A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

sagumadúra , nf Definition su sagumare Synonyms e antonyms ischeadura.

sagumàre sagamàre

sagúra , nf Definition dannu mannu; figumorisca créschia aintru de sa tàula (ficu murisca de s., mustaciolu, marighedha)/ de mala s. = pro irmarru, dannu fatu po farta de atentzione, chentza chu bòllere Synonyms e antonyms calama, destrossa, digràtzia, disdícia, sciacu Sentences nois sichimus, no bi at de pèrdere sa die pro cussa sagura Etymon itl. Translations French catastrophe English disaster Spanish desgracia, desastre Italian sciagura German Unglück.

saguràu , agt Definition nau de tàula de figumorisca, chi portat sagura, figumorisca créschia in mesu: ficumorisca sagurada Etymon srd.

sài sàbi

saidàda , nf Definition su saidare; móvia forte a iscutuladura, de un'ala a s'àtera Synonyms e antonyms assachitadura, irghinitada, iscutinada, sachedhada, saculada, sainada, trémida / cdh. trinicata 2. su pudhu si daiat una saidadedha e si poniat a cúrrere ◊ bastat a dare una saidada a s'àrbure e ndhe ruent totu sos butios chi zughet sa foza de comente at próidu Etymon srd. Translations French violente secousse English jolt Spanish sacudida Italian scossóne German heftiger Stoß, heftiger Ruck.

saidadúra , nf Definition su saidare Synonyms e antonyms sachedhadura, sainadura, scutulamentu Sentences s'olia, si zughet su nasedhu sicu, ndhe ruet a saidadura Etymon srd.

saidài , vrb: assedare, sairai, sedare, seghedare, seghetare, seidai, seidare, seidari, seirai Definition carrare su trigu messau (séidu) po dhu abbigare in s’argiola; nau de is laores a erba, fàere bellos, a fundhos mannos, cun cambos medas; fintzes portare cosa bastat chi siat Synonyms e antonyms carrucare, isseidare / abbigai, aggremagliare, apostorzare, arremiarzare, setare / acambare / carrare Sentences po ndi sairai su trigu si usàt sa carruga ◊ sos messajos onzi sero sedaiant su laore messadu ◊ in làmpadas puru, seidendi sa màniga a s'orgiola, capitat a proi! ◊ peri sos vetzos fachiant su messonzu e incumintzaint a seghetare chin su carru 3. a piticus si nci bogànt a su sartu po ndi seidai su fascitedhu de sa linna po inforrai su pani ◊ sa linna ndi dha seidaus a bidha a carru Etymon srd.

saidàre , vrb Definition mòvere de una parte a s'àtera a iscutuladura, a forte; in cobertantza, iscúdere, atripare, fàere ischidare fintzes in sensu morale Synonyms e antonyms acinnicai, assachitai, innannigare, irghinitare, iscotzinare, iscutuai, nannigare, saigare, sainare, tzantziare Sentences su bentu forte sàidat sas àrbures ◊ su bentu disestradu torraiat tzochedhendhe in sas bentanas, trummentendhe àlvures, saidendhe elva e pelcossendhe su bestiàmine (P.Foragizzu) 2. si no ti ndh'essis ti sàido sas costas, oe! 3. no fuo in sónnios e arrabbato che s'àbbile atrivida chi pesat bolu pro saidare sas cusséntzias pasugadas (C.Puddu) Etymon ltn. exagitare Translations French secouer English to shake Spanish sacudir Italian scuòtere German schütteln.

sàidu , nm, nf: seda 1, sede, sedi, see, sèide, sèidi, séidu, sete 2 Definition su laore a fundhu, chentza treulau, de messare e mescamente messau / in su sèide si distinghent bàtoro partes: arraighina, cambu, fògia, ispiga; cadira a fundu de sèidi = a fundhu de fenu o àteru de gai intéssidu Synonyms e antonyms restrugu, sebe, sèghede / cdh. sedu Sentences su trigu fit bonu a sede, ma no at cumpridu ranu ◊ su sede est ammuntonadu in s'arzola pro lu triulare ◊ candho intraiant in su sede, a messare, sa ràglia si allongàt cantu andhat s'oju ◊ su ranu semenadu naschet, creschet, faghet sede, si aupat, bogat s'ispiga e ingranit ◊ sos messajos atelaiant su messonzu a manzanile chito, a sede lenta (G.Addis) Etymon srd. Translations French moisson, chaume English stubbles (harvest), forage Spanish mies, rastrojos Italian biada mietuta, stóppie German Ernte, Stoppeln.

saigàda , nf Definition su saigare, móvia a iscutuladura Synonyms e antonyms móida, sachedhada, saidada Sentences a sa saigada chi li at dadu, a s'àrbure, ndh'est falada totu sa pira Etymon srd.

saigadúra , nf Synonyms e antonyms assachitadura, iscutinadura, scutuladura, sàigu Etymon srd.

saigàre , vrb Definition mòvere a cropu, iscutulare a forte, nau pruschetotu de matas / s. sas laras = iscaringiai is laus po arriri Synonyms e antonyms iscutinare, nannigare, saidare*, sainai Sentences a fortza de renes saigaio sas naes de s'olia in sa bantzigallella ◊ est saighendhe sas naes ◊ est sa matessi cosa a saigare un'àlvure de frutos ispozada a ndhe la fàghere a fortza falare (Cubeddu).

sàighi sàbixi

saigiòne sagiòne

sàigu , nm Definition su saigare / tòdhere sos frutos a s. = a iscutuladura, a saidadura Synonyms e antonyms saigadura 2. brúsiant sena sàigu badu ’e sas intragnas (P.Boi) Etymon srd.

saína , nf Synonyms e antonyms abena, enàrgiu Scientific Terminology lrs, Avena sativa Translations French avoine English oats Spanish avena Italian avéna German gemeiner Hafer.

saína 1 , nf Definition calidade de pira chi lompet in santuaine Sentences de melas sa ladina, de piras sa saina Etymon srd.

saína 2 , nf Definition genia de erba chi faet a bisura de fenarzu, ma prus grussa e manna, semenada po ferràina: una calidade faet a canna grussa e a fròngias bonas fintzes po fàere iscovas (s. de iscovas) 2. su cíxiri miu no dh'apu pótziu marrai e immui est a ferrapari de saina (I.Pillosu) Scientific Terminology rba, Sorghum bicolor Etymon spn. sahina Translations French mélique English melic Spanish sorgo Italian mèlica German Mohrenhirse.

saína 3 saghína