A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

linciólu lantzóru

linconiósu , agt Sinònimos e contràrios licàngiu, licaniàrgiu, licu Ètimu srd.

lincórrinu , nm Definitzione genia de 'meighina' (o deasi pentzada) fata cun corru de murone po sa pitzigadura de s'ogu.

lincuài , vrb Sinònimos e contràrios lígnere.

lincuancéri , agt Definitzione chi dhi praghent is cosas druches, lichitas, bonas Sinònimos e contràrios licàngiu, licaniàrgiu, licu Ètimu srd.

lincuancería , nf Definitzione cosas druches, is druches chi si faent Sinònimos e contràrios druche Frases ti praxint is lincuancerias, a tui!

lincuàngiu , nm Sinònimos e contràrios allisadori Frases sighidí a mirai is bonus e lassa chi andint in sa furca lincuàngius e canis de istrexu!

lincuàra , nf Sinònimos e contràrios linta, lintura Frases sa gatu at donau una lincuara a su pisitedhu.

lincuéri , agt Sinònimos e contràrios lincuanceri / alabantzeri

lindàteri, lindàtiri, lindàtiru , nm Definitzione su frutu chi faet sa pramaera o pramma de dàteru Sinònimos e contràrios dàtari, indàtalu*.

lindepíntu , agt: lintepintu Definitzione lintu e pintu: chi est precisu precisu che un'àteru, chi si assimbígiat meda meda Sinònimos e contràrios pentifilau, pintellintu, provincu Frases custu pisedhu est lintepintu su babbu ◊ filla mia est linta e pinta dèu candu fiu picioca Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu parfaitement pareil, identique Ingresu perfectly similar Ispagnolu idéntico, muy parecido Italianu perfettaménte sìmile Tedescu völlig gleich, identisch.

lindinèra , nf: lindirera Definitzione pètene fine, a dentes cracas, po ndhe bogare bene su léndhine, sa crosta, s'àliga de mesu de is pilos Sinònimos e contràrios ispítziga Terminologia iscientìfica ans Ètimu spn. lendrera + líndiri.

líndini léndhine

lindirài , vrb Definitzione pigare e bogare su léndhine, iscabbúllere de su léndhine Sinònimos e contràrios labare 1, slindirai Ètimu srd.

lindirèra lindinèra

líndiri léndhine

lindirósu lendhinósu

línfa , nf Definitzione s'abba chi su matedu cun is arraighinas suspit cun totu is minerales chi leat de sa terra; s'umore de su corpus, genia de lícuidu unu pagu biancu, prus che àteru abba cun alimentos, chi sumit de su sàmbene de is venas prus fines e alimentat is céllulas.

linfànte lifànte

linfàticu , agt Definitzione chi pertocat sa linfa.