A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sàndhula sandàila

sanédhu , agt Definitzione min. de sanu, nau sèmpere candho si pregontat a unu comente andhat de salude Sinònimos e contràrios sanighedhu Frases - Sanedhos sezis? - No b'at male!

sanénu , nm, nf: selena, selenu, serenu Definitzione s'umidore de su note candho no est currendho bentighedhu / dormire a serenu = foras, su note Sinònimos e contràrios lentore, saghina / cdh., ttrs. sirenu Frases est calendu su serenu notesta ◊ in custa carrela mi arreo, bénnitu pro t'imbisitare: custu selenu chi leo candho mi l'as a pacare? ◊ fintzes cun sa selena imbucaiant a triballare a primu manzanu Sambenados e Provèrbios smb: Selenu, Serenu Terminologia iscientìfica tpm Ètimu ltn. serenum Tradutziones Frantzesu rosée Ingresu dew Ispagnolu rocío Italianu rugiada Tedescu Tau.

sangédhu , agt, nm Definitzione chi o chie tenet naturale malu de mantènnere sa tírria a s'àteru Sinònimos e contràrios crepuru, sangiosu, terriosu Ètimu srd.

sanghinàja sambenàgia

sànghini sàmbani

sàngia sàgna 1

sangiài , vrb Definitzione cun significau metafóricu, èssere ferenau, annervosau, tènnere tírria Frases est sangendi, su pipiu, po su chi dhi as nau Ètimu srd.

sangiólu , nm: sanzolu, tzanzolu Definitzione fruschedha, essidura in sa pedhe Sinònimos e contràrios lanturra, postema, tzoedhu Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd.

sangiósu , agt, nm Definitzione nau de feria o de pistadura, de parte malàida, chi est totu sàngia, chi est in sàngia; nau de unu, chi si dha pigat, si arrennegat meda, chi crepat de su tzacu e de s’arrennegu, chi tenet ódiu de su bene de s’àteru; a logos dhu narant fintzes de unu chi timet su catigati, físchidu a su tzilighitu Sinònimos e contràrios postemosu / afelonadu, nervosu / belosu, fengiosu, sangedhu 2. seis bichendu dogna cosa che guntruxus malus a satzai e sangiosus ◊ portat cara sangiosa e pintada de feli, de s'arrennegu ◊ su sangiosu campat de mancu ◊ su sangiosu iat a bolli s'allenu puru ca est sempri disigendi cosa istràngia ◊ cussu at isceberau un'àtera po isposa, ma no ndi seu sangiosa, no! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu purulent, enclin au mépris Ingresu purulent, vexed Ispagnolu sanioso, purulento, cascarrabias Italianu sanióso, purulènto, corruccióso Tedescu eiterig, ärgerlich.

sangonàja sambenàgia

sangradéri , nm Definitzione sa vena ue si bogat su sàmbene, sangrandho; in campos araos, surcu po che bogare is abbas a tropu Ètimu srd.

sangradòre, sangradòri , nm Sinònimos e contràrios sagneri Ètimu srd.

sangradúra , nf: sengradura Definitzione bogamentu de sàmbene Sinònimos e contràrios sanzia Ètimu srd.

sangrài, sangràre , vrb: assangrare, sangriai, sengrai Definitzione pigare o bogare unu pagu de sàmbene, de sa carena; in cobertantza, isfrutuare meda, furare cosa meda a unu Sinònimos e contràrios disangrenare, dissambenare, sagnare Frases cussu biviat tirendi dentis o sangrendi sa genti 2. ant sangradu sa zente a pagamentas! Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu saigner Ingresu to bleed, to rip off (s.o.) Ispagnolu sangrar Italianu salassare Tedescu zur Ader lassen.

sangràu , pps, agt Definitzione de sangrare; chi dh'ant sangrau, isfrutuau, idorrobbau cosa meda o fatu dannu mannu.

sangrenài , vrb Sinònimos e contràrios afachilare, ofèndhere, apocai Ètimu spn. sangrar.

sangría , nf: singria Definitzione sbentadura o apertura de una vena po bogare sàmbene, bogamentu de sàmbene; isfrutamentu mannu; foedhandho de frutuàriu, ammesturu de frutas segadas a orrughedhos e postas a iscabeciai cun súciu de limone e binos fines o licores unu tanti de ora innanti de dhu papare Sinònimos e contràrios sanzia, sangradura, tranghia Frases a s'animale li ant fatu sa sangria ma su sàmbene fit ritirau 3. est arti de s'osteri a fai sangria Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu saignée, macédoine Ingresu bleeding, rip off Ispagnolu sangría, macedonia Italianu salasso, macedònia Tedescu Aderlaß.

sangriài sangrài

sanguanàu sambanàu