A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

líntza , nf Definitzione camisa longa (de preide, de giúdice o àteru) Sinònimos e contràrios àbbidu Tradutziones Frantzesu soutane Ingresu cassock Ispagnolu vestidura talar Italianu abito talare Tedescu Talar.

líntza 1 lència

lintzài , vrb Definitzione fèrrere, coment'e lantare, fintzes maletratare Frases est intrau a iscruculliai in domu, cun s'iscusa de una cotura de fà, mi at lintzau su coru! (A.Garau)◊ Luisu est lómpiu candu su primu raju de soli at lintzau su sacu chi portàt a codhu (E.Sanna/M.B.Lai)◊ lintzadhu bèni, lah, su cunillu, po isparai, ca sinuncas si fuit!

lintzinài , vrb Sinònimos e contràrios illascinare, illiscigare, istrissinare, lassingiare, liscinai* Frases iat a bolli lintzinai che alixerta peri is crastus.

líntzitu létzitu

lintzòla lantzòla

lintzolàrgiu lentzolàrzu

lintzólu lantzóru

línu , nm Definitzione genia de erba chi faet a canna o cambu artu, semenada e bona po s'ena longa e forte chi si ndhe podet bogare po dha tèssere: a sa parte linnosa (parte de mesu) dhi narant ossu, a s'ena istupa / genias de erba cun custu númene: l. a frori arrúbiu (Linum grandiflorum), l. aresti o burdu (Linum bienne, L. trigynum, L. strictum), l. burdu (Vincetoxicum hirundinaria), l. de àcua (Samolus valerandi), l. màsciu (Silene cretica) Maneras de nàrrere csn: bogare l. = tirare dae fundhu, candho est lómpidu; orgonai o bargadare linu; andhare ne linu ne lana = chentza cabu, a sa maconatza; mazare o pistare che su l. = surrai forti, meda, pistare che s’azu Frases su linu candho est fatu si ndhe tirat e si ponet a modhe una paja de chidas, apustis si ponet a arridare pro lu bargadare ◊ su linu si depit seminai cracu ca nascit a cambu solu ma si est tropu a istrintu si pítziat: s'àcua dhu crocat e dhu guastat ◊ cue bi faghent bonos sos trigos, sos orzos e sos linos 2. cussa est una chi andhat ne linu ne lana ◊ sa vida nostra est mazada che su linu Sambenados e Provèrbios smb: Linu Terminologia iscientìfica rba, Linum usitatissimum Ètimu ltn. linum Tradutziones Frantzesu lin Ingresu flax Ispagnolu lino Italianu lino Tedescu Flachs, Lein.

línza , nf Definitzione genia de camisa de linu, de fémina ma fintzes de ómine, de pònnere cun su costúmene Sinònimos e contràrios ghentone Frases cun berritas e gabbanos sestados, linzas de randha, bellas, e cartzones e mucadores totu recamados Sambenados e Provèrbios smb: Linzas Ètimu ltn. linea.

linzòla lantzòla

linzòne , nm Definitzione de sa farra pruschetotu de trigu, sa parte prus grussa, sa parte de foras de su granu Sinònimos e contràrios bilinzone*, chilinzone, frúfere, gràngia, mussu, podhi, russarza, talau Frases de totu su triballu chi apo fatu restadu mi at linzone in su sedatu! (G.Ruju)◊ sas pudhighinas current a su ministru de linzone.

línzu língiu

liofànti lifànte

liòna , nf, nm: lioni 2, loni, olioni 1 Definitzione calidade de lissa (portat una genia de isperraduredha in sa barra, asuta, e lavra de pitzu grussa)/ min. lionitu; lon'e irí (loni de girí)= chi fait me is girís Sinònimos e contràrios ozone, ullone Frases su loni… ndi essit mannu coment'e su gèvulu, de duus chilus Sambenados e Provèrbios smb: Lioni, Loni, Lonis Terminologia iscientìfica psc, mugil chelo Ètimu itl. leone Tradutziones Frantzesu muge, mulet Ingresu mullet Ispagnolu lisa Italianu mùggine chelóne Tedescu eine Art von Meeräsche.

lionàgi, lionàgia leonàghe

lionài, lionàre launài

lionàrgiu lidonàrju

lionàrgiu 1, lionàrxu, lionàrzu, lionàxi leonàghe

liòne lidòne