A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sanitàriu , agt, nm Definitzione chi pertocat sa sanidade; chie trebballat po curare is maladias, badrare sa salude.

sànna sàgna

sannapíu , nm Definitzione in cobertantza, sa natura de sa fémina.

sannàre , vrb: assannai* Definitzione nau de unos cantu animales, aferrare cun is sannas, pigare a móssigos Sinònimos e contràrios issanniare, istrinnigare, mossigare Frases a su matzone li apo postu su cane ifatu pro no mi lassare sannare sos anzones.

sannàrzu , nm Sinònimos e contràrios sagna Frases sos canes faghent ispaventu cun sos sannarzos longos Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd.

sannàu , agt Definitzione nau de animale, chi portat sannas Sinònimos e contràrios sannudu, sannitu Ètimu srd.

sannía , nf Definitzione genia de fortza, de alidantza in su fàere Sinònimos e contràrios àcia, atrevimentu, coragi | ctr. duritu Sambenados e Provèrbios smb: Sannia.

sanníre , vrb Definitzione coment'e bogare sanna, cambu nou, intzeurrare, nau de is sèmenes Sinònimos e contràrios inceurrare, ingrilliri, serire Ètimu srd.

sanníta , nf Definitzione sanna pitica, ma nau de is duas dentes prus acutzas chi portat sa barra de fundu de su cristianu (itl. dente canino) Terminologia iscientìfica crn.

sannítu, sanníu , agt Definitzione nau de animale, chi portat is sannas Sinònimos e contràrios sannau, sannudu, sannuriu Frases credo chi peri sos sirvones prus sannitos in custa vadhe diventant poetas! (T.Cherchi) Sambenados e Provèrbios smb: Sannitu, Sannittu, Sannio, Sanniu Ètimu srd.

sannóbidu , nm, nf: cenóbida, sinóbida, senóbide, senóbidu Definitzione colore unu pagu orrúbiu, genia de terra po giare su colore orrúbiu Sinònimos e contràrios màngala / cdh. tzinópia Ètimu itl. sinòbbita Tradutziones Frantzesu rubrique, terre rouge Ingresu sinopite, red ochre Ispagnolu almagre, ocre rojo Italianu sinòpia, òcra róssa Tedescu Eisenocker.

sannòri , nm: segnore, segnori, sennore, sennori, signori, sinniore Definitzione persona distinta, pulia, bene bestia, mescamente istràngiu de logu atesu, persona chi faet vida discantzosa; títulu de arrespetu chi si giaet a un'istràngiu bestiu de sennore, ma mescamente títulu chi si giaet a Cristos, a Deus, in su sensu chi podet apitzu de totus e de totu Frases est ricu pàsitu, ma no est segnore ◊ dae sos segnores aiat imparatu dontzi malu vissu ◊ cussu faghet su sennore, sempre in bidha, ma a triballare no si betat! ◊ ah, su sennò, no dhi at a èssiri atobiada una barchixedha cun babbu miu? 2. o Signore, prego a Tie sullievu de mi dare a tantas penas! ◊ sos chi amant e timent su Segnore nudh'àteru in sa terra devent tímere (B.Mureddu)◊ si de sa fide tenet su cunfortu altzat su pensamentu a su Segnore Tradutziones Frantzesu seigneur Ingresu mister, sir, gentleman, god Ispagnolu señor Italianu signóre Tedescu Herr.

sannorícu , nm: segnoricu, sennoricu, sinnoricu Definitzione su fígiu de unu mere, in famíglia errica: dhu narant prus che àteru a disprétziu Frases est tempus chi is sannoricus pinnighint a tundu! Ètimu srd.

sannoríu , nm: sennoriu, signoriu, sinnioriu, sinnoriu Definitzione is segnores, su èssere o fàere su segnore Sinònimos e contràrios segnoraza Frases arramponi de sannoriu innòi nci nd'at pagu! ◊ li piaghet su sennoriu: sempre netu e in ziru, no faghet un'imbassiada pro azuare in domo! ◊ sos cavaglieris cun su signoriu totu sunt in s'ingannu abbituados (F.Brandino) Ètimu ctl. senyoríu.

sannúdu , agt Definitzione nau de animale, chi portat is sannas Sinònimos e contràrios sannau, sannitu Ètimu srd.

sanónzu , nm Definitzione su sanare de calecunu male Sinònimos e contràrios sanadura, sanamentu Frases cantu tempus che at coladu de su sanonzu? Ètimu srd.

sansangiòne , nm Definitzione una genia de erba: allu de carroga o porru de campu Sinònimos e contràrios aparanzone, pilibili 1, zuajone Terminologia iscientìfica rba, Allium subhirsutum.

sansiàe, sansiài , vrb: sansiari, santziai, santzinai, tzantzigare Definitzione giare unu movimentu de andhetorra a cosa apicada o fintzes posta in terra ma de pòdere mòvere chentza dificurtade, èssere a su move move, pagu firmu; saidare, mòvere a forte, a iscutuladura a duas bandhas; bogare o fàere intèndhere dinare po pagare Sinònimos e contràrios bantzicare, chigliare, intzainnai, lachedhare, sachedhare / saidare, tzannigare / pagai Maneras de nàrrere csn: santziai su frenu a su cuadhu = mòere su frenu, coment'e pro lu chèrrere abbiare, fàghere andhare e gai; andai sàntzia sàntzia = nadu de traste iscossiminzadu, èssere male frimmu; èssiri sàntzia sàntzia = èssere a su moe moe, coment'e bantzighendhe Frases est totu s'ora santziendi su bartzolu ◊ totu est tremi tremi, is pubas sàntzia sàntzia mi parru in mesu mari (L.Porcedhu)◊ acabbadha de ti santziai, ca mi fais benni gana maba puru! ◊ a su cuadhu dhi sàntziat unu ferru ◊ su barsolu portat is pes atundhaus po dhu sansiari 2. sàntziat sa mata po ndi arrúiri su frutu ◊ in sa mata is nais funt santziendi ◊ su bentu est santzinendi is gurdonis 3. chi no sàntziant munera no dhui impérriant, me in su magasinu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu balancer, secouer Ingresu to shake, to swing Ispagnolu balancear, sacudir Italianu dondolare, scuòtere Tedescu schaukeln, schütteln.

sansiàre , vrb: assansiare, sassiare Definitzione tzatzare (mescamente de abba e nau de sa terra); fàere sa cura de s'abba; giare su cuntentu a ccn. Sinònimos e contràrios abbruncai, atatare, ilbramare Frases s'abba sàssiat sos sartos assutos (L.Loi)◊ Deus at fatu falare un'ispétzia de mànigu in su desertu pro sassiare su pópulu famidu ◊ custas abbighedhas no sàssiant sa terra, ma faghent bene a s'erba e ndhe pigat a sas àrbures puru 3. si andho a lu chircare no est pro sassiare a isse! Ètimu ltn. satiare.

sansiàri sansiàe