spilurtzería , nf Definition
su èssere ispilurtzius; su èssere arrestigos
Synonyms e antonyms
aggantzadura,
aggarradura,
asurímini,
ingurdoneria,
limiore,
susuncúmini
Etymon
itl.
Translations
French
pingrerie
English
meanness
Spanish
cicatería
Italian
grettézza,
spilorcerìa
German
Knauserigkeit,
Knauserei.
spilurtzíri spilursíri
spilurtzíu , pps Definition de spilurtziri Synonyms e antonyms ispilurtzau.
spilurtzíu 1, spilúrtzu , nm, agt Definition spilurciu, chi est ispinniau Synonyms e antonyms ispilidu / ispilortze, limidu, susuncu / pagu 2. gei dhu sciu comenti est spilurtzia sa pensioni chi pigat issu!
spilusiàu , agt Definition ispilusadu, chi portat is pilos iscrabionaos Synonyms e antonyms irtzufau, ischerritzadu, ispilurtiu, spubusau Etymon srd.
spimpirallài , vrb: spipirallai Definition
fàere sa cosa a pimpiralla, a biculedhos, a farinos
Synonyms e antonyms
afirinedhai,
filchinare,
ifriare,
ifrighinare,
irfarfaruzare,
scirfinai,
sfiniallai,
spamparinai,
spimpiridai
2.
chini ses, ómini de iscuriu e de candela, chi fais sartai istedhus de perda e spipirallai su presenti?
Etymon
srd.
Translations
French
émietter
English
to crumble
Spanish
desmigajar
Italian
sbriciolare
German
bröckeln.
spimpiridài , vrb Definition fàere a pimpiridas, a farinos; fintzes istegare Synonyms e antonyms apimpirinai, fratazare, irfarfaruzare, scirfinai, spimpirallai 2. seu spimpiridendi trigumoriscu Etymon srd.
spimpirinadúra , nf Definition su spimpirinai Synonyms e antonyms irfarfaruzadura Etymon srd.
spimpirinài spamparinài
spína , nf: ispina* Definition in su matedu, fògia furriada a linna tostada e a punta, acutza meda, fintzes punta de fògia a bisura de agu, puntuda e tostada; aina de ferru po istampare su ferru abbrigau / s. de pisci = ossighedhu longu de pische; spina de Cristus = genia de mata manna ispinosa (Gleditsia triacanthos) Surnames and Proverbs smb: Spina, Spinas.
spinabísci , nm: ispinabische* Definition genia de tessidura a ispiga / a s. = postu a zisa de ispinas de pische, unu a un'ala e unu a s'àtera e coment'e a cara a daisegus, e comente resurtat fintzes s'areste de un'ispiga a un'ala e a s'àtera atacada a s'ossu cun su ranu ma abberta e atesu in punta.
spinàbra , nf: spinarba, spinarva Definition tres genias de cardu si narant cun custu númene / bellu che su frore de sa spinarva… = pagu puru!… Synonyms e antonyms cardugandhela, carduvustiga Scientific Terminology rba, Carlina corymbosa, C. lanata, C. racemosa Etymon ltn. spina alba.
spinaciài , vrb Definition ingòllere o carriare de ispina, púnghere ispina tocandho cosas ispinosas che a sa figumorisca, su gureu o àteru ispinosu meda Sentences mi seu totu spinaciada limpiendi cussas duas figumoriscas Etymon srd.
spinàciu , nm: ispinàciu* Definition genia de erba chi faet a fògia larga agiummai che aeda, ma totu a giúmburos, bona cota e fata a insalada.
spinadòpis , nf Definition genia de tupighedha pitica, totu birde, cun is cambos chi parent fògias, puntudas, a ispina: faet unu frutighedhu tundhu orrúbiu (mela ’e frúschiu o meledha úrpina) Synonyms e antonyms buscadinu, frúschiu 1, lauspinosu, melaevrúschinu, piscialetu, rúschiu, sorighina 1 / cdh. pugniratzu Scientific Terminology rbl, Ruscus aculeatus Etymon srd.
spinagrísta, spinagrísti , nf: ispinagristi*, spinegristis Definition duas calidades de tupighedhas ispinosas, a ispinas longas, mannas Synonyms e antonyms funegristi, ispinasanta Sentences dhu'iat una cresura de spinegristis cun su truncu grussu che sa còscia.
spinagrísti 1 , nf Definition spina de Cristus, linna ispinosa chi faet a tupa pagu craca Synonyms e antonyms funegristi, ispinasanta, prunagrista Scientific Terminology mt, Lycium europaeum.
spinài , vrb: ispinare*, spinari Definition pònnere crispiones, naes de tupa ispinosa in pitzu de is muros po serru; pònnere sa punta (o ispina) a s’istrúmbulu, ingòllere o carriare de ispina, púnghere ispina tocandho cosas ispinosas (es. figumorisca) Synonyms e antonyms impizare, inchesurare / spinaciai 2. issu si spinàt totu is bortas chi si acostàt a is crasuras (F.Carlini).
spinàrba spinàbra