Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

afriscionàre , vrb: afrissionare, afritzionare Definitzione provare, fàere provare làstima; fàere torrare masedu Sinònimos e contràrios apiadai, cummòvere / ammasedae Frases canno s’afritzionat a carcunu si ponet a prànghere ◊ babbu si mi fit afriscionadu meda e no li bastaiat s'ànimu de mi che istexiare dae domo 2. afriscionat finas sas feras Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu apitoyer Ingresu to pity Ispagnolu conmover Italianu impietosire Tedescu Mitleid haben.

ammeschinàu , agt: ammischinau Definitzione chi si ammischinat; chi dhue at de ndhe tènnere làstima Frases "Tocamí, teni piedadi!" tzerriàt unu a totu boxi, ammeschinau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu minable Ingresu who moves to pity Ispagnolu que mueve a piedad Italianu che muove a pietà Tedescu wer Mitleid erregt.

ammischinaméntu , nm Definitzione su ammischinare Sinònimos e contràrios ammischinadura Frases de custu dolori no essint chèscias e ammischinamentu, ma itzérrius a boxi manna po pinnicai sa genti (E.Spiga) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu commisération Ingresu pity Ispagnolu conmiseración Italianu commiserazióne Tedescu Mitleid.

apiadài , vrb: apiedai, apiedare, apiodare Definitzione àere dolu o piedu Sinònimos e contràrios afriscionare, apenai, cummòvere Frases pro casticu l'at lassau campàndhesi comente podiat ma apustis si ndh'est apiedau e l'at azudau ◊ si apiedet sa terra in su retzíremi pro s'eternidade! ◊ in sa misericórdia sua si est apiodau de Israele (B.Putzu)◊ apiòdati de nois! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu apitoyer Ingresu to pity Ispagnolu compadecerse Italianu impietosire Tedescu Mitleid haben.

apibiàre , vrb: apibinai, pibiare* Definitzione pigare a unu a pibios, coment'e tenendhondhe làstima Sinònimos e contràrios achigulare, ammischinai, annischissai, arrosci, cascaviare, lastimai, memulare, pibincai, spibiai Tradutziones Frantzesu plaindre Ingresu to mourn, to pity Ispagnolu compadecer Italianu lamentare, commiserare Tedescu beklagen, bemitleiden.

cumpadèssere, cumpadèssi , vrb: cumpadèssiri, cumparessi, cumpodèssiri Definitzione tènnere passiéntzia cun is àteros, cricare de no si ofèndhere o de dhos padire candho istrobbant o pregontant cosa, lassare fàere Sinònimos e contràrios cumpatire, iscugiare, lastimai, paedhare Frases ma ita cumparessi e cumparessi: no mi depu lassai arrovinai! ◊ funt piciochedhus de cumpadessi! ◊ custa cosa est bogandumí de conca: mi depit cumpadessi! ◊ Deus at a cumpadessi is mancàntzias nostas ◊ cumpadessat, ma no est acomenti narat fustei! ◊ lassais currillai is fillus e cumpadesseis chi istrobbint puru! Ètimu spn. compadecer Tradutziones Frantzesu avoir de l'indulgence Ingresu to pity Ispagnolu aguantar Italianu compatire Tedescu nachsichtig sein mit.

cumpadessiméntu , nm Definitzione su cumpadèssere Sinònimos e contràrios cumpatea, cumpatimentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu compassion Ingresu pity Ispagnolu compasión Italianu compatiménto Tedescu Mitleid.

dólu , nm: addolu Definitzione prus che àteru, dispraxere, sentidu chi si provat po sa suferéntzia de un'àteru, candho ndhe paret male; dolore etotu, male, siat de sa carena e siat de s'ànimu Sinònimos e contràrios apiadamentu, dolentia, feritza, làstima, piaidade / dabori Maneras de nàrrere csn: tènnere o àere d. = èssiri dolidori pro unu; d. de coro = disprexeri mannu, secacoro; b'at de ndh'àere d. sas pedras = zente de lastimare abberu (sa pedra no zughet coro modhe!); a d. mannu, a d. mannu meu, tou, sou, nostru, issoro = pro malasorte mia, tua, sua, cun dolore o dispiaghere meu, tou, sou, e gai; pàrrere d. = pàrriri mali, dispràxiri; bestiri de d., ponni d. = pònnere su lutu, fàghere su corrutu; èssiri a dolus o patiri dolus = zúghere o sentire dolores Frases àendhe dolu de onzi patidore! ◊ candho mai carchi cabadhari no ndhe at a àere dolu e ti nche picat?! ◊ bidèndhemi atristadu, finas sas pedras túnciant pro su dolu ◊ chi ti conto su contu ti ponis a dolu! ◊ sos tuos ant a bènnere pianghendhe e fatèndhedi su dolu ◊ su cundennau a s'impicu fachiat dolu a sas predas 2. po mimi est dolu de coru a ci dhu pedri (A.Garau)◊ no azungas dolore a su dolu! ◊ su dolu est tropu forte: pessighidu mi at s'ira tua ◊ no si pigheis dolu de coru po su cras, poita su cras at a tenni is tribbulias suas (Ev) 3. Issu si at ingortu is dolus nostus e atuau is maladias nostas (Ev)◊ dh'apu donau una pumada po su dolu a sa pala ◊ cun is dolus ti at pigau su scimprori ◊ tropu est su dolu e no potzu prus bivi! 4. s'errore nostru sichit, a dolu mannu! ◊ so totu s'annu mandhighendhe olzatu, a dolu mannu! ◊ a dolu de sas coltzas netas mias, chi mi ant a pesu in domo! ◊ is fillus oi no si ponint dolu mancu candu morint su babbu e sa mama 5. mi ndh'est pàssidu dolu a lis dare sa cosa menzus ◊ fut dudosedhu si fai s'úrtima oferta, ma dhi pariat dolu de coru ◊ dolu ti est parindhe a ti ndhe pesare?! ◊ mi est parindhe dolu a essire cun custu fritu! Ètimu ltn. dolus Tradutziones Frantzesu compassion, pitié, affliction Ingresu pity, distress Ispagnolu compasión, aflicción Italianu compassióne, pietà, afflizióne Tedescu Mitleid, Leid.

làstima , nf, nm: làstimu Definitzione su lastimare, genia de sentidu chi si provat po s'àteru tenendhondhe cumpassione, agiummai coment'e provandho sa matessi pena de s'àteru Sinònimos e contràrios cumpascione, dolu, piaidade / lamentu Maneras de nàrrere csn: fàghere làstima = fàghere proare dolu; làstima de… (+ nm.) = genti o cosa bona meda ma andada mali, pérdia; làstima a… (+ vrb.) = (nau in suspu) mellus aici; ghetare làstimas = fai làstima, chesciaisí, tzerriai po dolori Frases isperu chi s'atítidu agatit làstimu assumancus in su celu! ◊ mi faiat una làstima, cussu, sempri tristu che sa noti! ◊ sas dólimas l'ant reduidu a nudha: faghet finas làstima a su cane ◊ si ischiaizis sa pista, faghet làstima a bois e a mie ◊ l'acumpanzamus a s'interru cun làstimas e dolu ◊ Gesús ndi at tentu làstima biendidhu prenu de sàngia e de guronis ◊ de làstima su coro mi at segadu su lu bídere gai in tristura ◊ sos funnos comente est colatu su focu si fint fortzicatos ghetanne làstimas chi pariant de criatura ◊ che apo pérdiu su tacone de custos botinos, ma mi paret làstimu de dhos arrimare! ◊ làstima ndhe apat Deus me in su chelu! 2. me is comunus intraus a làstima, nosu, a su timi timi, parit ca is àterus funt is meris 3. e andhe làstima de zòvanu andhadu male! ◊ ita làstima de capedhu, chi dh'emu tentu dèu! ◊ làstima de pira fuliada, cue! ◊ làstima de olia, frundhida in campu pro no tènnere chie ndhe la collire! ◊ ih, ita làstima de picioca sena de bratzus! ◊ ite làstima de pilos chi bos ndhe sezis seghendhe!…(G.Raga) 4. làstima a los pèrdere cussos cumpanzos chi ti che trazant a fàghere male!… Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu pitié, compassion, douleur, peine Ingresu pity, grief Ispagnolu lástima Italianu pietà, compassióne, compianto Tedescu Mitleid.

lastimài, lastimàre , vrb Definitzione nàrrere o fàere cosa dispràxios po su male de s'àteru, àere làstima de s'àteru, de issu etotu Sinònimos e contràrios ammischinai / sentire Frases biendhe sa pitzinna si pesat a lastimare che ispiridada ◊ cussa est sempri lastimendisí ca tenit genti chi dha prapat ◊ mi deviant lastimare sas pedras si ischiant de su patimentu meu! Ètimu spn. lastimar Tradutziones Frantzesu plaindre Ingresu to pity Ispagnolu compadecer Italianu compiàngere, commiserare Tedescu bemitleiden.

piaidàde , nf: piedade, piedadi, pietate Definitzione sentidu chi unu provat po su male angenu coment'e chi siat cosa sua etotu Sinònimos e contràrios dollu, feritza, làstima, misericórdia Frases piedade de nois, Segnore! ◊ Nostra Signora mia, tenei piedadi! ◊ piedade de a mie, o Deus, cufromma a sa miserigórdia tua! ◊ Gesugristu, tenei piedadi de mei, gei dhu scideis chi seu notzenti, agiudaimí in custu momentu chi seu morendi! Tradutziones Frantzesu pitié Ingresu pity Ispagnolu piedad Italianu pietà, clemènza Tedescu Mitleid.

pibiàre , vrb: apibiare, pibinai, pipinare, pipiare Definitzione pigare a unu a pibios, coment'e tenendhondhe làstima o fintzes po delicadesa, pigandho coment'e a losinga: rfl. si narat de chie, cómodu, si chèsciat chentza motivu e si faet a bíere sèmpere discuntentu de sa sorte sua; nau de pigiones, istare a pibios, a píulos Sinònimos e contràrios achigulare, apibiare, cascaviare, fiacare, lastimai, memulare, palpare, pibincai, spibiai Maneras de nàrrere csn: pibinai un'animali = lassàrelu a meda chentza triballare; pibiare sa carena = parpàresi, risparmiàresi, no fàghere perunu irfortzu; pibinai sali a sa petza (o àteru)= paspiare salipa a sa peta Frases a ti àere innotzente cundennadu za cheres pibiadu, poberitu! (M.Murenu)◊ a su mantessi tempus chi lu pibiaiant si ndhe riaiant ◊ si li ponet manu cussa at a chèrrere pibiadu! ◊ est mortu iscatzadu e frundhidu e como totugantos lu pibiant! ◊ no si est pipiau meda in sa cuntentesa: si est dau deretu a traballare ◊ tziu Còsome murghiat sas crapas pipiàndhelas che pitzinnos 2. ite bella chi ses candho t'intendho pipiandhe! ◊ teniat bisonzu, ma no pediat mai nudha e ne pibiaiat ◊ intendhiat sa voche arta de su pride chi precavat e medas àteras chi pipinavant coment'e rispondhendhe a sas litanias 3. depiant èssiri obertus is ous de is cardaneras, poita iat inténdiu is pillonedhus pibinendi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu plaindre Ingresu to mourn, to pity Ispagnolu compadecer, lamentar Italianu lamentare, commiserare Tedescu beklagen, bedauern.

«« Torra a chircare