A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sàmunu , nm Sinònimos e contràrios samunognu, sàpunu Ètimu srd.

sanàda , nf Definitzione su sanare Ètimu srd.

sanadòre , agt, nm Definitzione chi o chie sanat, faet sanare Frases fit unu sanadore chi sanaiat sos pitzinnedhos chi naschiant mativalados Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu guérisseur Ingresu healer Ispagnolu curandero Italianu guaritóre Tedescu Heilpraktiker.

sanadróxu , nm Definitzione médiu o manera de sanare Sinònimos e contràrios sanamentu Sambenados e Provèrbios prb: a su malu no dhi agatas sanadroxu Ètimu srd.

sanadúra , nf Sinònimos e contràrios sanamentu Frases fiant mabadias e sanaduras chi nisciunus arrennesciat a cumprendi Ètimu srd.

sanài , vrb: sanare Definitzione torrare a sanu, bínchere una maladia (aus. èssere, àere); fàghere bínchere una maladia, unu male / sanai is angionis, is mascus = crastare Sinònimos e contràrios curai | ctr. aciacai, irmalaidare Frases de cropos de fuste si ndhe podet sanare ◊ Fulanu fit malàidu: sanadu bi at?, sanadu ndh'est? ◊ custu est male chi no sanat ◊ Loisedhu si fiat sanau luego ◊ ndi connòsciu medas de malàdius gravis sanaus gràtzias a issu 2. parit maladia chi no fait a sanai ◊ fit malàida e neunu resessiat a la sanare ◊ teniat una filla malàdia in puntu de morti e no isciriat cumenti fai po dha sanai ◊ cussa fémina cun sa meighina sua at sanau sa maladia de su pilu de tita!… Ètimu ltn. sanare Tradutziones Frantzesu guérir Ingresu to recover one's health Ispagnolu sanar Italianu guarire Tedescu heilen.

sanaméntu , nm Definitzione su sanare Sinònimos e contràrios sanadura, sanonzu Frases a su costau dhi pighit una punta chi no ndi tengat sanamentu mai! ◊ cussu mali est sentza de sanamentu ◊ si est postu in letu malàidu e no ndhe at tentu sanamentu mai prus! Ètimu srd, Tradutziones Frantzesu guérison Ingresu recovery Ispagnolu cura, curación Italianu guarigióne Tedescu Heilung.

sanàre sanài

sanasàna , nm Definitzione genia de iscusa chi si bogat a su pipiu, chi si est ingortu o chi dhi dolet cosa, tanti po dh'asseliare si est cosa de pagu contu / fàghere, fai su s. = fàere calecuna cosa, coment'e médiu, chi no faet efetu perunu Ètimu srd.

sanatóriu , nm Definitzione ispidale po maladias longas malas a sanare, mescamente sa tisia Sinònimos e contràrios preventóriu.

sanàu , pps, nm Definitzione de sanare; nau de pegus mascu, chi dh'ant crastau Sinònimos e contràrios sanu / crastadu | ctr. immalaidadu Tradutziones Frantzesu guéri Ingresu recoverd Ispagnolu repuesto, curado Italianu guarito Tedescu genesen, verheilt.

sanchédhu , nm Definitzione samucu fémina o burdu o berbechinu, de fragu púdidu (Sambucus ebulus) Terminologia iscientìfica rba.

sanciainèdha , nf: cinciaunnedha, santzaina, santzainedha, santzianedha, santziainedha, tzantzainedha Definitzione tauledha (o cadiredha) chi pendhet, acapiada apicada cun duas funes, po si dhue pòdere cicire a si tzantzigare cun d-unu movimentu a s'andhalieni; custu movimentu etotu Sinònimos e contràrios achinnadórgiu, bantzigallella, bellabbellantza, catricalleri, chíglia, períncia, perrintza, pindilinzone, tandhariola, tzantzigannenne / sànciu, tzantzajola, tzàntzigu / cdh. bancicajola Frases nosu furistus cincu gioghendu a santzaina candu ndi benit cussu macu a mi narri "Fillu 'e concorredha"!◊ chi sa vida siat una santziainedha e siant is àterus sèmpiri a dha santziai? Terminologia iscientìfica ggs Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu balançoire Ingresu swing Ispagnolu columpio Italianu altaléna Tedescu Schaukel.

sànciu , nm: (sàn-ci-u) sàntzinu sàntziu Definitzione su santziai, tzantzigare, su istare movendho de un'ala a s'àtera, móvia, tzantzigada / bòlliri su s. de ccn. cosa = chèrrerendhe s'iscusa, bastare s'iscusa pro chèrrere o fàghere (o no fàghere) carchi cosa Sinònimos e contràrios santziamentu, tzàntzigu Frases est a istròcius e a sàntzinus de conca ◊ ndi funt calendi is cerdas de su fenu e a dógnia sàntziu de carru ndi arruit unu pagu ◊ su sàntziu de su bastimentu at acabbau in mari biu 2. ge nd'ant a bolli su sàntziu, cussas duas macas!◊ gei no nd’at a bolli su sàntziu a isbagliai: est una conca de brodu! Ètimu srd.

sàncu , nm Definitzione its, cagagorbu? (sanchedhu = samucu fémina e podet èssere fintzes su frutu chi faet) Frases ses a vinti tres annos piligana, duos ojos che sancu de susarga, gobbedha dai conca fin'a pes! (F.A.Arca)

sandàila , nf: sandàlia, sàndhula Definitzione genia de sàndula, cartzamenta bàscia de píscamos o àteras personas deasi Sinònimos e contràrios andàila, sandali Terminologia iscientìfica bst Ètimu spn. sandalia.

sandàli , nm: sàndhalu Sinònimos e contràrios andali, caciola, sandàila*.

sandàlia sandàila

sandàra , nf Sinònimos e contràrios caciola, sandàila*, sandali.

sàndhalu sandàli