A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sagarabètza , nm: segadebetza, segarebetza, segarribetza Definitzione dies de festa innanti de intrare su barantinu Sinònimos e contràrios carraghetza, carrasciale, carrasecare Frases benit su sagarabetza e boliat a fai is tzípulas Ètimu srd.

sagàrru sarràgu

sagatàre , vrb: assagadare* Definitzione assupare, torrare àlidu a pelea Sinònimos e contràrios abbatimare, afandhare, assubentai, irfodhiare, sufratare.

sàgatu sàgada

sagetía , nf: sigitia Definitzione genia de nave, lébia, istrinta, a tres pinnones e a velas latinas Ètimu ctl.

sagheraméntu , nm Definitzione su si segherare, su si sapire, su bíere o cumprèndhere su chi unu est faendho Sinònimos e contràrios atinadura, atuamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu perspicacité Ingresu perspicacity Ispagnolu agudeza Italianu accorgiménto Tedescu Einsicht.

saghína , nf: saina 3 Definitzione genia de abbighedha finevine de no si pòdere bíere, mancu, chi in notes craras calat de is aeras e isciundhet o úmidat su logu / saghinas de prantu = làgrimas Sinònimos e contràrios lentore, sanenu Frases sas fardetas comintzabant a si acudulare dae sa saghina de sas matas allentorias ◊ su locu est friscu, prenu de saghina ◊ in mesu de sa saghina v'at bacacorros Terminologia iscientìfica tpm Tradutziones Frantzesu rosée Ingresu dew Ispagnolu rocío Italianu rugiada Tedescu Tau.

saghinàdu , pps, agt Definitzione de saghinare; nau de logu, chi est isciustu de saina, de lentore; nau de animale o de carre, chi est grassu Sinònimos e contràrios allentoridu / rassu, saginosu Tradutziones Frantzesu humide de rosée Ingresu dewy Ispagnolu rociado Italianu cosparso di rugiada Tedescu tauig.

saghinàre , vrb Definitzione isciúndhere de saina; nau de is ogos, lambrigare / saghinàresi (de unu, de calecuna cosa) = isciúndiri, in su sensu de si ndi pagai, de un'ofesa, torrai arrevesa Sinònimos e contràrios allentorire, lentorare 2. no ant a saghinare prus sos ocros impurjaos de dolore 3. za si bi est saghinatu! Ètimu srd.

saghinósu , agt Definitzione nau de su logu o de sa cosa fora, chi est totu saina, isciustu de lentore Sinònimos e contràrios allentoridu, saghinadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu humide de rosée Ingresu dewy Ispagnolu rociado, húmedo de rocío Italianu rugiadóso Tedescu tauig.

sàgili sàbixi

saginài , vrb Definitzione ingrassare bene Sinònimos e contràrios ammeudhare, ingrassai | ctr. illangiare, irromasire Ètimu ctl. saginar Tradutziones Frantzesu engraisser Ingresu to fatten Ispagnolu engordar, cebar Italianu impinguare Tedescu mästen.

saginósu , agt Definitzione chi portat saginu, tripodhu meda Sinònimos e contràrios rassu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu adipeux Ingresu adipose Ispagnolu adiposo Italianu adipóso Tedescu fettig.

sagínu , nm Definitzione pígiu de grassu chi ammontat s'istentina, is errigos, in bentre, grussu mescamente in su porcu: s'iscàgiat po fàere s'ógiu porchinu Sinònimos e contràrios àbile, alabare, ansúngia, súmini Frases po friri iscallat su saginu de porcu Terminologia iscientìfica crn Ètimu ctl. sagí Tradutziones Frantzesu graisse Ingresu fat Ispagnolu gordura Italianu àdipe Tedescu Fett.

sagiòne, sagiòni , nm: saigione, saizone Definitzione telu de linu; sa gunnedha de obrache (furesu), segundhu su costúmene; mescamente su pl. saigiones funt is fascas de su pipiedhu o fintzes una genia de pannitzu o muntedhu de imbodhigare a su pipiu Sinònimos e contràrios saúciu / montedhu, saucedhos 2. pone serros, filu, tziponedhu, sa caretedha, sa latzada e su saizone, chi a s'ora chi naschit su pipiu siat totu prontu! ◊ is pipios si poniant su saigione de lana in ierru e de linu in istade Terminologia iscientìfica ts Ètimu srd.

sàgiu , nm: sazu Definitzione ispina manna, longa, de unas cantu matas (es. pirastu, calàvrighe, prunischedha); genia de tapu fine de linna chi si ponet a sa carrada, crau longu de linna e in calecunu logu fintzes un'ischidone piticu; marcu biaitu; lobu de sartitzu / latzu a sazitu = sorigarzu Sinònimos e contràrios acutzoni, bucioni, pibirisia, isticone, istrajone, sajone Frases dormint nudas, pienas de sazos, sas àrvures ◊ unu sazu mi at intratu in su pede ◊ tandho ses tue sa pistighinzosa chi forroxas che sazu in sa piae! (A.M.Pinna) 2. su carradellu est a butiu dae su sazu ◊ sa corda dha ponent a arrustire in su sazu 3. unu sazu de salditza Sambenados e Provèrbios smb: Saggiu, Satgiu Tradutziones Frantzesu aiguillon, épine, cheville Ingresu prickle Ispagnolu aguijón, púa, espiche, tarugo Italianu acùleo, zìpolo Tedescu Stachel, Spund.

sàgiu 1 , nm Definitzione iscritu de istúdiu chi foedhat de una manera aprufundhia de ccn. argumentu o de ccn. chistione; fintzes prova de comente s'ischit fàere una faina Tradutziones Frantzesu essai Ingresu sage Ispagnolu ensayo Italianu sàggio Tedescu Aufsatz.

sàgliu , nm Sinònimos e contràrios allu 1, iscàglia, sagna, sannarzu.

sàgna , nf: sanna Definitzione donniuna de is duas dentes prus longas e puntudas in sa barra de asuta (prus che àteru de sirbone, porcu, cane o àteru animale mannu) e fintzes su singiale chi unu cropu de sanna lassat in sa pedhe / min. sannita Sinònimos e contràrios allu 1, iscàglia, sàlgiu, sannarzu, scàscia Maneras de nàrrere csn: sanna de rú = tentalza, canna de rú, arrampu mannu de arrú totu ispinas a cancarroni; annovare sa sanna = torrare zòvanu, in fortzas; mustrare sas sannas = fai a timi Frases sagnas acutas mi atenatzant su coro ◊ pro mossigare no at sannas ◊ su matzone est paradu chin sannas puntzudas ◊ su sirboni portat is sannas coment'e ischidonis ◊ zughet dogni sanna cantu un'ispadinu ◊ portu ancora is sannas de comenti mi at mussiau su cani 2. acrodhadu in s'istrintorzu, betaiat sa sanna de su rú a s'anzone e che lu tiraiat ◊ deo no so prus in zoventura pro fàchere impresse: certu chi no si mi est annovandhe sa sanna! Sambenados e Provèrbios smb: Sanna Terminologia iscientìfica crn Ètimu itl. sanna Tradutziones Frantzesu croc Ingresu tusk, fang Ispagnolu colmillo Italianu zanna, dènte canino Tedescu Eckzahn.

sàgna 1 , nf: sàngia, sanza Definitzione sàmbene malu, guastu, cun matéria chi essit de una feria chi si est ufrada, ma fintzes sa essidura etotu; in cobertantza, fintzes arrennegu, afuta Sinònimos e contràrios maltza, mamaja, mammai 1, mammana, matéria, sanzida / postema / ascru, ódia, tírria Maneras de nàrrere csn: èssere una sacheta de sagna (nadu de ccn.)= odiosu, malu, de naturale malu; trigu in sàngia = modhe, ingranindhe ma ancora latelate Frases si est mortu unfrau de sàngia e de malítzia ◊ dae cussas malandras e piaes sàmbene e sanza bidio calendhe 2. sa sàngia aferenat s'esisténtzia ◊ ses patindhe dolore e sàngia ◊ ma càstia cussa faci de sàngia ita at fatu! ◊ cussu? cussu est papau de sa sàngia!◊ ndi faint de cherpai de sa sàngia, is bixinus, candu si ant a biri!… Ètimu ltn. sania Tradutziones Frantzesu pus, envie Ingresu pus, envy Ispagnolu pus, sanies, envidia Italianu pus, sàngue màrcio, invìdia Tedescu Eiter, Neid.