A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

linnaruxíta , nf Definitzione una genia de búsciu Sinònimos e contràrios búsciu Terminologia iscientìfica mt, Buxus balearica.

linnàrva , nf Sinònimos e contràrios àrvere, frassu 1, linnarbu 1.

linnàrzu linnàgliu

linnasànta lignusàntu

linnàtzu , nm Definitzione conca de linna, nau a disprétziu Sinònimos e contràrios babbalocu, babordu, bucalloto Ètimu srd.

linnàxi, linnàxu linnàgliu

linnédu , nm Definitzione logu de matas chi dhue at linna meda Frases apenas at bidu una punta de chercu tuvonada, in su linnedu, luego ndhe l'at betada e degogliada Ètimu srd.

linnéri , nm Sinònimos e contràrios linnadore, linnagiolu, linnaresu Frases pastores, linneris e massajos ant afrontadu e bintu sa gherra (A.Marceddu). Ètimu srd.

linnía , nf Sinònimos e contràrios aredeu, arénsia, arrampile, arrépula, frugénia, iscratza, iscrípia, istripile Ètimu srd.

linnosidàdi , nf Definitzione su èssere linnosu, che linna Tradutziones Frantzesu lignosité Ingresu woodiness Ispagnolu cualidad de leñoso Italianu legnosità Tedescu Hölzernheit.

linnósu , agt Definitzione chi est de linna, che linna / erba l. = zenia de matedu chi no sicat (e paret linna, tosta, in custa parte), ma chi bogat donzi annu chimas modhes chi sicant: unu pagu a mesu tra erba e linna Sinònimos e contràrios allinnadu Frases su linu si ponit a modhe in s'abba a manera chi sa muga chi aunit sas partes linnosas a sas tramas de tessonzu s'isolvat Tradutziones Frantzesu ligneux Ingresu woody Ispagnolu leñoso Italianu legnóso Tedescu hölzern.

linnúdu , agt Definitzione nau de su logu, chi dhue at linna meda, prenu de matas Sinònimos e contràrios illinnadu, linnadu Ètimu srd.

línta , nf Definitzione su línghere, pentzau coment'e cosa fata, passada Sinònimos e contràrios lincuara, lintura Frases sa mama li at dadu una linta, a su batulinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de langue Ingresu lick Ispagnolu lamedura Italianu leccata Tedescu Lecken.

lintepíntu lindepíntu

lintèrna lantèrna

lintígia lentíza

lintólu lantzóru

lintrínu , nm Definitzione s'ora chi est iscurigandho Sinònimos e contràrios inchinadorzu, interighinadorzu, intríchinu*, intrinada | ctr. abbréschida Frases su lintrinu de su soli.

líntu , pps, agt Definitzione de línghere, língiri; nau de unu, chi est pigau cun tropu delicadesa, cun tropu arrespetu / èssiri lintu e pintu un'àteru = assemizare meda a un'àteru de pàrrere guales Sinònimos e contràrios lincuau Frases si ndh'at lintu fintzas sos pódhighes 2. su fillu fut lintu e pintu su babbu ◊ s'est fata una bella picioca, filla tua: linta e pinta tui candu fiast prus giòvana! Sambenados e Provèrbios smb: Linta Tradutziones Frantzesu léché Ingresu licked Ispagnolu lamido, adulado Italianu leccato Tedescu geleckt.

lintúra , nf Definitzione su línghere, nau prus che àteru dispretziandho una faina, o fintzes àteru fatu coment'e linghendho, cosa pagu pagu; nau in cobertantza, su istare a su prega prega po indrúchere s'àteru a calecuna cosa / dare una l. = limpiai mali, coment'e passendinci sa língua Sinònimos e contràrios lincuara, linghidura, linghimentu, linta / allisadura, impraniamentu Frases de faina no ndhe sighit: li dat una lintura! (G.Ruju)◊ eteus su manigare: daet una lintura a su piatu! ◊ notesta at própiu pagu, a lintura! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu flagornerie Ingresu licking, bootlicking Ispagnolu algo superficial, adulación Italianu leccatura, adulazióne, piaggerìa Tedescu Lecken, Geziertheit, Schmeichelei.