pòsta , nf Definitzione
sa cosa chi is giogadores ponent po dha bínchere a unu giogu, a iscummissa / pònniri sa p. = pònnere iscummissa
Sinònimos e contràrios
posu,
prea,
pinzola
/
iscommissa
Frases
est allegru ca at bínchidu sa posta ◊ pòngiu sa posta ca est arréscia cun calincunu sodrau, cussa! ◊ pòngiu sa posta ca no dhu cumprendit mancu su vicàriu, custu! ◊ a sos poetas lis aiant postu chimbanta iscudos de posta ◊ su barralicu est po giogai a posta de itasisiat cosa
Tradutziones
Frantzesu
mise (jeux)
Ingresu
stake
Ispagnolu
apuesta
Italianu
pòsta
Tedescu
Einsatz (beim Spiel).
pòsta 1 , nf Definitzione
genia de castióngiu, su istare firmos a iscoca chi si faet in cassa o in crica de bíere animale o àteru; logu inue si ponet unu abbaidandho, iscocandho; chie si ponet a iscocare
Sinònimos e contràrios
balesta,
impostadura,
impostu
/
punteradorju
Frases
tzertas boltas deviat fàghere sa posta longa e recuiat a domo a oras minudas
2.
bàtoro sunt armados de fusile, in sa posta già bene preparados (G.Contieri)◊ su leone andhat e leat sa posta ue soliat essire sa fera
3.
si est chi la cheres tènnere guardada, pone sas postas in dogni camminu ◊ sas postas torrant a impostare, sas truvas mintent sos canes e… millu su sirvone pesadu!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
guet
Ingresu
ambush,
cover,
emplacepemnt
Ispagnolu
acecho
Italianu
appostaménto,
agguato
Tedescu
Ansitz.
pòsta 2 , nf Definitzione
su pònnere; fintzes una genia de misura faendho tessíngiu: a posta (candho tessindho a bagas o a lauru sa trama brínchidat bàtoro filos de ordiu), a perra posta (candho che ndhe brínchidat duos), a posta e mesu o a ischina (candho che ndhe brínchidat ses)
Sinònimos e contràrios
postura
Maneras de nàrrere
csn:
èssere de prima p. = chi s'incíngiat, chi si ponit sa primu borta, nou nou; is postas (de un'iscartedhu) = sas frunzas chi dae su fundhu, ziradas a conca in artu, serbint pro intessire sos costazos e poi serbint a fàghere una parte sos oros e un'àtera parte s'asa; tirare sa p. (ammanitzendhe tessinzu)= prèndhere a su cumpostore sos filos collidos a matuledhos; sa posta de s'oju = su pònnere ogru, nadu che cosa fata o candho est fatu; fai o donai a fai sa p. = dare cosa a fàghere; fàghere una cosa a posta = apostadamenti; nàrrere o fàghere una cosa a s'a posta = a brulla, brullendhe
Frases
giughiat una beste de prima posta ◊ addaesegus meu nudha lasso, si no postas de pè in su terrinu ◊ custu dannu tet èssere posta mala de oju!…
2.
macu, làssalu a pèrdere, chi ti at nadu gai a s'a posta
Tradutziones
Frantzesu
mise
Ingresu
mass
Ispagnolu
puesta
Italianu
méssa
Tedescu
Legen,
Setzen,
Stellen.
pòsta 3 , nf Definitzione parte de calecuna cosa, mescamente donniuna de is chimbe partes de sa corona po nàrrere s'orrosàriu; sa largària tra nodu e nodu de su filè de Bosa Frases nau ancora una posta de s'arrosàriu ◊ po setixentus emigraus, a boxis o ispibisadas, is postas de s'arrosàriu cantas iant a depi èssi? ◊ aterun'annu ch'est coladu e degai agiunghimos un'ateruna posta a sa collana.
pòsta 4 , nf Definitzione apertura de una domo Frases soe andhau a l'abbisitare ma apo acatau sas postas serradas.
pòsta 5 , nf Definitzione su muntone de su laore messau Sinònimos e contràrios biga 1, muntone, partoxu, postura, remealzu, spartoxu.
pòsta 6 , nf Definitzione
servítziu e ufíciu de ue mandhant o a ue lompet totu sa currispondhéntzia de líteras, telegrammas e àteru, cun isportellos e impiegaos chi atendhent sa gente po totu su chi si mandhat (o àteru servítziu puru): itl. Pòste; sa currispondhéntzia etotu, sa cosa chi si mandhat e arrecit / p. eletrónica = sa chi si mandhat e arrecit cun médios informàticos
Sinònimos e contràrios
currispondhéntzia
Frases
so andhadu a sa posta a fàghere cussa pagamenta ◊ mamma tua t'at lassau dus francus in sa posta
2.
sa posta oe nos l'ant lassada in domo de sos bighinos
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
poste,
courrier
Ingresu
post office
Ispagnolu
correo
Italianu
pòsta
Tedescu
Post.