Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
| cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
| tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
| grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
| italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
| italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
| malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
| sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
| agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
| animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
| astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
| baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
| boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
| boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
| cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
| erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
| Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
| animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
| contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
| Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
| frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
| gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
| indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
| iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
| laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
| medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
| mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
| metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
| númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
| interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
| persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
| prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
| preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
| pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
| piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
| erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
| erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
| minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
| singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
| sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
| tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
| tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
| verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
itzachepòni , nm: tzacheponi Definitzione
iscude e pone, genia de giogu.
itzàcurru , nm Definitzione
sonu de cosa tostada, àrrida, segandho
Sinònimos e contràrios
itzàchidu,
tzàcurru
Frases
po mori de sa pagu àcua, no iat temperau terra e s'aratzoni dh'iant fatu a itzàcurru.
itzàpu, itzàpulu , nm Definitzione
orrugu de orrobba
Sinònimos e contràrios
istràciu,
tàpulu*
Frases
canis de itzàpulus, cuadhus boladoris.
itzaracài , vrb Definitzione
fàere su tzeracu
Sinònimos e contràrios
teracare
Frases
po cuntentai is chi no fuant bófius intrai a itzaracai iant cuncordau su sartu a cumunella.
itzarralài , vrb Sinònimos e contràrios
argiolae,
ciaciarai,
ciavanare,
paraletare,
tzarralai
Frases
cussus de su guvernu sardu ant imparau a iscriri, a ligi, a itzarralai in italianu e a si preni sa bentri de su bèni de Sardigna!
itzégu , agt: tzecu Definitzione
nau de ccn. o fintzes de erbas e matedu, chi est miseredhu, fadadu
Frases
is loris ge iant iscabidhau, ma su sicori fiat tropu e fiant abarraus itzegus, cun sa cabitza aurtia.
itzerachía , nf: tzarachia Definitzione
is tzeracos.
itzerpía , nf: cerpiu*,
serpia,
telpia,
tzarpia Frases
fut beranu mannu e is atzorxas furiant a cassa de topis e de àteras itzerpias.
ítzi , iscl Definitzione
itzi chi: bénzichi, mizi chi, castiai ca…; sceti, petzi puru?
Frases
itzi chi si lu giughent cua cua prite no lis canchériet sa bua nisciunu, candho su chi est cunsiderat (G.Sini)
2.
itzi si no bidet, itzi si no at su coro de pedra at a bíere e a tocare.
itzía , nm Sinònimos e contràrios
tzia*
Frases
is nonnas e is itzias si contant contus de forredha
Terminologia iscientìfica
ptl.
itzidhíca , nf: tzidhica Frases
itzidhica portas candu ti nd'iscidas su mengianu?
itzidhíni , nm, nf: tzidhina Definitzione
druche de méndhula cun mele cotu, símbula turrada e corgiolu de limone
Frases
po is itzidhinis nci serbit míndula iscamisada, turrada e segada a tiriedhas cument'e candu feus su gató.
