A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

busciòta , nf Sinònimos e contràrios buciaca.

buscíta, buscítu , nf, nm Definitzione istugighedhu a pònnere dinare in minudos Sinònimos e contràrios buscinu, bussighedhu, bussioto Terminologia iscientìfica stz Tradutziones Frantzesu porte-monnaie Ingresu money purse Ispagnolu monedero Italianu portamonéte Tedescu Geldtasche.

búsciu , nm: bussu Definitzione genia de linna tostada meda chi faet a mata no tanti manna Sinònimos e contràrios búsciulu Terminologia iscientìfica mt, Buxus sempervirens Ètimu ltn. buxus Tradutziones Frantzesu buis Ingresu box (wood) Ispagnolu boj común Italianu bòsso Tedescu Buchsbaum, Buchs.

búsciu 1 , nm: bússulu 1 Definitzione parte in mesu in mesu de s'orroda ue intrat su fusu de su carru / custu est su búsciu! = custa est sa chistione Sinònimos e contràrios butu, fiascu 1, ingúpulu 2. su bussu de totugantu fit sa gherra pro sos pàsculos, in sas tancas de Pratobello, tra pastores e militares Tradutziones Frantzesu mouton, sommier Ingresu hub Ispagnolu cubo Italianu mòzzo, bòccola Tedescu Nabe.

búsciu 2 , nm: bussu 1 Definitzione anari conca arrúbia, una genia de anade chi in Sardigna faet abbitu in passada Frases dhoi funt tidórius, trudus, lèpuris, bussus, nacarredhas e àteru Terminologia iscientìfica pzn, anas penelope Tradutziones Frantzesu canard siffleur Ingresu widgeon Ispagnolu silbón europeo Italianu fischióne Tedescu Pfeifente.

busciúca buciúca

busciucàu , agt Definitzione chi est totu busciucas, a bubburucas Sinònimos e contràrios busciucosu Frases cussu portat sa faci busciucada Ètimu srd.

busciucósu , agt Definitzione chi est totu busciucas, a bubburucas Sinònimos e contràrios busciucau Ètimu srd.

búsciula , nf: bússula Definitzione cannedhu o cricu (lóriga, càscia) de ferru chi intrat in su butu e ue intrat su fusu de su carru Frases in sa búsciula de su carru dhui ponint su lardu assiau po dh'ingrassai Ètimu itl. bossola.

busciulètu , nm Definitzione una genia de pane grussu (cocòi) Terminologia iscientìfica pne.

búsciulu , nm: bússulu Definitzione genia de linna tostada meda Sinònimos e contràrios búsciu Ètimu ltn. buxulus.

búsciulu 1 , nm Definitzione istregighedhu piticu po chistire calecuna cosa; in sa bresca o pane de su mele est su buidedhu, o oxu, inue s'abe ponet su mele e sa cria puru Sinònimos e contràrios iltuzu Terminologia iscientìfica sbs.

buscósu , agt Definitzione nau de logu, chi est prenu cracu de matas Sinònimos e contràrios buscaritzu Ètimu itl. boscoso.

búscu bóscu

búscula brúscula

buscuzàre , vrb Definitzione buscare calecuna cosighedha Sinònimos e contràrios bruscare, circai, buschitare Frases su cadhu meu buscuzat in s'andhera ◊ lesint tandho a chircare: si aviesint tot'umpare, buscuzesint donzi logu Ètimu srd.

busèca , nf Definitzione genia de papare fatu cun bentre de pegus de bulu (b. cun bànnia) Frases aizu aizu arrustida, tue ses modhe bisteca, tue ses pro me buseca, sa piús bene cundhida Terminologia iscientìfica mng Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tripes Ingresu tripe Ispagnolu callos Italianu trippa Tedescu Kaldaunen (Pl.).

busèllos , nm pl Definitzione matzàmene, prus che àteru, is istentinas Sinònimos e contràrios beraditos, garaitzos, iltentina, stintinigu.

busériga , nf Sinònimos e contràrios bentre, màcia 3 Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu abdomen Ingresu abdomen Ispagnolu barriga Italianu addòme Tedescu Unterleib.

busía bugía