Abbreviations Legenda | Symbols Legend

afriscionàre , vrb: afrissionare, afritzionare Definition provare, fàere provare làstima; fàere torrare masedu Synonyms e antonyms apiadai, cummòvere / ammasedae Sentences canno s’afritzionat a carcunu si ponet a prànghere ◊ babbu si mi fit afriscionadu meda e no li bastaiat s'ànimu de mi che istexiare dae domo 2. afriscionat finas sas feras Etymon srd. Translations French apitoyer English to pity Spanish conmover Italian impietosire German Mitleid haben.

ammeschinàu , agt: ammischinau Definition chi si ammischinat; chi dhue at de ndhe tènnere làstima Sentences "Tocamí, teni piedadi!" tzerriàt unu a totu boxi, ammeschinau Etymon srd. Translations French minable English who moves to pity Spanish que mueve a piedad Italian che muove a pietà German wer Mitleid erregt.

ammischinaméntu , nm Definition su ammischinare Synonyms e antonyms ammischinadura Sentences de custu dolori no essint chèscias e ammischinamentu, ma itzérrius a boxi manna po pinnicai sa genti (E.Spiga) Etymon srd. Translations French commisération English pity Spanish conmiseración Italian commiserazióne German Mitleid.

apiadài , vrb: apiedai, apiedare, apiodare Definition àere dolu o piedu Synonyms e antonyms afriscionare, apenai, cummòvere Sentences pro casticu l'at lassau campàndhesi comente podiat ma apustis si ndh'est apiedau e l'at azudau ◊ si apiedet sa terra in su retzíremi pro s'eternidade! ◊ in sa misericórdia sua si est apiodau de Israele (B.Putzu)◊ apiòdati de nois! Etymon srd. Translations French apitoyer English to pity Spanish compadecerse Italian impietosire German Mitleid haben.

apibiàre , vrb: apibinai, pibiare* Definition pigare a unu a pibios, coment'e tenendhondhe làstima Synonyms e antonyms achigulare, ammischinai, annischissai, arrosci, cascaviare, lastimai, memulare, pibincai, spibiai Translations French plaindre English to mourn, to pity Spanish compadecer Italian lamentare, commiserare German beklagen, bemitleiden.

cumpadèssere, cumpadèssi , vrb: cumpadèssiri, cumparessi, cumpodèssiri Definition tènnere passiéntzia cun is àteros, cricare de no si ofèndhere o de dhos padire candho istrobbant o pregontant cosa, lassare fàere Synonyms e antonyms cumpatire, iscugiare, lastimai, paedhare Sentences ma ita cumparessi e cumparessi: no mi depu lassai arrovinai! ◊ funt piciochedhus de cumpadessi! ◊ custa cosa est bogandumí de conca: mi depit cumpadessi! ◊ Deus at a cumpadessi is mancàntzias nostas ◊ cumpadessat, ma no est acomenti narat fustei! ◊ lassais currillai is fillus e cumpadesseis chi istrobbint puru! Etymon spn. compadecer Translations French avoir de l'indulgence English to pity Spanish aguantar Italian compatire German nachsichtig sein mit.

cumpadessiméntu , nm Definition su cumpadèssere Synonyms e antonyms cumpatea, cumpatimentu Etymon srd. Translations French compassion English pity Spanish compasión Italian compatiménto German Mitleid.

dólu , nm: addolu Definition prus che àteru, dispraxere, sentidu chi si provat po sa suferéntzia de un'àteru, candho ndhe paret male; dolore etotu, male, siat de sa carena e siat de s'ànimu Synonyms e antonyms apiadamentu, dolentia, feritza, làstima, piaidade / dabori Idioms csn: tènnere o àere d. = èssiri dolidori pro unu; d. de coro = disprexeri mannu, secacoro; b'at de ndh'àere d. sas pedras = zente de lastimare abberu (sa pedra no zughet coro modhe!); a d. mannu, a d. mannu meu, tou, sou, nostru, issoro = pro malasorte mia, tua, sua, cun dolore o dispiaghere meu, tou, sou, e gai; pàrrere d. = pàrriri mali, dispràxiri; bestiri de d., ponni d. = pònnere su lutu, fàghere su corrutu; èssiri a dolus o patiri dolus = zúghere o sentire dolores Sentences àendhe dolu de onzi patidore! ◊ candho mai carchi cabadhari no ndhe at a àere dolu e ti nche picat?! ◊ bidèndhemi atristadu, finas sas pedras túnciant pro su dolu ◊ chi ti conto su contu ti ponis a dolu! ◊ sos tuos ant a bènnere pianghendhe e fatèndhedi su dolu ◊ su cundennau a s'impicu fachiat dolu a sas predas 2. po mimi est dolu de coru a ci dhu pedri (A.Garau)◊ no azungas dolore a su dolu! ◊ su dolu est tropu forte: pessighidu mi at s'ira tua ◊ no si pigheis dolu de coru po su cras, poita su cras at a tenni is tribbulias suas (Ev) 3. Issu si at ingortu is dolus nostus e atuau is maladias nostas (Ev)◊ dh'apu donau una pumada po su dolu a sa pala ◊ cun is dolus ti at pigau su scimprori ◊ tropu est su dolu e no potzu prus bivi! 4. s'errore nostru sichit, a dolu mannu! ◊ so totu s'annu mandhighendhe olzatu, a dolu mannu! ◊ a dolu de sas coltzas netas mias, chi mi ant a pesu in domo! ◊ is fillus oi no si ponint dolu mancu candu morint su babbu e sa mama 5. mi ndh'est pàssidu dolu a lis dare sa cosa menzus ◊ fut dudosedhu si fai s'úrtima oferta, ma dhi pariat dolu de coru ◊ dolu ti est parindhe a ti ndhe pesare?! ◊ mi est parindhe dolu a essire cun custu fritu! Etymon ltn. dolus Translations French compassion, pitié, affliction English pity, distress Spanish compasión, aflicción Italian compassióne, pietà, afflizióne German Mitleid, Leid.

làstima , nf, nm: làstimu Definition su lastimare, genia de sentidu chi si provat po s'àteru tenendhondhe cumpassione, agiummai coment'e provandho sa matessi pena de s'àteru Synonyms e antonyms cumpascione, dolu, piaidade / lamentu Idioms csn: fàghere làstima = fàghere proare dolu; làstima de… (+ nm.) = genti o cosa bona meda ma andada mali, pérdia; làstima a… (+ vrb.) = (nau in suspu) mellus aici; ghetare làstimas = fai làstima, chesciaisí, tzerriai po dolori Sentences isperu chi s'atítidu agatit làstimu assumancus in su celu! ◊ mi faiat una làstima, cussu, sempri tristu che sa noti! ◊ sas dólimas l'ant reduidu a nudha: faghet finas làstima a su cane ◊ si ischiaizis sa pista, faghet làstima a bois e a mie ◊ l'acumpanzamus a s'interru cun làstimas e dolu ◊ Gesús ndi at tentu làstima biendidhu prenu de sàngia e de guronis ◊ de làstima su coro mi at segadu su lu bídere gai in tristura ◊ sos funnos comente est colatu su focu si fint fortzicatos ghetanne làstimas chi pariant de criatura ◊ che apo pérdiu su tacone de custos botinos, ma mi paret làstimu de dhos arrimare! ◊ làstima ndhe apat Deus me in su chelu! 2. me is comunus intraus a làstima, nosu, a su timi timi, parit ca is àterus funt is meris 3. e andhe làstima de zòvanu andhadu male! ◊ ita làstima de capedhu, chi dh'emu tentu dèu! ◊ làstima de pira fuliada, cue! ◊ làstima de olia, frundhida in campu pro no tènnere chie ndhe la collire! ◊ ih, ita làstima de picioca sena de bratzus! ◊ ite làstima de pilos chi bos ndhe sezis seghendhe!…(G.Raga) 4. làstima a los pèrdere cussos cumpanzos chi ti che trazant a fàghere male!… Etymon spn. Translations French pitié, compassion, douleur, peine English pity, grief Spanish lástima Italian pietà, compassióne, compianto German Mitleid.

lastimài, lastimàre , vrb Definition nàrrere o fàere cosa dispràxios po su male de s'àteru, àere làstima de s'àteru, de issu etotu Synonyms e antonyms ammischinai / sentire Sentences biendhe sa pitzinna si pesat a lastimare che ispiridada ◊ cussa est sempri lastimendisí ca tenit genti chi dha prapat ◊ mi deviant lastimare sas pedras si ischiant de su patimentu meu! Etymon spn. lastimar Translations French plaindre English to pity Spanish compadecer Italian compiàngere, commiserare German bemitleiden.

piaidàde , nf: piedade, piedadi, pietate Definition sentidu chi unu provat po su male angenu coment'e chi siat cosa sua etotu Synonyms e antonyms dollu, feritza, làstima, misericórdia Sentences piedade de nois, Segnore! ◊ Nostra Signora mia, tenei piedadi! ◊ piedade de a mie, o Deus, cufromma a sa miserigórdia tua! ◊ Gesugristu, tenei piedadi de mei, gei dhu scideis chi seu notzenti, agiudaimí in custu momentu chi seu morendi! Translations French pitié English pity Spanish piedad Italian pietà, clemènza German Mitleid.

pibiàre , vrb: apibiare, pibinai, pipinare, pipiare Definition pigare a unu a pibios, coment'e tenendhondhe làstima o fintzes po delicadesa, pigandho coment'e a losinga: rfl. si narat de chie, cómodu, si chèsciat chentza motivu e si faet a bíere sèmpere discuntentu de sa sorte sua; nau de pigiones, istare a pibios, a píulos Synonyms e antonyms achigulare, apibiare, cascaviare, fiacare, lastimai, memulare, palpare, pibincai, spibiai Idioms csn: pibinai un'animali = lassàrelu a meda chentza triballare; pibiare sa carena = parpàresi, risparmiàresi, no fàghere perunu irfortzu; pibinai sali a sa petza (o àteru)= paspiare salipa a sa peta Sentences a ti àere innotzente cundennadu za cheres pibiadu, poberitu! (M.Murenu)◊ a su mantessi tempus chi lu pibiaiant si ndhe riaiant ◊ si li ponet manu cussa at a chèrrere pibiadu! ◊ est mortu iscatzadu e frundhidu e como totugantos lu pibiant! ◊ no si est pipiau meda in sa cuntentesa: si est dau deretu a traballare ◊ tziu Còsome murghiat sas crapas pipiàndhelas che pitzinnos 2. ite bella chi ses candho t'intendho pipiandhe! ◊ teniat bisonzu, ma no pediat mai nudha e ne pibiaiat ◊ intendhiat sa voche arta de su pride chi precavat e medas àteras chi pipinavant coment'e rispondhendhe a sas litanias 3. depiant èssiri obertus is ous de is cardaneras, poita iat inténdiu is pillonedhus pibinendi Etymon srd. Translations French plaindre English to mourn, to pity Spanish compadecer, lamentar Italian lamentare, commiserare German beklagen, bedauern.

«« Search again