Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

buciòni , nm Definitzione orrugu de cosa puntuda, puncione po bochíere su procu a punghidura; púncia de muradore, crau Sinònimos e contràrios acutzoni, istrajone, pibirisia, sàgiu, sajone Frases su mortu dh'ant agatau cun d-unu bucioni in mesu a su petus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aiguillon Ingresu prickle Ispagnolu aguijón Italianu acùleo Tedescu Dolch.

foète , nm: fuete, fueto, fuetu Definitzione istrúmbulu, fuste chi portat acapiada in punta una corria longa (e una punta de ferru acutzau) de iscúdere a is boes Sinònimos e contràrios boete, coileto, frusórgiu, puntógliu / iscórria, sovita, toroneu Maneras de nàrrere csn: limba de foete = limbi malu, limba fogaritza; maglioni fatu a fuetu = chi portat disegnu fatu in intessidura a bisura de trícia (comente dhue at corria de foete); frusialla de fuetu = su tzocu chi faghet sa corria iscudindhe Frases at intesu su frúsciu de su fuete e su brujore in sa pedhe ◊ su sardu, candho intendhet tzocu de foete, si allórumat che unu eritu ◊ daghi intraiat in ballu, sas ancas li andhaiant a dresta e a manca che foetos 2. ma aite no l'acabbaes chin cussa limba de foete chi zuchies?!… Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu aiguillon Ingresu whipped goad Ispagnolu azote Italianu pùngolo con frusta Tedescu Stachelstock.

lància , nf: lansa, lantza Definitzione genia de arma longa e puntuda intrada in punta de una pértiga; s'agu de s'abe; genia de barca chi in is naves serbit a s’apretu, candho sa nave est afundhandho / leare de lantza e de punta = leare a mal'ogru, a tírria, alliare faghindhe male Sinònimos e contràrios puncione / fritza / balca Frases tirat bentu astraosu chi intrat che lantzas ◊ dhu pungit Longeu bestantancedhi una lansa in su coru 2. acurtu su capitanu e marineris umpare sa lantza betant in mare 3. so isperiguladu fatu ca su mere mi at leadu de lantza e de punta ◊ li apo nadu chi in s'itevàghere fit istentosu e mi at leadu de lantza e de punta (G.Ruju) Tradutziones Frantzesu lance, aiguillon, chaloupe, canot Ingresu sting, lance Ispagnolu lanza, aguijón, lancha Italianu lància, pungiglióne Tedescu Lanze, Boot, Stachel.

punciòne, punciòni , nm: puntzone, puntzoni Definitzione genia de punta manna de ferru o àtera cosa tostada, aina puntuda po púnghere o, fata adata a bisura de pintadera, po marcare (prus che àteru trastos); parte puntuda a bisura de agu chi unos cantu bobbois portant a púnghere, po si difèndhere (es. s'abe)/ fàghere in puntzone su corru de su trigumuriscu = bogare una o prus fileras de granu de s'ispiga (po dh'acabbai mellus a manu) Sinònimos e contràrios acutzoni, puntzu 1, sàgiu / istilete, istocu Frases bochiant su mannale o cun sa patadesa o cun su puntzone Sambenados e Provèrbios smb: Puncioni, Punzone, Punzoni Terminologia iscientìfica ans, crn Tradutziones Frantzesu poinçon, aiguillon Ingresu drift, sting Ispagnolu punzón, aguijón Italianu punzóne, pungiglióne Tedescu Punze, Stachel.

puntógliu, puntólzu , nm: puntórgiu, puntorju, puntorzu, puntosu 1, puntozu Definitzione pértiga de istrúmbulu cun punta de ferru acutza po púnghere is boes (ma portat fintzes una tira de pedhe acapiada in punta, po iscúdere): a logos, puntórgiu est s'ispíciu, s'ossu de mesu in petorras a ue atóbiant is costas / puntorju àpinu = s'agu chi portat s'abe po púnghere, puncione (itl. pungiglióne) Sinònimos e contràrios frúmbulu, frusórgiu, istrumbu, spinada Frases una giunta de orzu no ti la nego: ma si ti firmas assazas su puntorzu! ◊ isse cantendhe fit isprone, puntolzu, fit foete e no timiat cun nemos ◊ su solovru de sos tempos duros mi atraessat che puntas de puntosu (L.Mudadu) Terminologia iscientìfica ans Ètimu ltn. punctorium Tradutziones Frantzesu aiguillon Ingresu goad Ispagnolu aguijada Italianu pùngolo Tedescu Stachel.

sàgiu , nm: sazu Definitzione ispina manna, longa, de unas cantu matas (es. pirastu, calàvrighe, prunischedha); genia de tapu fine de linna chi si ponet a sa carrada, crau longu de linna e in calecunu logu fintzes un'ischidone piticu; marcu biaitu; lobu de sartitzu / latzu a sazitu = sorigarzu Sinònimos e contràrios acutzoni, bucioni, pibirisia, isticone, istrajone, sajone Frases dormint nudas, pienas de sazos, sas àrvures ◊ unu sazu mi at intratu in su pede ◊ tandho ses tue sa pistighinzosa chi forroxas che sazu in sa piae! (A.M.Pinna) 2. su carradellu est a butiu dae su sazu ◊ sa corda dha ponent a arrustire in su sazu 3. unu sazu de salditza Sambenados e Provèrbios smb: Saggiu, Satgiu Tradutziones Frantzesu aiguillon, épine, cheville Ingresu prickle Ispagnolu aguijón, púa, espiche, tarugo Italianu acùleo, zìpolo Tedescu Stachel, Spund.

strúmbu , nm: istrumbu*, strúmbulu, strummu, strumu, strúmulu Definitzione genia de fuste cun sa punta o ispina de ferru a púnghere is boes / tocai de strúmbulu = púnghere a puntorzu Sinònimos e contràrios frúmbulu, puntógliu, spinada, strubbu Frases su strummu mi intzutzullit ◊ arrósciu de su strúmbulu de su meri, su molenti at apuntau is peis e at carcinau ◊ su strumbu in punta portat s'aciou po pungi 2. sa scialema de is annus chi floressint si at a fai strumbu de is dis brebèscias chi no as a podi cardampulai (E.Collu) Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu aiguillon Ingresu goad Ispagnolu aguijada Italianu pùngolo Tedescu Stachel.

«« Torra a chircare