líu , prn Definitzione
bi + lu = si + dhu: liu dao = bi lu dao, liu namus = si dhu naraus; dazeliu! = donaisidhu!, dadebbilu!
Frases
si liu namus nois si nche irménticat ◊ timiat chi liu esseret iscopiau, a su mere ◊ depiat isetare a liu nàrrere ◊ su rellozu liu daes vetzu e rughinau e ti lu torrat novu!
Tradutziones
Frantzesu
le-lui
Ingresu
it to him
Ispagnolu
se lo
Italianu
gliélo
Tedescu
ihn (sie,
es) ihm (ihr,
ihnen).
liúda, liúdu , nf, nm Definitzione cosa chi s'intendhet, chi si narat / bogare liuda = bogare allega Sinònimos e contràrios ditada, naravèglia, noedha Frases des àere intesu puru pro liudu a santu Giolzi de Milis.
liúdu 1 , agt: liuru Definitzione nau de ccn., chi est de carena arta, bene fata, cannàile; nau de linna o linnàmene, chi no portat nodos / màniga l. = lísia e tènnera; èssere liuru che canna = istrízile e artu Sinònimos e contràrios galanu, iltrízile / lísciu, nébidu Frases ge ndi ses torrau trempedhudu, fillu miu…: ses liudu che su nènniri! ◊ cussa est alta, sútili e liura ◊ su linu est essiu bellu liuru liuru ca fut seminau a trémuru giustu 2. fiat unu trunchedhu de ollastu liuru.
liunài launài
liunèdhas launèdhas
liurdanàre , vrb Definitzione nàrrere o contare liurdos, bodhetas Sinònimos e contràrios bodhetai, leghendhare Frases leant su caminu a ogros a bidha, sempre liurdanendhe (T.Giudice Marras).
liurdànu leurdànu
liúrdu , nm Definitzione cosa chi si narat a s'afaiu, de s'unu e de s'àteru, allegas, chistiones Sinònimos e contràrios bodheta, contulàntzia Frases Nina l'infrommaiat de totu sos liurdos, vida e meràculos de onni famíllia.
liúru liúdu 1
liúscu , agt, nm: gliuscu*, luscu Definitzione chi no bidet bene Sinònimos e contràrios bisticurtzu, gréciu Frases lu fit abbaidendhe cun sos ogros mesu serrados de pessone lusca ◊ liusca ses, no bis ca cussa cosa est ingunis?! ◊ issu est luscu de acanta ◊ liuscu ses o bisogu? 2. zuchiat ispighitos de luscu.
liuscúmini , nm Definitzione su èssere liuscos, su portare vista curtza Terminologia iscientìfica mld.
liutéri , agt, nm Definitzione chi o chie istat naendho a s'afaiu de s'unu e de s'àteru cosas chi no dh'important Sinònimos e contràrios contulàgliu, crastuleri, foxileri, scuceri Frases su liuteri est de pònnere abbandha ca narat male de sos àteros!
liútu , nm Definitzione genia de chitarra, istrumentu musicale a cordas.
liútza, liútzu , nf, nm Definitzione lea minore, barduledha de terra comente bi ndh'essit arandho (o marrandho) candho sa terra no est in sa méngius mota Sinònimos e contràrios bàldile, cheba, ibbàldula, lea, léura, liora.
livadísu , agt Definitzione nau de cosa posta male, chi est in tàntaris, apunt'a che orrúere, pagu segura.
livàriu , nm: oliàrgiu* Definitzione logu prantau a olias Frases dhui eus fatu dexi annus, in su livàriu, coment'e castiadoris.
livastrínu , agt Definitzione biancu che nie, chi portat sa cara che sa tela Sinònimos e contràrios ammitalladu, isarboliu, ispanàciu Frases pedhe livastrina Terminologia iscientìfica clr Ètimu itl. levre.
livelladòre, livelladòri , agt, nm Definitzione chi o chie faet o ponet cosa o logu in paris, ponet a livellu Ètimu srd.
livelladúra , nf Definitzione su livellare Sinònimos e contràrios agualamentu, aparisada, aparisadura, aparisamentu Ètimu srd.
livellài, livellàre , vrb: allivellare* Definitzione agiustare is cosas a su própriu pianu, pònnere a livellu, bene in paris Sinònimos e contràrios apalisare, aparinare.