A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

liporrínu , nm, agt Definitzione una genia de orroca coment'e codina, essit a pígios e orrugos piticos, unu pagu coment'e pedra tziporra Sinònimos e contràrios lisporra 1 Ètimu srd Tradutziones Frantzesu micaschiste, schisteux Ingresu schist, schistose Ispagnolu esquisto Italianu scisto, scistóso Tedescu Glimmerschiefer, Schiefer.

lípu , nm Definitzione lanedha chi faet in is abbas firmas Sinònimos e contràrios liponi, lussoni Ètimu ltn. lippus.

lipútzu lepútzu

lipútzu 1 , nm Definitzione its, calidade de macarrones? (S'Ischíglia 12,94,371) Frases bos fato sos liputzos cun regotu e covatzas oridas e biscotu (G.Branca).

líra , nf Definitzione genia de istrumentu musicale a cordas; unidade monetària de unos cantu istados, fintzes de su Regnu de Sardigna candho si agataiat 2. si cheres trigu meu, pro acasu, lu pagas a tres liras, e a rasu! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu lyre, lire Ingresu lyre Ispagnolu lira Italianu lira Tedescu Leier, Lyra, Lira.

líra 1 , nf Definitzione genia de misura de pane carasau: una l. funt binti panes (baranta pígios) Frases in d-una pira de pane bi podet àere finas deghe o vinti liras de pane (G.Chessa).

lirància, liràntza , nf Sinònimos e contràrios ballansa, cunfiantza Frases a su meri dhi augurastus cun bona lirantza de fai annada bona ◊ si cun cussu tenis unu pagu de lirantza, preguntadhu ca gei ti contat custas cosas!◊ ses pighendirí tropu lirància, tui!

lírcis , nm Definitzione píbera de abba, genia de coloredhu chi in istade faet abbitu meda a mesu de s'abba po cassare arranedhas, pische o àteru a papare Sinònimos e contràrios lurtzi, silurtzis, tartza Terminologia iscientìfica anra, natrix maura Ètimu srdn.

líre , nf: balire* Definitzione genia de istrégiu piticu de linna Sinònimos e contràrios abbalire, balira, cubedhutzu, frascu.

liriàndru , nm Definitzione àpiu de cuadhus, una genia de erba bona po cundhimentu puru Sinònimos e contràrios alisandru*, apiuguadharu, arrosàdulu, chirielle, lisau, lisiardu, maceroni, orrusadu Terminologia iscientìfica rba, Smyrnium olusatrum.

lírica , nf Definitzione una genia de poesia e de càntigu.

líricu , agt Definitzione chi pertocat sa lírica.

lirilíri , agt, nm Definitzione chi o chie no tenet firmesa, persona pagu séria Sinònimos e contràrios bolabbola, bolantitzu, bolanderu Terminologia iscientìfica ntl.

lis , prn: dhis Definitzione pron. de 3ˆ persona pl. impreau po gente e po cosa (= a issos, a issas, a cussos, a cussas, po cumplementu dativu o de interessu): si ponet siat abbandha e innanti de su vrb., siat totu a unu ma apustis (cun impr. e ger.) e si podet acumpangiare cun su prn. bi (a logos, bi chis = che lis) Sinònimos e contràrios bi, si 3 Frases si est a féminas lis rispondho goi, si mi dimandhant ómines lis rispondho gai ◊ a sos Sardos lis ant leadu s'istadu ◊ torrabbilis cussa cosa, a sos meres! ◊ a sa fine benzeint a su chi lis importaiat de piús ◊ dàelis sa cosa issoro, no lis dias sa nostra! ◊ bi lis naro deo su de fàghere, a sos pitzinnos ◊ candho ant afidadu, a issos lis ant regaladu una cafetera Tradutziones Frantzesu leur Ingresu to them Ispagnolu les Italianu gli, a lóro Tedescu ihnen.

lisadòri , agt, nm Definitzione chi o chie s'istat sèmpere allisandho, faendhosi bellu; chi istat sèmpere unghendho s'àteru, pigandhodhu a losingas e a bàntidos po che dhu cumbínchere a calecuna cosa Sinònimos e contràrios alabantzeri, ninnadore.

lisadúra , nf Definitzione su lisare; fintzes genia de bàntidu po improsare a unu, po dhu tènnere a favore Sinònimos e contràrios allisadura, allisamentu, allisionzu, aplanadura Ètimu srd.

lisàgna , nf: alisagna*, lisàngia, lisànnia, lisanza, lisogna, lisòngia Definitzione genia de macarrones longos e lados, a tiras longas Sinònimos e contràrios lisàndia Frases bellas custas lisànnias callentis callentis, lah! Terminologia iscientìfica mng.

lisài , vrb: allisai*, lisare, lisiare Definitzione fàere lisu, passare ccn. cosa po fàere bellu; tratènnere, firmare, istare (fintzes pausandho) Sinònimos e contràrios apianare, illisiare / assebiai Frases s'ominedhu liseit e carigneit sos àinos suos ◊ si lísiat sa corria cun sos pódhiches e su túnchiu sonat 2. su pistighinzu pro Istèvene no dha faet lisiare ne sétzia e ne crocada ◊ istant andhandhe de unu chirru a s’àteru chena lisiare in perunu logu ◊ tue no lísias nudha in domo!

lisaméntu , nm Sinònimos e contràrios allisadura, allisamentu, allisionzu, aplanadura.

lisàndia, lisàndra , nf Sinònimos e contràrios alisagna* Frases sas lisandras las cundhiant in sos lacos mannos pro totu cussa zente ◊ portat un'iaxi de lisàndias e àterus macarronis Terminologia iscientìfica mng.