ammunzàre, ammunziài , vrb: munziare Definition
pigare o giare múngia, cadha, pelea manna, briga
Synonyms e antonyms
ismunziare,
streullai
Sentences
unu de sos capos de su partidu at ammunzadu a Petredhu e che lu fit boghendhe a fora (G.B.Fressura)
Etymon
srd.
Translations
French
rudoyer,
maltraiter
English
to mistreat
Spanish
agotar,
matar
Italian
strapazzare
German
mißhandeln.
chiriolàre , vrb Definition
cricare una cosa, o a unu, movendhodha, tocandhodha, portandhodha a su move move chentza delicadesa
Synonyms e antonyms
genai,
pilisae
Sentences
làssami sa conca, no mi chirioles, como! ◊ si la chiriolas gai, cussa cosa, díliga comente est la guastas totu
Etymon
srd.
Translations
French
agacer,
importuner
English
to molest
Spanish
molestar
Italian
molestare,
strapazzare
German
belästigen.
frustatzàre , vrb: afrustatzare Definition
agiummai coment'e pigare a cropos, in su sensu de giare trummentu a foedhos, brigandho a unu
Synonyms e antonyms
isballai,
istrabatzare,
stravaciai
Etymon
srd.
Translations
French
rudoyer,
réprimander
English
to ill-treat
Spanish
echar una bronca
Italian
strapazzare
German
strapazieren.
munziàre , vrb: ammunzare* Definition
pigare o giare múngia, cadha, pelea manna
Synonyms e antonyms
ismunziare
Translations
French
rudoyer,
maltraiter,
gronder,
réprimander
English
to scold
Spanish
agotar,
matar
Italian
strapazzare
German
überanstrengen,
strapazieren.
trumentài, trumentàre , vrb: atormentai,
trumentare,
trummentai,
trummentare Definition
istare faendho a pelea; lòmpere, arribbare a s'ingrundha e cun fortza a calecuna cosa, pònnere in tribbulia a ccn., fàere sufrire
Synonyms e antonyms
atrepillai,
marigonare,
matanare,
peleai,
pertojare
/
lòmpere,
trubare
Sentences
a bellu puntu seus: tota vida trumentaus po su dinai! ◊ est trumentendi sempri po àtera genti ◊ ca no dh'eus trumentau, custu fillu!…◊ a cust'edadi chi mi depa ponni a trumentai cun pipius!…◊ is terrenus de custus montis funt pedriaxus, epuru beniant seminaus e si trumentada po pagu resa
2.
deretu at trumentau a pròghere cada gútiu cantu un'obu! ◊ su bentu fit passau, ma apustis de cudha pache si trumentat s'iferru ◊ si l'est trummentadu su trau ◊ si si trummentant cussos canes arguai!
3.
candu mi seu infiudada no apu trummentau a nisciunus, dèu! ◊ fillu miu, no mi portis a su spidali a mi trumentai: lassamí morri in domu!
Etymon
itl.
Translations
French
rudoyer,
harceler,
torturer
English
to mistreat,
to harass,
to torment
Spanish
acosar,
agobiar,
atormentar
Italian
strapazzare,
assillare,
tormentare,
torturare
German
belästigen,
quälen.