Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

afrescionósu , agt: afriscionosu, afrissionosu, friscionosu Definitzione chi faet provare afriscione, chi dhue at de ndhe tènnere làstima; chi provat o chi tenet afriscione, làstima, piedade de is àteros Sinònimos e contràrios cumpassivu, dolintiosu, feritzosu, lastimosu, piadosu, piaidadosu Frases mama afrescionosa, agiua a fígios tuos! ◊ como ti agatas afrissionosa, ma sa curpa est sa tua, no de sa mala fortuna! 2. fit afriscionosu de su destinu meu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu touchant Ingresu moving Ispagnolu conmovedor Italianu toccante, compassionévole Tedescu Mitleid erregen.

afriscionàre , vrb: afrissionare, afritzionare Definitzione provare, fàere provare làstima; fàere torrare masedu Sinònimos e contràrios apiadai, cummòvere / ammasedae Frases canno s’afritzionat a carcunu si ponet a prànghere ◊ babbu si mi fit afriscionadu meda e no li bastaiat s'ànimu de mi che istexiare dae domo 2. afriscionat finas sas feras Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu apitoyer Ingresu to pity Ispagnolu conmover Italianu impietosire Tedescu Mitleid haben.

ammeschinàu , agt: ammischinau Definitzione chi si ammischinat; chi dhue at de ndhe tènnere làstima Frases "Tocamí, teni piedadi!" tzerriàt unu a totu boxi, ammeschinau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu minable Ingresu who moves to pity Ispagnolu que mueve a piedad Italianu che muove a pietà Tedescu wer Mitleid erregt.

ammischinài , vrb: ammischinare Definitzione fàere, ammostare o cunsiderare mischinu a ccn. a manera chi is àteros ndhe tèngiant làstima; crèdere o cunsiderare a unu peus o prus pagu de su chi est Sinònimos e contràrios allastimai, apibiare Frases est ca s'est ammischinadu, sinono li fint corpendhe puru ◊ ammischinendusidhoi iat cumentzau a dhi nai: Caridadi! Tengat caridadi! (M.Porru)◊ dèu dh'ammischinamu, pensendi chi trabballàt tropu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu plaindre, sous-estimer Ingresu to ask for symphaty, to undervalue Ispagnolu mover a compasión, subestimar Italianu chièdere comprensióne, compassióne, sottovalutare Tedescu um Verständnis bitten, Mitleid bitten, unterschätzen.

ammischinaméntu , nm Definitzione su ammischinare Sinònimos e contràrios ammischinadura Frases de custu dolori no essint chèscias e ammischinamentu, ma itzérrius a boxi manna po pinnicai sa genti (E.Spiga) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu commisération Ingresu pity Ispagnolu conmiseración Italianu commiserazióne Tedescu Mitleid.

apenài, apenàre , vrb rfl Definitzione tènnere dolu, làstima, piedade, provare pena, dispraxere, su si interessare de calecuna cosa o de ccn. assumancu po làstima, po piedade Sinònimos e contràrios apiadai Frases su padronu si ndh'est apenadu e li at abbonadu su dépidu ◊ suporto tanta pena e tantu istragu: apenadindhe, apena! (P.Pisurzi)◊ de sa vida chi fatzu apenadindi! ◊ cussu pòburu béciu s'est apenau po mei ◊ a mei mi apenat su coru su intendi a issa! 2. eo t'iscrio, si tue ti ndhe apenas de lègere su chi t'imbio ◊ si apenet de iscultare unu lamentu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'apitoyer, avoir de la compréhension Ingresu to be moved Ispagnolu compadecerse Italianu impietosirsi, avére comprensióne Tedescu Mitleid haben, für jdn Verständnis zeigen.

apiadài , vrb: apiedai, apiedare, apiodare Definitzione àere dolu o piedu Sinònimos e contràrios afriscionare, apenai, cummòvere Frases pro casticu l'at lassau campàndhesi comente podiat ma apustis si ndh'est apiedau e l'at azudau ◊ si apiedet sa terra in su retzíremi pro s'eternidade! ◊ in sa misericórdia sua si est apiodau de Israele (B.Putzu)◊ apiòdati de nois! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu apitoyer Ingresu to pity Ispagnolu compadecerse Italianu impietosire Tedescu Mitleid haben.

cumpadessiméntu , nm Definitzione su cumpadèssere Sinònimos e contràrios cumpatea, cumpatimentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu compassion Ingresu pity Ispagnolu compasión Italianu compatiménto Tedescu Mitleid.

cumpatèa , nf Sinònimos e contràrios cumpadessimentu Tradutziones Frantzesu compassion Ingresu sympathy Ispagnolu compasión Italianu compatiménto Tedescu Mitleid.

dólu , nm: addolu Definitzione prus che àteru, dispraxere, sentidu chi si provat po sa suferéntzia de un'àteru, candho ndhe paret male; dolore etotu, male, siat de sa carena e siat de s'ànimu Sinònimos e contràrios apiadamentu, dolentia, feritza, làstima, piaidade / dabori Maneras de nàrrere csn: tènnere o àere d. = èssiri dolidori pro unu; d. de coro = disprexeri mannu, secacoro; b'at de ndh'àere d. sas pedras = zente de lastimare abberu (sa pedra no zughet coro modhe!); a d. mannu, a d. mannu meu, tou, sou, nostru, issoro = pro malasorte mia, tua, sua, cun dolore o dispiaghere meu, tou, sou, e gai; pàrrere d. = pàrriri mali, dispràxiri; bestiri de d., ponni d. = pònnere su lutu, fàghere su corrutu; èssiri a dolus o patiri dolus = zúghere o sentire dolores Frases àendhe dolu de onzi patidore! ◊ candho mai carchi cabadhari no ndhe at a àere dolu e ti nche picat?! ◊ bidèndhemi atristadu, finas sas pedras túnciant pro su dolu ◊ chi ti conto su contu ti ponis a dolu! ◊ sos tuos ant a bènnere pianghendhe e fatèndhedi su dolu ◊ su cundennau a s'impicu fachiat dolu a sas predas 2. po mimi est dolu de coru a ci dhu pedri (A.Garau)◊ no azungas dolore a su dolu! ◊ su dolu est tropu forte: pessighidu mi at s'ira tua ◊ no si pigheis dolu de coru po su cras, poita su cras at a tenni is tribbulias suas (Ev) 3. Issu si at ingortu is dolus nostus e atuau is maladias nostas (Ev)◊ dh'apu donau una pumada po su dolu a sa pala ◊ cun is dolus ti at pigau su scimprori ◊ tropu est su dolu e no potzu prus bivi! 4. s'errore nostru sichit, a dolu mannu! ◊ so totu s'annu mandhighendhe olzatu, a dolu mannu! ◊ a dolu de sas coltzas netas mias, chi mi ant a pesu in domo! ◊ is fillus oi no si ponint dolu mancu candu morint su babbu e sa mama 5. mi ndh'est pàssidu dolu a lis dare sa cosa menzus ◊ fut dudosedhu si fai s'úrtima oferta, ma dhi pariat dolu de coru ◊ dolu ti est parindhe a ti ndhe pesare?! ◊ mi est parindhe dolu a essire cun custu fritu! Ètimu ltn. dolus Tradutziones Frantzesu compassion, pitié, affliction Ingresu pity, distress Ispagnolu compasión, aflicción Italianu compassióne, pietà, afflizióne Tedescu Mitleid, Leid.

ferítza , nf: Definitzione genia de sentidu chi si provat tenendho piedade, lastimandho a unu / feritza mia! = coro ’e mamma!, coro meu!; ite feritza! = ita làstima!, ita dannu! Sinònimos e contràrios apiadamentu, dolentia, dolu, làstima, piaidade Frases cal'est sa bella chi girat armada e chena feritza conchistendhe a cantos mirat? ◊ si cheres chi eo ti crea chi tenes de me feritza, beta a terra arcu e fritza e cussa bendha ti lea! (M.Madao)◊ isse si tucat e leat su bolu, dae s'aera s'imbolat che raju chena tènnere feritza e ne timore ◊ mi feris chena feritza e ne dolu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu compassion Ingresu simpathy Ispagnolu compasión Italianu compassióne Tedescu Mitleid.

làstima , nf, nm: làstimu Definitzione su lastimare, genia de sentidu chi si provat po s'àteru tenendhondhe cumpassione, agiummai coment'e provandho sa matessi pena de s'àteru Sinònimos e contràrios cumpascione, dolu, piaidade / lamentu Maneras de nàrrere csn: fàghere làstima = fàghere proare dolu; làstima de… (+ nm.) = genti o cosa bona meda ma andada mali, pérdia; làstima a… (+ vrb.) = (nau in suspu) mellus aici; ghetare làstimas = fai làstima, chesciaisí, tzerriai po dolori Frases isperu chi s'atítidu agatit làstimu assumancus in su celu! ◊ mi faiat una làstima, cussu, sempri tristu che sa noti! ◊ sas dólimas l'ant reduidu a nudha: faghet finas làstima a su cane ◊ si ischiaizis sa pista, faghet làstima a bois e a mie ◊ l'acumpanzamus a s'interru cun làstimas e dolu ◊ Gesús ndi at tentu làstima biendidhu prenu de sàngia e de guronis ◊ de làstima su coro mi at segadu su lu bídere gai in tristura ◊ sos funnos comente est colatu su focu si fint fortzicatos ghetanne làstimas chi pariant de criatura ◊ che apo pérdiu su tacone de custos botinos, ma mi paret làstimu de dhos arrimare! ◊ làstima ndhe apat Deus me in su chelu! 2. me is comunus intraus a làstima, nosu, a su timi timi, parit ca is àterus funt is meris 3. e andhe làstima de zòvanu andhadu male! ◊ ita làstima de capedhu, chi dh'emu tentu dèu! ◊ làstima de pira fuliada, cue! ◊ làstima de olia, frundhida in campu pro no tènnere chie ndhe la collire! ◊ ih, ita làstima de picioca sena de bratzus! ◊ ite làstima de pilos chi bos ndhe sezis seghendhe!…(G.Raga) 4. làstima a los pèrdere cussos cumpanzos chi ti che trazant a fàghere male!… Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu pitié, compassion, douleur, peine Ingresu pity, grief Ispagnolu lástima Italianu pietà, compassióne, compianto Tedescu Mitleid.

misericórdia , nf: miserigóldia, miserigórdia Definitzione sentidu de làstima, de piedade po su male de s'àteru e pruschetotu de perdonu de is ofesas / ndhe faghet sa miserigórdia! = est aici mali pigau, istat aici mali chi fait piedadi Sinònimos e contràrios dolu, làstima, piaidade Frases chi Deus tenzat miserigórdia de nois! ◊ tènendhe miserigórdia de cuss'animale: bètali a manigare ca est ghiradu famidu! ◊ mi donant corpus de fruconi a parti de palas sentz'e miserigórdia! Tradutziones Frantzesu miséricorde, pitié Ingresu mercy Ispagnolu misericordia Italianu misericòrdia Tedescu Barmherzigkeit, Mitleid.

piaidàde , nf: piedade, piedadi, pietate Definitzione sentidu chi unu provat po su male angenu coment'e chi siat cosa sua etotu Sinònimos e contràrios dollu, feritza, làstima, misericórdia Frases piedade de nois, Segnore! ◊ Nostra Signora mia, tenei piedadi! ◊ piedade de a mie, o Deus, cufromma a sa miserigórdia tua! ◊ Gesugristu, tenei piedadi de mei, gei dhu scideis chi seu notzenti, agiudaimí in custu momentu chi seu morendi! Tradutziones Frantzesu pitié Ingresu pity Ispagnolu piedad Italianu pietà, clemènza Tedescu Mitleid.

piédu , nm: pietu Definitzione genia de sentidu chi si provat cricandho de cumprèndhere su male de unu, coment'e tenendhondhe làstima Sinònimos e contràrios dollu, friscione, làstima, piaidade Frases pietu, Deus meu, pietu! ◊ s'imberta de su tempus, chene coro… no connoschet piedu (G.Piga)◊ deos de piedu, dazemila bois sa morte, pro mi allejare s'agonia! ◊ petzi su tempus, chene piedu, est reséssiu a lu cranucare ◊ l'at ispojolau chene piedu Tradutziones Frantzesu pitié Ingresu mercy Ispagnolu piedad Italianu pietà Tedescu Mitleid.

«« Torra a chircare