A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

isfrúnza , nf Definitzione cambu friscu, noàdile, mescamente de mata; naighedha fine po iscúdere Sinònimos e contràrios frogna* Frases sa frina moet sas isfrunzas de s'olia ◊ isfrunzas randhinadas de usciareu mudant su logu chi parent bandheras.

isfrunzàda ilfruntzàta

isfrunzàre , vrb Definitzione segare is fròngias de un'órulu Ètimu srd.

isfrunzitàda , nf Definitzione cropu de fròngia Sinònimos e contràrios ilfruntzata, iscarbiada, schissiolada Frases at tentu un'isfrunzitada a s'ogru, azummai s'intzegat! Ètimu srd.

isfrusiàda infrusàda

isfrustàda , nf Definitzione cropu de frusta / i. de lughe = ràgius de soli comenti passant in mesu de is nuis Sinònimos e contràrios irfoetada 2. bido isfrustadas de lughe in sos fundhales.

isfrutaméntu irfrutaméntu

isfrutàre irfrutàre

isfrútu , nm Definitzione su isfrutare, pigare su frutu de calecuna cosa o de ccn. Sinònimos e contràrios isfrutamentu Frases cussu dinari fit frutu e isfrutu de su suore anzenu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu exploitation Ingresu utilization Ispagnolu explotación Italianu sfruttaménto Tedescu Ausnutzung.

isfudhionàre ilfodhonàre

isfuetàda irfoetàda

isfuetàre irfoetàre

isfulchetàda , nf Definitzione cropu de frochita, iscutulada a frochita; fintzes tanti de cosa chi si leat a frochita.

isfumài, isfumàre , vrb Definitzione prus che àteru, fàere unu colore andhandho e menguandho a pagu a pagu de su prus cotu a su prus craru.

isfumentàre ifumentàre

isfuméntu ifuméntu

isfunàda irfunàda

isfunàre irfunàre

isfundài ifundhàre

isfundhàdu ifundhàdu