A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

spinàrgiu , nm: ispinalzu*, spinaxu Definition logu de ispina, de matedu ispinosu, fintzas cresura de cosa ispinosa.

spinàri spinài

spinàrva spinàbra

spinatzúrpa , nf: ispinaturpa* Definition genia de erba ispinosa Synonyms e antonyms basabeis, ispronedhu, spronitu Sentences me in sa scera de sa fémina no nc'iat ghetau is ogus in sa spinatzurpa!

spinàxu spinàrgiu

spindaciài , vrb Definition isconciare fatúgios Synonyms e antonyms | ctr. afatugiare, apindaciai Sentences spidancisí, tzia Pepanna, ca seus apindaciaus!

spindítu , agt Definition chi est precisu precisu che un'àteru (lintu e pintu) Synonyms e antonyms pentifilau, ténticu Translations French identique English identical Spanish idéntico Italian idèntico German identisch.

spíndua spéndula

spíndulu , nm Definition puncione de linna po tupare sa carrada, in su mesale; a logos dhu narant a is pendhilingiones, is filicitus, cosa téssia isconciada, ordiu o trama istéssia Synonyms e antonyms cannada 1, runfiana, tuche, ugi / cdh. filtzetu Etymon ltn. *spinulus Translations French cheville English spigot Spanish tarugo, espiche Italian zìpolo German Zapfen.

spinedòpis , nf Definition duas erbas diferentes: a) genia de erba linnosa, fragosa, bona po iscovas e auscare porcos; b) erba ispinosa cun arraighinas fortes chi giaet istrobbu arandho Synonyms e antonyms bronzedhu, locasu, lucrexu, mummueu, ossassi / sorighina, stasibbois, stragabbois Scientific Terminology rba.

spinegrístis spinagrísta

spinèlla , nf Definition genia de alighedha chi sa tunina portat asuta de sa coa Etymon itl.s spinedda.

spinèta , nf: ispinete* Definition genia de sonajolu a tastiera.

spíngi , vrb: ispígnere* Definition fortzare una cosa a cara a calecuna bandha Synonyms e antonyms impèlliri | ctr. tirai, tostare Sentences spingei sa porta, ge est aberta! ◊ Brannau istichit sa manu intre una costalla e s'àtera, agatat sa criedha e fait logu de intrai spingendi sa geca ◊ austu pitziosu si nci spingit a su mari ◊ noti de bentu e de trevessura mi spingit e portat atesu.

spingidúra , nf: ispinghidura* Definition su spíngiri Synonyms e antonyms ispinta, spintua.

spíngiri spíngi

spinnaciài , vrb Synonyms e antonyms ispilire, spignai, spinniociae Etymon srd.

spinniabèis , nm Definition si narat a disprétziu de persona arrestiga Synonyms e antonyms crastabibitziris, lingibratus Etymon srd.

spinniadúra , nf Definition su spinniai; su èssere chentza pilos Synonyms e antonyms iscucadura Etymon srd. Translations French calvitie English baldness Spanish calvicie Italian pelatura, calvízie German Enthaarung, Kahlköpfigkeit.

spinniài spignài