sanguanèdha , nf: sanguinedha Sinònimos e contràrios sambenedhu, tzurrete Frases fut papendi sanguanedha ◊ po fai sa sanguanedha bodhint su sàngui de su procu Terminologia iscientìfica mng Ètimu srd.
sàngui sàmbani
sanguidàdi , nf Definitzione
su àere su matessi sàmbene de un'àteru, su èssere parentes custrintos
Frases
po sa sanguidadi sa crésia non boliat a si ghetai apari tra fradilis e sorrestas
Tradutziones
Frantzesu
consanguinité
Ingresu
consanguinity
Ispagnolu
consanguinidad
Italianu
consanguineità
Tedescu
Blutsverwandtschaft.
sanguígnu, sanguíngiu sambíngiu
sànguini sàmbani
sanguinígiu sambenízu
sanguinósu sambenósu
sangunài sambenàre
sangunàu sambanàu
sangunèra , nf Definitzione
bobboi chi poniant a suspire sàmbene; in cobertantza, chie isfrutat s'àteru o istat a tropu in calecuna cosa chi dhi praghet / s. de mari = lampreu, zenia de pische chi assemizat a s'ambidha (petromyzon marinus)
Sinònimos e contràrios
abbisui,
ambisújula,
angassua,
sambesuca,
sanghisúgina
Frases
candu is sanguneras si funta bèni allogiadas dhas istacànt
2.
arratza de sangunera, nura mia: candu atacat a chistionai no nd'ispítzigat prus! ◊ sangunera pasteratza chi satzas is bramas chi ti assogant sangrendu a chini t'istimat (F.Onnis)
Terminologia iscientìfica
crp, hirudo medicinalis
Ètimu
ctl.
sangonera
Tradutziones
Frantzesu
sangsue
Ingresu
leech
Ispagnolu
sanguijuela
Italianu
sanguisuga
Tedescu
Blutegel.
sànguni sàmbani
sangusúisi sambesúca
sanía , nf Definitzione su èssere o istare sanos, bene Sinònimos e contràrios salude Frases acudide a bos pasare, ànimas tristas: inoghe bos promito sa sania! (T.Giudice Marras)
saniài , vrb Definitzione agiustare, aconciare una cosa o una chistione Sinònimos e contràrios acodomai, aconciai, adaretzai, arragnare Ètimu spn. sanear.
saniàre, saniàri sainài
sanidàde, sanidàdi , nf Definitzione
su èssere sanu, sa salude; s'organizatzione chi pertocat sa cura de is maladias / ógiu de s. = zenia de meighina fata cun erbas
Sinònimos e contràrios
salude
| ctr.
mabadia
Frases
tui donas sanidadi a is malàdius
3.
mi croco e mi batis una tassa de ógiu de sanidade po su dolore, ca mi torrat in trassa! (R.Sardella)
Tradutziones
Frantzesu
santé
Ingresu
soundness,
health board
Ispagnolu
sanidad,
salud
Italianu
sanità
Tedescu
Gesundheit.
sanidadósu , agt Definitzione
chi faet sanare, chi curat
Sinònimos e contràrios
saludadosu,
sanidosu
Frases
santu Giacu, de totus festis tzerriau "sanidadosu autori" ◊ cussa est una funtana sanidadosa
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
curatif
Ingresu
curative
Ispagnolu
curativo
Italianu
curativo
Tedescu
heilsam.
sanidósu , agt Definitzione
chi faet bene a sa salude, chi sanat / s. che mexina
Sinònimos e contràrios
saludadosu,
sanidadosu,
sanu
Frases
cust'àcua est sanidosa ◊ is cúcurus de is montis funt arricus de àiri sanidosa
2.
circu de pensai a su modu prus sanidosu de fai cumprèndiri a is pipius su chi est sutzedendu
Ètimu
ltn.
sanitosus
Tradutziones
Frantzesu
salubre
Ingresu
sealthy
Ispagnolu
saludable
Italianu
salubre
Tedescu
gesund.
saniète , nm Definitzione
fragu bonu de papares, o in cobertantza légiu; in cobertantza e prus comunu, araxi, ispera frida, bentu de nie, mescamente cussu chi intrat in is filiduras de gennas e fentanas
Sinònimos e contràrios
abra,
abrina,
araghe,
atza 1,
frina
/
cdh. spunzina
2.
sos muros los aiant arrebbussaos a ludru pro reparare assumancu su saniete chi intrabat incanalau ◊ sa cussorja abbarrabat istrempada dae sos sanietes ca fit in bassura ◊ za ifriscat in cussu saniete chi est tirandhe!…
Terminologia iscientìfica
tpm
Ètimu
spn.
sainete
Tradutziones
Frantzesu
courant d'air,
vent glacial
Ingresu
draught,
cold wind
Ispagnolu
corriente
Italianu
spìffero,
vènto gèlido
Tedescu
Luftzug,
Durchzug.
sanighédhu , agt Definitzione min. de sanu, nau sèmpere candho si pregontat a unu comente andhat de salude: nau cun ironia, malàidu Sinònimos e contràrios sanedhu Frases - E sanighedhu ses? - Comente Deus cheret! 2. e sanighedhu, mih, chi no est, sempre de un'ispidale a s'àteru!…