A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

pítziri píssiri

pítziri 1 , nm Definitzione matéria chi si format a inghíriu de s'unga (nada deosi ca pítziat) Sinònimos e contràrios didusuisui, fannuga, inghiriúngia, paneunga, rungherunghe, ungilúngia Ètimu srd.

pítziri 2 , nm Definitzione tziru, filighedhu de abba calandho Sinònimos e contràrios tírulu, tzirrighedhu Frases de sa cupa est falandhe unu pítziri de binu.

pitziricódhu , nm Definitzione picare a p. = a codhirone, ciciu in codhos Sinònimos e contràrios codhilone, codhicorona, palaborcedhu Ètimu srd.

pitzirillói , nm Definitzione pabaule orrúbiu, rosa putzinosa Sinònimos e contràrios atandha, babaoi, pabàiri, papàile, papaiu, papaosu, paparre, pupusa 1, tzantza Terminologia iscientìfica rba, Papaver rhoeas.

pitzirínu , agt Definitzione nau de ccn., mescamente piciochedhu, chi est làngiu, debbile, piticu Sinònimos e contràrios scarritzinu, schirriolu, surgiu 1 | ctr. folte.

pítziris , nm pl: píciris Definitzione si funt mannos, aina de forredha po aferrare fogu o tzitzone allutu e arrangiare su fogu; pitichedhos, pitziredhus, genia de pintza cun sa molla po poderare orrobba istérria po asciutare o, segundhu, fintzes po aferrare cosa pitica (es. ispina) Sinònimos e contràrios pítiche 1, pitzidhis 2. si ndi bogat s'ispina a pitziredhus 3. ge ses pronta e parada in pítziris, ca paris una píbara chi dh'ant istrecau sa coa! Ètimu srd.

pitzirringhínu pitirrinchínu

pitzirússu piciurússu

pitzòca piciòca

pitzocàlla piciocàglia

pitzócu piciócu

pitzogàlla piciocàglia

pítzolu , nm: pítzulu Definitzione orrughedhu piticu de cosa, fintzes dinaredhu, o dinare pagu / pitzuledhu = su didixedhu Sinònimos e contràrios minudu, píciu 1 / spíciu Frases furrissí a custa parti, ca intendit unu pitzuedhu de triàticu! ◊ no ndh'as a essire finas chi no as a àere pagadu s'últimu pítzulu! Ètimu itl. picciolo Tradutziones Frantzesu monnaie (petite) Ingresu small change Ispagnolu menudo (dinero), suelto Italianu spìcciolo Tedescu Kleingeld.

pitzòne, pitzòni , nm Definitzione pigione, ma impreau prus che àteru in ccn. manera de nàrrere (in paragones) Sinònimos e contràrios pítzalu, pítzula Frases est allegru che pitzone ca at bufadu ◊ pitzoni chi no bicat at bicau.

pitzòta , nf Definitzione sa natura de s'ómine Sinònimos e contràrios cozona, dòrrola, minca, pigliona, pisseta.

pitzòti, pitzòtu , nm Definitzione genia de macarrone tundhu fatu a manu: macarrone cravau, de punzu, de úngia, de manu nostra Sinònimos e contràrios cicione, malladedhu, mutzitu Frases in Santu Lussurzu ponent sos pitzotos po fàere a macarrones de burte, is malloredhus Terminologia iscientìfica mng.

pítzu , nm Definitzione fundhu de cosa prantada, mescamente nau de bide (canna de bide), pértiga o cambu de infèrrere in àtera mata Sinònimos e contràrios fundhu, pértia, pigionatzu, truigu / istica Frases cantus pitzus dhoi tenis in bíngia?

pítzu 1 pígiu

pítzu 2 píssu 1