigu Ètimu srd.

saigàre , vrb Definitzione mòvere a cropu, iscutulare a forte, nau pruschetotu de matas / s. sas laras = iscaringiai is laus po arriri Sinònimos e contràrios iscutinare, nannigare, saidare*, sainai Frases a fortza de renes saigaio sas naes de s'olia in sa bantzigallella ◊ est saighendhe sas naes ◊ est sa matessi cosa a saigare un'àlvure de frutos ispozada a ndhe la fàghere a fortza falare (Cubeddu).

sàighi sàbixi

saigiòne sagiòne

sàigu , nm Definitzione su saigare / tòdhere sos frutos a s. = a iscutuladura, a saidadura Sinònimos e contràrios saigadura 2. brúsiant sena sàigu badu ’e sas intragnas (P.Boi) Ètimu srd.

saína , nf Sinònimos e contràrios abena, enàrgiu Terminologia iscientìfica lrs, Avena sativa Tradutziones Frantzesu avoine Ingresu oats Ispagnolu avena Italianu avéna Tedescu gemeiner Hafer.

saína 1 , nf Definitzione calidade de pira chi lompet in santuaine Frases de melas sa ladina, de piras sa saina Ètimu srd.

saína 2 , nf Definitzione genia de erba chi faet a bisura de fenarzu, ma prus grussa e manna, semenada po ferràina: una calidade faet a canna grussa e a fròngias bonas fintzes po fàere iscovas (s. de iscovas) 2. su cíxiri miu no dh'apu pótziu marrai e immui est a ferrapari de saina (I.Pillosu) Terminologia iscientìfica rba, Sorghum bicolor Ètimu spn. sahina Tradutziones Frantzesu mélique Ingresu melic Ispagnolu sorgo Italianu mèlica Tedescu Mohrenhirse.

saína 3 saghína