tzarralài , vrb Definition tzarrare, alleghetare Synonyms e antonyms itzarralai Sentences po su chi seis tzarralendi dhui at feti de si cumpadessi!
tzarranégu , agt Definition chi tzarrat, chi istat alleghetandho Synonyms e antonyms tzacarredhu Sentences issu cheret sa matessi cosa de sos tzarranegos sena cabu, sos sonadores de pratos e de sonazas po fàghere burdellu ◊ cussu est unu tzarranegu pàsidu.
tzarrantínu , agt Definition nau de ccn., chi acostumat a tzarrare, chi dhi praghet a istare foedhandho Synonyms e antonyms ciaciareri, paraleta, paraletadore | ctr. mudulone, mudurcu Etymon srd.
tzarràre , vrb: ciarrai*, zarrare Definition istare a tzarra, istare a chistionu cracu ma cun pagu sustàntzia, istare naendho Synonyms e antonyms arrallai, paraletare, tzarritare.
tzarràta , nf Definition su tzarrare, su istare alleghetandho a cracu Synonyms e antonyms ciaciarada Etymon srd.
tzarratzàrra , nm Synonyms e antonyms zizí Scientific Terminology pzn.
tzarrète , nm Synonyms e antonyms ciaciareri, paraleta, paraletadore Etymon srd.
tzarríga , nf, nm: tzerregu,
tzerreigu,
tzerrica,
tzerriga,
tzerrigu,
tzirriga,
tirrica Definition
greme longu longu chi faet in s'istentina de animales (cuadhos), ma chi che passat a sa gente puru (móssigat e faet a dolidura forte, a puntas); greme (e fintzes sa cria) chi sa musca tzerrigadora ponet a sa petza crua, fintzes bobboi de terra
Synonyms e antonyms
tilingione
/
saliscione,
serrica,
tzorroiga
Sentences
sa musca e su musconi mi apretant che petza de spegu e tzerregu detant! (T.Putzu)
Scientific Terminology
crp
Translations
French
ascaride
English
ascarid
Spanish
ascáride,
áscaris
Italian
ascàride
German
Spulwurm.
tzarritàre , vrb Definition istare a tzarra, istare alleghetando a cracu ma cun pagu sustàntzia, istare naendho Synonyms e antonyms arrallai, paraletare, tzarrare Etymon srd.
tzarritzàrri , nm Sentences depit èssi cussu pillonedhu pitiedhedhu chi ci papat s'àxina: su tzarritzarri, naraus nosu (R.Frésia) Scientific Terminology pzn Etymon srd.
tzarrolitàre , vrb: tzarrulitare Definition istare sèmpere foedhandho Synonyms e antonyms ciarrare, ciarrulare | ctr. cagliare, citire Sentences sos pitzinnos intrant a fàghere cumpanzia a tia Maria e tzarrolitant paris.
tzarròne , nm: ciarrone* Synonyms e antonyms argioleri, badaceri, ciaciareri, foxileri, paraleta, paraletadore, tzarrete Sentences tzarrone, fogaresa, pazana, faulàglia e impostore!
tzarrósu , agt: terrosu* 1, tzerrosu Definition de sa tzerra; chi portat tzerra, maladia in sa pedhe; fintzes chi portat sa pedhe tzacada, arrasposa Synonyms e antonyms aprighizonadu Sentences a sa bisura parit unu calledhu tzerrosu 2. su meloni de ierru est tzerrosu.
tzarrósu 1 , agt Definition nau de ccn., chi tzarrat, foedhat meda credendhosi puru, chi portat barra Synonyms e antonyms barrosu, brafanteri Sentences sos zuighes baronales daiant libbertade a sos tzarrosos e a chie si los ischiat comporare chin istrinas ◊ si fiat inténdia sa boxi sua tzarrosa in s'arràdiu Etymon srd.
tzarrulitànu , agt: ciarlatanu Definition chi istat sèmpere a tzarra, sèmpere naendho Synonyms e antonyms paraletadore.
tzarrulitàre tzarrolitàre
tzaschéri , agt, nm: ciascheri* Definition chie istat pigandho a ciascu, dhi praghet a brullare Synonyms e antonyms anfaneri, bagliúgulu, brullanu, brulleri, buglista, ciascosu, cistosu, coriosu Sentences innoghe seus totus tzascheris.
tzaschidàre , vrb Definition istare a tzascu, pigandho a befa a calecunu Synonyms e antonyms abbefiare, befai, brugliare, ciascare, ciasconare.
tzàscu , nm: ciasca* Definition cosa chi si faet o si narat tanti po erríere, a giogu, o fintzes po pigare a befa, fàere a bregúngia Sentences l'ant acollitu chin frúschios de tzascu.