acadhài, acadhàre , vrb: achedhare 1 Definitzione
coment’e pònnere a cuadhu, apitzu de ccn. cosa (in cobertantza fàere siendha, errichire), fintzes pònnere e bastat (e prantare puru), pònnere impare; artzare a pitzu de ccn. cosa o de ccn. logu chi no andhat tanti bene, cun dificurtade / nérbios, cordas acadhadas = postos subràbari
Sinònimos e contràrios
acadhighinare,
alciare,
ampiai,
aperricare,
apicai,
apichedhai,
apiculai,
apilicare,
apugiai,
atzumentare,
pigai 1,
pòniri
/
assentare
| ctr.
falare
Frases
acadhare sa padedha, su labiolu a su fogu, a sa tríbide ◊ pro bustare a s'isbramida no acadhat labiolu ◊ su labiolu cun su late si achedhat in sa tríbide a cadhu a fogu e s'iscaldit a 35 grados
2.
sa sardina si che achedhat assentada in un'isterzu e si cundhit cun salipone ◊ achedhada sa sedatajola in su canistedhu, cun su sedatu russu si leaiat sa farina a l'isgranzare ◊ cun sa pala de infurrare si che achedhat su pane in su furru ◊ tribàgliant ómines e féminas pro achedhare sa tendha de su circu
3.
si ti che acadhas a in cue est suzetu chi ndhe ruas! ◊ nues niedhas che tura s'acadhant in s'aera (A.Spano)◊ sas toncas istant acadhadas in sas naes de sas àrbures, cantendhe a s'intirinada
4.
acadhare sa linna in sa chea de su cavone ◊ su Cristos fit in sa rughe cun sos pes acadhados
5.
cust'ispiju che l'acadho in su badhiju a cantu mi andhat su bratzu!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
gravir,
monter
Ingresu
to clamber up
Ispagnolu
encaramarse,
trepar
Italianu
inerpicarsi
Tedescu
klettern.
alciàre , vrb: (al-ci-a-re)
altzai,
altzare,
altziare,
anciai,
antiare,
antziai,
antziare,
arciai,
arciare,
artiai,
artiare,
artzare,
artziai,
artziare,
asciare,
atziai Definitzione
andhare o portare de unu logu o tretu prus bàsciu a unu prus in artu, andhare a in artu, prus in artu, fàere artu; si narat fintzes de is nues candho si firmant de pròere e si oberint unu pagu; de is prétzios si narat po incarire
Sinònimos e contràrios
acadhai,
ampiai,
apicai,
apilicare,
apugiai,
fartziare,
pesai,
pigai 1
/
arteriare,
ufiare
/
illaschiare,
isclarire,
ispalaciae
/
abantai
/
mediare,
mezorare
| ctr.
abasciai,
calai,
falare
Maneras de nàrrere
csn:
artziare su fogu = acradiare su fogu; artziai is prétzius = incarire; artziare sa boghe = artziai sa boxi, faedhare prus in artu, fintzas a briga o pro arrennegu (si podet nàrrere fintzas de televisione, de aràdio, a manera de si pòderent intèdhere de prus); artziare in gradu = leare gradu prus artu, essire prus de importu; altzai sa conca, sa chighirista (nâdu de zente) = fàgheresi tostu, dàresi tropu importàntzia, crèresi prus importante, fàghere su barrosu
Frases
randhas de fumu si àsciant in s'aera ◊ si sunt aciapados unu altzendhe e unu falendhe ◊ su bentu àntziat e falat sa foza in s'àghera ◊ at antziau sos ocros a chelu ◊ atzidinci asuba de s'iscannu! ◊ s'astronavi iat pigau a artziai a sa dereta ◊ dade sa manu a mi ndhe altzare! ◊ sos fraigamuros àsciant sos muros pro fàghere sa domo ◊ fint arciandhe in sa trempa pro intrare a sa vidha ◊ in agustu soe artziata a Núgoro
2.
est proindhe, ma si àrtziat esso a campu ◊ si àltziat custa néula andhamus ◊ a manzanu fit proindhe ma a sero che at artziadu e bogadu su sole
3.
a sa muzere no li at antziau mancu ocros ◊ sos pastores àlciant s'oju e abbàidant su masone ◊ in tota die no li aiat asciadu de oju ◊ candu àrtziat su soli gei callentat!
4.
no ti arcis, ca tanti no tenis arrexoni! ◊ si àlciat e si falat, brighendhe ◊ como ti apo in manu, chi ti altzes o ti fales o carchedhes! ◊ su ti che altzare asie a sas istellas… no est moderascione!
5.
pustis de tale impresa podes fàghere mercantzia e sa tua genia artziare
6.
su salmoni dh'ant artiau de préssiu ◊ gei est artziada, custa cosa, a costai aici meda!…
Tradutziones
Frantzesu
monter,
soulever
Ingresu
to rise,
to lift
Ispagnolu
subir,
levantar,
alzar
Italianu
salire,
ascéndere,
sollevare,
innalzare
Tedescu
hinaufsteigen,
heben.
alloloinài , vrb Sinònimos e contràrios
atolondrai
Tradutziones
Frantzesu
monter à la tête,
étourdir
Ingresu
to befuddle,
to stun by sleep,
by sun
Ispagnolu
aturdir el vino,
el sueño,
el sol
Italianu
stordire col vino,
dal sónno,
dal sóle
Tedescu
durch Wein,
vor Schlaf oder Sonne betäubt sein.
ampiài , vrb: ampuai,
ampuare,
ampulai,
ampulare,
ampullai Definitzione
andhare o portare de bàsciu a pitzu, pesare in artu, a logu prus in artu, mòvere a forte, iscutulare e avolotare: ampuare si narat fintzes in su sensu de cúrrere a unu logu, de si incarare a bíere
Sinònimos e contràrios
acadhai,
alciare,
apicai,
apilicare,
apugiai,
pigai 1
/
isciucai
| ctr.
cabai,
falare
Maneras de nàrrere
csn:
ampulai sa boge = artziare sa boghe, faedhare o leare a boghes coment'e brighendhe; a. a unu a ccn. logu = azuarechelu; ampulai una muneda = imbolare sa muneda in artu lassèndhela rúere a terra a bídere si essit rughe o crastos
Frases
chi mi nci àmpuat su sànguni a conca, cussu tramasseri mau!… ◊ is prus lébius si ndi ampulànt in artu ◊ àmpula sa cara sentza tímere sas cumpanzas! (I.Porcheddu)◊ s'abba àmpulat dae mare a sas nues ◊ at ampuau is ogus a cara incillia ◊ ampuaminci ca no nci lompu! ◊ cudhu bentu che ampuliàt fintzas sas orrocas! ◊ at saludau a manu ampulada
2.
mi seu ampuada ogus a celu
Ètimu
tts
Tradutziones
Frantzesu
monter
Ingresu
to rise
Ispagnolu
subir,
levantar
Italianu
salire,
sollevare
Tedescu
hinaufsteigen,
aufheben.
atzumentàre , vrb: azumentare Definitzione
agiudare a unu a che artzare a calecunu logu artu, agiudare in calecuna cosa; artzare a unu logu
Sinònimos e contràrios
acadhai,
agiuventare
Frases
su nuscu de su pische e de sos porchedhos arrustu azumentaiat sa gana
2.
sa luche galu iscraricata de s'arvorinu si nche fit atzumentanne in sas palas de sos montes
Tradutziones
Frantzesu
gravir,
monter
Ingresu
to clamber up
Ispagnolu
ayudar a alguien a subir en algún sitio
Italianu
inerpicarsi
Tedescu
klettern.
cabadhàre 1 , vrb Definitzione
cicire o andhare a cuadhu
Sinònimos e contràrios
cabadhicare,
cadhighinare,
incosciai
Frases
cabadhaiant in chelu serenu, binchidores de sa morte
Tradutziones
Frantzesu
monter à cheval
Ingresu
to ride
Ispagnolu
cabalgar
Italianu
cavalcare
Tedescu
reiten.
cobèrrede, cobèrrere, cobèrri , vrb: cobèrriri,
copèrrere,
cuberri Definitzione
pònnere cosa in pitzu de un'àtera chi no si biat; nau de mascu, de ómine, artzare a pitzu o pònnere in pitzu de sa fémina po dh'improssimare o àteru (e foedhandho de sa fémina si manígiat su matessi vrb.)/ cobèrriri is faltas de un'àteru = cuare sas neghes de s'àteru
Sinònimos e contràrios
acarragiai,
acuguzare,
cuai,
imbusciae
/
cadhicare,
saltiare,
zúchere
| ctr.
iscuguzare
Frases
si coberzant sos chelos de niedhore e pàsidos comintzent sos butios! (G.Ruju)◊ si fiat furriada coberrendusí sa faci ◊ su sèmini dhu coberint de terra cun s'arau o a marra ◊ sa terra si est coberta de erba
2.
su bandhidore brullanu betaiat su bandhu: Totu cudhas chi cherent cobertas andhent a piata!…◊ po cobèrrede a tie mi seo orrovinau!
Terminologia iscientìfica
ssl
Ètimu
ltn.
cooperire
Tradutziones
Frantzesu
monter,
saillir
Ingresu
to cover,
to leap
Ispagnolu
tapar,
cubrir,
montar,
cubrir,
acaballar
Italianu
coprire,
montare
Tedescu
decken,
decken.
imbufàre , vrb Definitzione
si narat de sa farra impastada, de su pane, de is druches, candho pesant e si artzant coment’e prenendhosi de sulu, ufrandho, coendho: si no imbufant abbarrant abbadherigados, calaos e tostaos a bisura de taulita; in cobertantza, ufrare de s’arrennegu, istare primmaos / peta imbufada = fata a fortza de addescu artefatu e de meighina
Sinònimos e contràrios
abbufare
/
annicare
Frases
sos biscotos ant imbufadu bene meda ◊ sa pasta no imbufat si no est bene pesada
2.
oe sa Sardinna est prena de peta importada, de porcos e bitellos imbufados
3.
podet dare chi oe babbu no s'imbufet: ma si si annicat za lu lasso irventiare puru! ◊ cudha rana si úfiat, si úfiat, e s'imbufat fintzas a crebare!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
gonfler,
monter
Ingresu
to swell
Ispagnolu
hincharse
Italianu
gonfiarsi
Tedescu
anschwellen.
incosciài, incosciàri , vrb: incossare Definitzione
pigare o pònnere in mesu de is còscias, pònnere in mesu, cicire a cuadhu: nau in cobertantza, ingannare, aprofitare de s'àteru / i. unu cuadhu, unu burricu, sa bicicreta = sere a cadhu
Sinònimos e contràrios
cabadhare 1,
cadhighinare
Frases
sa levarora est benira a motu, una motu manna chi usàt sa politzia: tanti non dha incosciàt!…
2.
chi sighint aici, gei incòsciant a cuadhu a su babbu puru, custus fillus! ◊ mi as incosciau una borta ma no m'incòscias prus! ◊ manera de fai ananti de totus, cussa piciochedha, incosciada cun su piciocu in pratza!…◊ po annestai incòsciat is fundus de su sarmentu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
monter,
chevaucher
Ingresu
to ride
Ispagnolu
cabalgar
Italianu
cavalcare
Tedescu
reiten.
ispicàre , vrb: ispigai,
ispigare,
spigai Definitzione
bogare o fàere s'ispiga (nau de erbas e laores); cricare e arregòllere (in terras angenas) ispiga e fintzes olia o àteru, de su chi abarrat coigiau in terra de un'incúngia apustis chi che dh'ant arregorta is meres
Sinònimos e contràrios
iscabidhai,
iscabissare,
ispighire
/
irrestujare
Frases
custu laore no bi at ispigadu ◊ s'erba a úrtimos de beranu est totu ispighendhe ◊ su labore est cumintzandhe a ispicare ◊ in veranu ispicant sos lavores, istojat su triozu fioriu
2.
puzones s'isparghiant in sa terra messada a ispigare ◊ minnannu no perdoneit mai a sas puzones e ne a sas pòveras de ispigare a fura ◊ pustis collida s'olia, bi colat zente ispighendhe ca bi ndhe torrat a rúere ◊ dèu a piciochedhu seu andau a ispigai, a bodhí tomàtigas
Sambenados e Provèrbios
prb:
chini no podit messai ispigat
Ètimu
ltn.
spicare
Tradutziones
Frantzesu
épier,
monter en épi,
glaner
Ingresu
to glean
Ispagnolu
to glean espigar
Italianu
spigare,
spigolare
Tedescu
Ähren aussetzen,
Ähren auflesen.
ispighíre , vrb Definitzione
bogare o fàere s'ispiga, nau de unas cantu erbas e laores
Sinònimos e contràrios
iscabidhai,
iscabissare,
ispicare*
Tradutziones
Frantzesu
épier,
monter en épi
Ingresu
to glean
Ispagnolu
espigar
Italianu
spigare
Tedescu
Ähren aussetzen.
pigài 1 , vrb: pigare Definitzione
andhare a in artu, apitzu: si narat fintzes de s'erba chi naschit, essit e creschet; ingòllere o portare a in artu, apitzu / aus. èssere, àere
Sinònimos e contràrios
acadhai,
alciare,
ampiai,
apicai,
apilicare,
apugiai
| ctr.
calai,
falare
Frases
isse deviat pigare a bidha ue lu fint aisetendhe ◊ su zàganu est pighendhe a campanile a sonare sas campanas ◊ so falendhe a zosso a pigare linna a su fogu ◊ no pighes a su muru, no che ruas! ◊ su late, su brou, s'abba in sa padedha si che pigat si lu faghes budhire a fogu càdriu ◊ su gafè est pigadu ◊ cras pigamus a Montes de Artu
2.
erba ocannu ndh'at pigadu meda ◊ apo fatu s'arzoledha ma depiat èssere sèmene malu ca no bi ndh'at pigadu ◊ betabbila acurtzu, cuss'abba, a s'arburedha, ca sinono no ndhe li pigat!
3.
candho teniat tréighi annos babbu mi che at pigadu a montes ◊ pígache custa cosa a subra!
Ètimu
ltn.
picare
Tradutziones
Frantzesu
monter
Ingresu
to rise
Ispagnolu
subir
Italianu
salire
Tedescu
hinaufgehen,
hinaufsteigen,
heraufkommen,
heraufsteigen,
steigen.
saltài , vrb: saltare,
saltiare,
sartai,
sartare,
sartiae,
sartiai,
sartiare Definitzione
su si pesare in artu, fàere brínchidos (fintzes po che passare a s'àtera bandha de calecuna cosa o tretu); su si pesare in artu de comente una cosa atumbat a logu tostau, o a terra; foedhandho de animales mascos, artzare a pitzu de sa fémina po dh'improssimare
Sinònimos e contràrios
brincae,
essire,
giancai,
rebbotiare,
sadhigai
/
ciúghere
Maneras de nàrrere
csn:
sartai su coru, is ogus = essire o rúere o fagher rúere a terra su coro, sos ogros, pàrrere chi ndh'est essindhe su coro, sos ogros; sartiare su logu a unu = andaisindi, bessirinci debressi, currendi, a sàrtidu; su ballu sartiau = dillu, dènnaru, arrosciada
Frases
sos pitzinnos fughiant sartiandhe su muru ◊ andha, sàltia, curre, ajó, ajó! ◊ su muru de sa corte che crabolu, malannu, già l'ischiat saltiare! ◊ sériu fuit su manzanu chi faghiat praghere a cúrrere e sartiae
2.
a chini tenit feli ndi dhi sartit su coru! ◊ pariat chi mi ndi fiat sartiau su coru a foras! (A.Garau)◊ chi dhi giau una sciarrocada de martedhu a conca ndi dhi fatzu sartiai is ciorbedhus ◊ sigomente commo cummandho deo, sartammi su logu! ◊ sàltiami su logu!
3.
su trau at sartiadu sas tràilas, su mascru at sàrtiat sas berbeghes, su pudhu at saltiadu una pudha ◊ su porcarzu at fatu sartiare una sue
Ètimu
ltn.
saltare
Tradutziones
Frantzesu
sauter,
monter
Ingresu
to jump,
to mount
Ispagnolu
saltar,
montar
Italianu
saltare,
montare
Tedescu
springen,
bespringen.
scabidhài , vrb: iscabidhai* Definitzione
bogare sa cabitza de sa canna, fàere s'ispiga, nau de is laores chi ispigant; lòmpere, nau fintzes de persona
Sinònimos e contràrios
iscabissare,
ispicare,
ispighire
Frases
candu su trigu iat scabidhau e si fut drimpiu fut cumparta fintzas s'erba mala ◊ sa terra etotu fait cresci su lori: prima su cambu, apustis scabidhat e infinis si drimpit s'ispiga
Tradutziones
Frantzesu
monter en épi
Ingresu
to ear
Ispagnolu
espigar
Italianu
spigare
Tedescu
Ähren ansetzen.
zúchere , vrb: ciúghere,
giúchere*,
zúghere Definitzione
prus che àteru, portare o àere in dossu, in sa carena, in pitzu, o apresu meda, aifatu, a trubbu, a contivigiare o trebballare, siat foedhandho de gente, siat de animales o cosas; nau de unu mascu, de un'ómine, unire cun sa fémina, betare a sa fémina, cobèrrere; si narat fintzes in su sensu de àere, tènnere / ind. pres. 1ˆp. sing. zuco, zuto, zutzo; cong. pres. 1ˆp. sing. zuca, zuta, 3ˆ p. sing. zutzet; ger. zughindhe; pps. zutu
Sinònimos e contràrios
batire,
batúchere,
bíghere,
dúcere,
gíchere,
leai,
poltare
/
cadhicare,
futire,
grumpire
/
manigiai
| ctr.
lassai
Maneras de nàrrere
csn:
cantas berveches zuchet su mere tuo? = cantas berbeghes pastórigat?; zúghere in buca a unu = istare faedhendhe de unu, prus che àteru a zúdigu; zúghere a ogru (carchi cosa, a ccn.) = castiai, orbetai e biri, fai atentzioni a calecuna cosa, a ccn. (itl. tener d'òcchio); zúghere in manu una cosa = manigiai una cosa po dha trabballai, po dh'arrangiai, po dhi fai calincunu cambiamentu; zúghere una faina, unu triballu, un'òpera belle e in manu = belle e fata, acanta de acabbai; zúghere s'ingannia a ccn. = ordiminzare carchi ingannu, carchi trampa, fàghere su fartzu; zúghere a sa nuda, a sa lisa = chentza pònnere condò o àteru
Frases
la zughes in daisegus sa cosa de mi aporrire ◊ zuto s'istògomo imbarratzadu ◊ zughet un'anca isenta ◊ ite bellos ocros chi zuchet custu pitzinnu! ◊ est arrennegadu paret chi zutat dimónios! ◊ zuto su mucadoredhu in busaca ◊ a chie cheret fogu zutzet sa téula!
2.
su carru che lis depet zúchere sos lapiolos, sa chisina e unu pacu de s'isterzu
3.
su mascru zughet sas berbeghes candho benint in more ◊ cussu est ómine chi li piaghet a zúghere, sempre ifatu de sas féminas!
4.
su zuighe sardu zughiat su Logu, o regnu chi siat, de sa Sardigna azummai totu líbberu de istranzos
5.
no ti fides ca cussu ti zughet s'ingannia ◊ za est cabosu, zughet régula faghindhe sas cosas ◊ ti lassas zúghere in buca dae totugantos, pro su malu fàghere chi tenes! ◊ cussa bestimenta cheret totu zuta in manu, ca est fata male ◊ si lu zughes in manu, cussu traste, malandhadu comente est, si che agabbat de derrúere
Terminologia iscientìfica
ssl
Tradutziones
Frantzesu
tenir sur,
emmener,
mener,
monter
Ingresu
to keep,
to wear,
to bring,
to take,
to lead,
to fuck
Ispagnolu
llevar,
montar
Italianu
tenére,
avére addòsso,
portare con sé,
condurre,
montare
Tedescu
tragen,
mitbringen,
führen,
begatten.