Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

língiu , nm: (lín-giu) linzu lizu 1 Definitzione donniuna de is costanas curtzas de unu carru, fata cun linnàmene po poderare sa cosa chi si càrrigat (linna, sacos prenos) Sinònimos e contràrios zerda Frases dhoi fiant carrus de dónnia ispétzia, a arrodas prenas e no, cun língius e cun carrubbas Ètimu ltn. ligneos Tradutziones Frantzesu ridelle de char Ingresu board Ispagnolu adral Italianu spónda del carro Tedescu Leiter.

lingrúciu , agt, nm Definitzione chi o chie portat sa limba curtza, nau in su sensu chi tenet calecunu difetu foedhandho, chi no pronúnciat bene is foedhos Sinònimos e contràrios achichiadore Frases cussu est in su dotori po arrallai, tanti gei est lingrúciu!…

língua límba

linguàgiu limbàgiu

linguamàla limbimàlu

linguaràda , nf Definitzione erba burràgia, limba de boe: a su frore chi faet dhi narant, a logos, bobbiscumeu / àteras crezes de erba: l. aresti = erba de procus (Anchusa azurea); linguaradedha = Buglossoides purpureocaerulea Sinònimos e contràrios burràcia, limbóina, limbuda, piubiu, pitzagarroga, suciameli Terminologia iscientìfica rba, Borago officinalis Ètimu srd.

linguatzài , vrb Definitzione pònnere su limbatzu a su ferru de su bestiàmene, a sa sonàgia Sinònimos e contràrios allimbatare | ctr. illimbatare Ètimu srd.

linguàtzu limbàtzu

linguàtzu 1 limbàgiu

linguàu , agt, nm Definitzione chi o chie foedhat meda, male, chentza arrespetu Sinònimos e contràrios limbilongu, limbudu Ètimu srd.

linguaúci limbidúlche

lingúdu limbúdu

linguèdha limbèdha

lingúru limbúdu

línia , nf Definitzione logu de is puntos a filera unu aifatu de s'àteru a manera de fàere una figura chi arresurtat solu de longària (e podet èssere dereta, bàdula o curva, a biraorba, a tretos); síngia longa chi si faet de iscritura; figura chi arresurtat de calecuna cosa chi andhat a totuna filada; òpera fata de binàrios o àteru po passare calecuna cosa (es. trenu, currente); foedhandho de sa calidesa de su corpus, po comente su termòmetro po dha medire ispartzit is grados, línia est fintzes decimale de gradu / a l. dereta (fatu, mediu) = itl. in linea retta (distàntzia mínima inter duos puntos) Sinònimos e contràrios riga / ferrovia Tradutziones Frantzesu ligne Ingresu line Ispagnolu línea Italianu lìnea Tedescu Linie.

liniàre , agt Definitzione chi andhat deretu, chi est coment'e una línia, chentza furriotos, craru.

linídu , pps, agt: linitu Definitzione de linire; chi faet illascinare de coment'est totu brutu de calecuna cosa Sinònimos e contràrios alliscinosu, liscighinosu, liscinosu / untu 2. s'intras a intro de sa labia, a comente est linida, lascinas e che rues! ◊ s'ape, che cumannata, che intraiat totucanta a su moju linitu de limone (B.Pira) Tradutziones Frantzesu glissant Ingresu slippery Ispagnolu  resbaladizo Italianu sdrucciolévole Tedescu rutschig, glatt.

liníre , vrb Definitzione coment'e únghere o frigare, impiastrare, cundhire, prènnere de calecuna cosa; segundhu de ite si foedhat, fàere ischire a medas, bandhire Sinònimos e contràrios imbratare, úngere 2. medaeschi nessi cun custa fàula li tupo sa buca, sinono ndhe linit sa bidha (G.Ruju)◊ de sos dépidos suos ndhe ant linidu sa bidha! Ètimu ltn. linire.

linítu linídu

línna , nf Definitzione s'intessidura errica de carbóniu de su matedu, mescamente sa parte prus tostada chi format arraighinas, truncu e naes, impreada siat coment'e materiale a fàere fortza, aguantare cosa, po fàere òperas, trastos (linna de òpera) e siat po fàere fogu (linna de abbruxare); si narat fintzes po àrbure, mata / min. linnighedha (fintzas l. metzana, mala); linna froria = tachedhada po bellesa Sinònimos e contràrios linnàmine / mateda Maneras de nàrrere csn: l. fine, russa, frisca, birde, sica, noa, begra, iscratzadita, lenta o corriata, tosta, modhe, istochina, sana, mantzada, prudigada; l. palassolina = linna de logos umbrinos, prus mala a tènnere, faghet fumu; l. de scomu = ischimadura, is nais prus finis; l. de trunca = cambas russas, linna a cannone, ma no truncu; sa l. intrat in tènnere = alluit, pigat fogu; èssere, èssereche in l. o andhare a l. = èssiri fendi, seghendi o corbendi l., andai a segai o corbai e portai linna; fàghere l. = segare linna dae sas àrbures amminudèndhela de pòdere andhare bene a la ghirare e a l'impreare in su fogu; bogare l. = nadu de s'àrbure, fàghere rampos noàdiles, nadu de linna segada posta in carchi logu, batire o bogarendhela a fora, nadu de l. russa a cannone o a truncu, isperrare, fàghere a ascra; l. de còghere = linna addata po còiri su pani in su forru, ni tropu fini e ni tropu grussa, a nais; l. de òpera = linna bona chi no si tzacat, chi durat meda, chi abarrat bella, imperada pruscatotu a fai trastus (es. l. de nuxi); mastru o maistu de l. = fusteri, chi trabballat sa linna; linnu malu = costi, olàdighe; secàresi de l. bona, in l. bona = èssere de carena forte, durare a betzu mannu; èssere sicu che l. = marriu meda (nau de genti); assutu che l. = (nau de cosas de papai) portai pagu àcua, pagu suci; fàghere l. in s'àrbure ruta = aprofitai de su mali de ccn; zenias de linnas, erbas o matighedhas: l. de santu Perdu = erba de prugas (Thymelaea tartonraira), l. o nuxi furistera (Ailanthus glandulosa, Melia azederach), l. sapunaria (Saponaria officinalis) Frases sa linna pro no si tarulare cheret segada in sa luna sua ◊ sa linna frisca in su fogu iscupetat ◊ su monte unu tempus fit alburadu e prenu de linna ◊ linna mala, custa: si faghet niedha, ma foras a intrare in tènnere! 2. toca, immoi donamí a bufai ca portu sa buca e su gúturu sicaus che sa linna! 3. sos duos zòvanos si secabant de linna bona e no fit una note de abra chi lis poniat pagura Sambenados e Provèrbios smb: (De)linna / prb: pinta sa linna e màndhala in Sardinna ◊ a linna sana no intrat bremi ◊ in s'àlvure rutu totus bi faghent linna Ètimu ltn. ligna Tradutziones Frantzesu bois Ingresu wood Ispagnolu madera, leña (fogu) Italianu légno, légna Tedescu Holz.