lobài labài
lobàre lobàe
lobàri, lobàriu labàri
lobàrzu , agt Definitzione chi est a loba Sinònimos e contràrios cróbinu, cropàgliu Frases dhis narant lobarzos ca sunt naschios a loba Ètimu srd.
lobàxu , nm Sinònimos e contràrios leonaghe Frases dh'ant agatau mortu in mesu de is mobas de lobaxu in s'arriu.
lobèdha, lobédhu , nf, nm Definitzione candhela de mucu, mucu a meda calandho de su nasu Sinònimos e contràrios brione, lauedhu Frases gei ses frodhocu, totu prangi prangi cun su lobedhu fintzas a genugus! ◊ sonadindi su lobedhu!◊ fradixedhus mius prangiant po su fàmini e in s'ierru portànt lobedhas de mucu
lóbia , nf: lópia,
lúbia,
lupia,
lúpia Definitzione
una genia de tumore, ciste de grassu asuta de sa pedhe, chi paret unu giumburedhu, guronedhu in buca a parte de aintru de sa lavra; mescamente lupu in su tzugu: sa gràndhula de su gúturu (tiróide) créschia tropu, a bocighedha fintzes cantu su púngiu
Sinònimos e contràrios
gúbbia
/
lupu 1
Frases
portu una lúpia in buca
2.
cussa fémina zughet sa lúpia: paret chi zughet un'iscarzu prenu!
Terminologia iscientìfica
mld
Tradutziones
Frantzesu
loupe,
goitre
Ingresu
wen
Ispagnolu
talparia,
bocio
Italianu
natta,
gózzo
Tedescu
Balggeschwulst,
Atherom,
Kropf.
lobína , nf Definitzione genia de pische de mare, gustosu meda Sinònimos e contràrios arrannassa, ispirrita, lupatzu, tràcina Sambenados e Provèrbios smb: Lobina, Lubina Terminologia iscientìfica psc, dicentrarchus labrax.
lóbiu , nm Definitzione aposentedhu piticu meda, un'istampu, e chentza mancu lughe, iscurosu Sinònimos e contràrios apartaditzu, garrapiu Frases che ant intrau su procu a intro de su lóbiu ◊ issu at allogau feli e axiu in d-unu lóbiu de su coru ◊ sos carabbineris ant bisu in s’ortu unu lóbiu serrau a crae e dh'ant fatu apèrrere Terminologia iscientìfica dmo Ètimu itl.p lobia.
lobràre , vrb Definitzione arrennèscere in ccn. cosa, o a dha tènnere Sinònimos e contràrios acansare, arrecabai, lograi*, otènnere Frases apas in doda salude pro lobrare cantu amas chena chertos! ◊ si atzendhent bramas noas de lobrare unu menzus benidore ◊ so in su disizu de lobrare un'ojada piedosa ◊ si fia zovanedhu m’incaminaia a bídere si podia lobrare sa fiza de su re!
lóbru , nm Definitzione su lobrare calecuna cosa, fintzes sa cuntentesa chi ndhe benit Sinònimos e contràrios logru* / gódiu, gosa, gosamentu.
lóbu , nm: ciopu 1, crobu 1, giobe* Definitzione giru o incropada de cosa (filu, fune, lióngiu, codriola o àteru deasi) coment'e acapiandho a nodu o fintzes lascu chi potzat iscúrrere po cassare un'animale; orrugu de sartitzu cun is puntas acapiadas impare / lobu suncurri = nodu chi no si afiet, chi sucurret Sinònimos e contràrios lantu Frases est parendi lobus ◊ ant tentu unu marzane a lobu 2. portat unu lobixedhu de sartitzu.
lòca , nf Definitzione tzintzigorru boveri, mannu Sinònimos e contràrios babballuca 1 Frases cussu portat is ogus che loca.
locàciu , agt Definitzione nau de ccn., chi est unu pagu locu, pagu abbistu Sinònimos e contràrios dronzoelle Ètimu srd.
locàle, locàli , nm, agt Definitzione
calesiògiat domu o fràigu inue dhue at logu serrau; chi est de su logu
Frases
oe in locales deasi mancu is animales dhue ponent a bívere! ◊ fit bénnidu su Píscamu a imbisitare sos locales de sa coperativa ◊ sa tratoria bendiat binu puru e teniat localis po genti de passàgiu
Tradutziones
Frantzesu
local
Ingresu
local,
room
Ispagnolu
local
Italianu
locale
Tedescu
Raum,
örtlich.
localidàde , nf Sinònimos e contràrios locu 1.
localizàre , vrb Definitzione arrennèscere a bíere o a ischire inue si agatat una cosa in su logu.
locamènte , avb Definitzione a sa manera de is locos, comente faent is macos, cun pagu abbistesa Ètimu srd.
locànda , nf Definitzione domo a ue si andhat a papare e crocare a pagamentu Sinònimos e contràrios istera, ostera, pasada / cdh. lucanda Frases in custa locandha bi acudiat puru zente mala.
locandéri , nm Definitzione chi tenet una locanda po arrecire gente furistera a crocare e fintzes po papare Sinònimos e contràrios istarialzu / cdh. lucanderi.