ammunzàre, ammunziài , vrb: munziare Definition pigare o giare múngia, cadha, pelea manna, briga Synonyms e antonyms ismunziare, streullai Sentences unu de sos capos de su partidu at ammunzadu a Petredhu e che lu fit boghendhe a fora (G.B.Fressura) Etymon srd. Translations French rudoyer, maltraiter English to mistreat Spanish agotar, matar Italian strapazzare German mißhandeln.

chiriolàre , vrb Definition cricare una cosa, o a unu, movendhodha, tocandhodha, portandhodha a su move move chentza delicadesa Synonyms e antonyms genai, pilisae Sentences làssami sa conca, no mi chirioles, como! ◊ si la chiriolas gai, cussa cosa, díliga comente est la guastas totu Etymon srd. Translations French agacer, importuner English to molest Spanish molestar Italian molestare, strapazzare German belästigen.

frustatzàre , vrb: afrustatzare Definition agiummai coment'e pigare a cropos, in su sensu de giare trummentu a foedhos, brigandho a unu Synonyms e antonyms isballai, istrabatzare, stravaciai Etymon srd. Translations French rudoyer, réprimander English to ill-treat Spanish echar una bronca Italian strapazzare German strapazieren.

munziàre , vrb: ammunzare* Definition pigare o giare múngia, cadha, pelea manna Synonyms e antonyms ismunziare Translations French rudoyer, maltraiter, gronder, réprimander English to scold Spanish agotar, matar Italian strapazzare German überanstrengen, strapazieren.

trumentài, trumentàre , vrb: atormentai, trumentare, trummentai, trummentare Definition istare faendho a pelea; lòmpere, arribbare a s'ingrundha e cun fortza a calecuna cosa, pònnere in tribbulia a ccn., fàere sufrire Synonyms e antonyms atrepillai, marigonare, matanare, peleai, pertojare / lòmpere, trubare Sentences a bellu puntu seus: tota vida trumentaus po su dinai! ◊ est trumentendi sempri po àtera genti ◊ ca no dh'eus trumentau, custu fillu!…◊ a cust'edadi chi mi depa ponni a trumentai cun pipius!…◊ is terrenus de custus montis funt pedriaxus, epuru beniant seminaus e si trumentada po pagu resa 2. deretu at trumentau a pròghere cada gútiu cantu un'obu! ◊ su bentu fit passau, ma apustis de cudha pache si trumentat s'iferru ◊ si l'est trummentadu su trau ◊ si si trummentant cussos canes arguai! 3. candu mi seu infiudada no apu trummentau a nisciunus, dèu! ◊ fillu miu, no mi portis a su spidali a mi trumentai: lassamí morri in domu! Etymon itl. Translations French rudoyer, harceler, torturer English to mistreat, to harass, to torment Spanish acosar, agobiar, atormentar Italian strapazzare, assillare, tormentare, torturare German belästigen, quälen.

«« Search again