A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sansínu , nm Definitzione genia de terramíngiu, de terra albinata, lugiana Sinònimos e contràrios albinu Ètimu srd.

sànsu , nm, agt: sassu Definitzione s'ossighedhu cun totu su chi abbarrat de s'olia mólia apustis prentzada / funtana sansa = funtana de abba minerale; sansu de pedra = genia de pedra modhe Sinònimos e contràrios uriuri Ètimu ltn. sansa Tradutziones Frantzesu marc d'olives Ingresu olive residues Ispagnolu orujo Italianu sansa Tedescu Preßrückstände.

santacída , nf: santatzida Definitzione dannu mannu a su bestiàmene, mortu a bochidura o fintzes de maladia mala; carraxu, burdellu mannu cun boghes e tzérrios Sinònimos e contràrios degógliu, mortalidade / abbatúliu, biuldu, budrellu, carralzu, chimentu, intatzida* 2. candho andhaimus a iscola, isetendhe a intrare bi fit sa santatzida: bi naschiat murrunzos, istrampadas, punzos e àteru Tradutziones Frantzesu massacre d'animaux par vengeance, mortalité Ingresu beasts slaughter by revenge or murrain Ispagnolu mortandad de reses Italianu strage di béstie per vendétta o moría Tedescu Tiermassaker (aus Rache oder Seuche).

santàju , nm Definitzione pedidore chi andhat in giru cun sa cona de unu santu Sinònimos e contràrios conaju, mazinarju Ètimu srd.

santàle , agt Definitzione santu, nau de ccn. in su sensu de giustu, acabadu, giuditziosu Sinònimos e contràrios benatinau, cabosu | ctr. irzudissiadu Ètimu srd.

santaluchía, santalughía , nf Definitzione tzicamariola, santaluchiedha, bobboitedhu cun is alas orrúbias a pintirighinos niedhos, a forma de mesa luna Sinònimos e contràrios abbajola, mammajola, mandioba, mariapesabola, mariola Frases in su chelu bolant is santalughias currendhosi s'una cun s'àtera: su beranu est arribbau Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.

santamaría , nf Definitzione erba, frore de Santa Maria o de Santu Zuvanne, genia de erba linnosa, fragosa meda, fine, bona po allúere fogu, auscare porcos Sinònimos e contràrios abbruschiadinu, alchemissa, calecasu, mortidhus, muntedhos, murgueus, simu Frases chi ant betiu santamaria est intzínniu de bocimentu de procu (G.Mura)◊ sa santamaria dha pòngiu po abbruschiai is procedhedhus Terminologia iscientìfica rbl.

santandría , nm Definitzione su de úndighi meses de s'annu; úrtima die de su mese innanti, genia de costuma de andhare in giru is piciochedhos peri sa bidha apustis iscurigau cun d-una crocoriga manna buida cun istampos de pàrrere una cara cun is ogos e una candhela alluta aintru, tzerriandho A Santandria! e arregollendho druches e fruta chi dhis donat sa gente Sinònimos e contràrios donniasantu Frases sos porcos los bochint in s'upore de santandria ◊ su duus de su mesi de santandria est sa dí de is mortus 2. mi gridant totu in coro "A Santandria!" e mi ponent in cara su trofeu, sa corcoriga, ite aspetu feu… mi paret un'ispetru, a fide mia! (D.Ena) Terminologia iscientìfica tpc Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu novembre Ingresu november Ispagnolu noviembre Italianu novèmbre Tedescu November.

santarràfa , nf Definitzione nau in cobertantza, fura, su istare furandho.

santarrànza , avb Definitzione su si arrangiare / fàghere a s. = arrangiaisí, fai acomenti si podit Ètimu srd.

santatzída santacída

santichédhu , agt, nm: santixedhu Definitzione min. de santu, nau de una cona pitichedha o fintzes de ccn. a disprétziu Sinònimos e contràrios santitu, santutzu.

santícu , agt, nm Definitzione chi o chie est atacau a tropu a cosas de crésia, ma chentza dhue crèdere meda o de una manera pagu séria Sinònimos e contràrios apontziadori, basamatone, moitzu 1, satrapone Frases santica za est ma est peus de chie a crésia no bi andhat ◊ custos santicos no los cretedas, ca sunt satrapones! ◊ no fatzas sa santica, ca ses cadhotza e lègia! ◊ cussu no fit tantu santicu e ndhe faghiat a cadhu e a pè Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bigot Ingresu bigot Ispagnolu beato Italianu santòcchio, bigòtto, beghino Tedescu bigott, scheinheilig.

santidàde, santidàdi, santidài , nf Definitzione su èssere santos; títulu chi si giaet a su Papa Ètimu spn. santidad Tradutziones Frantzesu sainteté Ingresu holiness, His Holiness Ispagnolu santidad Italianu santità Tedescu Heiligkeit.

santídu , nm: sentidu, sentiru, sentitu, sentiu, sintidu Definitzione sa capacidade chi sa carena tenet de sapire totu is cosas mescamente de su mundhu de fora chi cun is nérbios intrant a su crebedhu; sa capacidade de s'ànima o de sa mente de provare una fortza chi punnat a s'àteru o chi dhi andhat in favore o in contràriu (e deasi fintzes a totu is cosas); sa capacidade de arrexonare, bíere e cunsiderare is cosas comente funt, su giustu, comente faet unu chi portat is atuamentos / is chimbe sentidos: sa vista, s'oidu, su palpu, su sabore, s'arrastu (o fintzes: bídere, intèndhere, tocare, tastare, nuscare) Sinònimos e contràrios sensu / sentimentu / atuamentu, giudísciu, tinnu Maneras de nàrrere csn: leare, boltare, furriare, pèrdere su s. = ammachiai, dimajai, fintzas essiri iscimpru; èssere de bonu sentidu = àere sentidos bonos, de istima, de dolu; èssere chena sentidu = dimajadu, o fintzas chentza coro, chentza amore e ne dolu, disapiadau; tènniri frimu sentidu = èssere bene a s'avértida de una cosa o chistione, atuare cun pertzisione e a fundhu a una cosa; abbèrrere sos sentidos = abbituare a istimare, a chèrrere bene; basare sos sentidos a ccn. = èssere riconnoschente; sentidu sanu = bonu, zustu, sàbiu; bènniri o torrai a su sentidu de… = bènnere a conca, bènnere s'idea de…; ponnerebbei totu sos sentidos (in carchi cosa o chistione) = fàghere sa cosa o sa chistione cun totu sas fortzas, chentza rispàrmiu de contivizu Frases dhi andat unu fragu bellu… chi nc'intrat in su santidu! ◊ s'intendint tzérrius chi c'imbucant in is sentidus ◊ che apo pérdidu su sentidu, so tzurpu, no bio e no intendho ◊ issu at patiu in totu is cincu sentidus ◊ unu corpus mortu aturat sentza sentidu 2. Deus si lessit sanus is sentidus! ◊ sos ojos sunt chi l'ant fatu incantu e chi l'ant fatzelladu su sentidu (G.Sini)◊ ses unu ciorbedhu sena de sentidu! ◊ deo fatu a issa innamoradu che perdia caltzones e sentidu ◊ pariat chi perdiat su sentidu, po su disprexeri de èssi pérdiu unu fillu ◊ su sonu de dogni festa ponet in dillíriu e iscàscios: leat su sentidu ◊ chini tenit sentiru depit cumprendi chi bivendi in custu mundu no si depit ispantai de nisciuna cosa ◊ custa filla est s'adoru de su babbu e de sa mamma, chi dh'ant pesara cun totu is sentirus ◊ fit ómine onestu e de sentiu sanu ◊ torramí su sentiru ca mi as ammachiau! ◊ duas dies su mundhu a tremuleu: cantos ant furriadu su sentidu! ◊ in beranu s'amare li leat dogni sentidu! ◊ cussas tassas de cosa mi leant su sentitu e mi annéulant sos ammentos ◊ su fragu de su binu dhi fait perdi su sentiru! 3. manera de tempus mau: no tenit sentidu de iscampiai! ◊ mai prus dhi est torrau a su sentidu de intrai in cussa domu ◊ no ti torrit a benni mai prus a su sentidu de fai cussu! Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu sens, sentiment Ingresu sense, sentiment Ispagnolu sentido, sentimiento Italianu sènso, sentiménto Tedescu Sinn, Gefühl.

santifassòne saltifasciòne

santificadòre, santificadòri , agt Definitzione chi faet a santu, chi faet essire santu.

santificài, santificàre , vrb Definitzione fàere a santu, fàere essire santu.

santigàda , nf Definitzione su fàere su sinnale de sa grughe, sinnandhosi Ètimu spn. santiguada.

santíssimu , agt, nm Definitzione calidade de su gradu prus artu chi si narat de Deus: coment'e nm. si narat de Cristos sacramentau, de s'óstia sagrada Frases siat po sempri alabau su Santíssimu Sacramentu! ◊ a sas barantoras ponent su Santíssimu in s'artare tota die.