A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pabàri pabàdi

pabaríle pabadíli

pabarísta , nf: piberista, pibirista, piperista, pipirista, prabarista, praberista Definitzione pinnas, fodhes, o covacu o pedhe de s'oju, su pigighedhu de sa pedhe chi, unu a manu de fundhu e unu a manu de pitzu, ammontant s'ogu e fintzes is pilighedhos chi portant ororu Sinònimos e contràrios pàrpala, pibirita, pínnula, prabedha, proburista Maneras de nàrrere csn: furriare sa pibirista (de subra) = pònnere s'oru subra, ziradu a manera de si poder bídere s'ala de intro pro ndhe bogare carchi brutura; pigare a pibiristas, bíderesi una cosa in pibiristas = in ogros, bídere su perígulu acurtzu meda, própiu sutzedindhe; pàrriri fendi pabaristas de santu = fàghere faina tropu a irmasionu, tropu addàsiu; pistai is pabaristas = istare abberindhe e serrendhe a meda sas pibiristas, pistincai Frases aiat ascurtau chene mòghere pipirista ◊ s'ispina est intrada a sa piperista o a s'ànzelu? ◊ si bos lu ponizis in pibiristas, su fogu!…◊ at sartau sa muredha in tempus de unu pistincu de prabaristas ◊ is ogus iant a bolli obèrriri sa praberista 2. sa timoria dai sos pes mi ch'est pigada a pibiristas ◊ gighet sas piberistas longas e chíbberas che tudha de porcu Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu paupière, cil Ingresu eyelash, eyelid Ispagnolu párpado, pestaña Italianu pàlpebra, cìglio Tedescu Lid.

pabarítu , nm: poberitu 1, pibiritu Definitzione genia de calagasu pitichedhu / fàghere cosa a pibiritu = bene meda Sinònimos e contràrios bellacasu, carravarina, lepilepi, maniposa, pabaredhu*, pabedha, pibirinu, seisei 2. andhaiat su ballu a pibiritu Terminologia iscientìfica crp Tradutziones Frantzesu petit papillon Ingresu little butterfly Ispagnolu mariposita Italianu farfallina Tedescu kleiner Schmetterling.

pabàriu pabàiri

pabarònis , nm pl Definitzione genia de figura po bellesa, in su costúmene de sa fémina.

pabarotàda , nf: apoboretada* Definitzione su pabarotare, genia de briga, tzérrios Sinònimos e contràrios abburruntu, atzúrridu, bria, missamanu, rimbicu Frases si est pesadu a pabarotadas, istribitzendhe cun maigantu arrennegu.

pabarotàre , vrb Definitzione brigare, pigare a boghes Sinònimos e contràrios briare, certai, trilliare.

pabàrre , nm: paparra, paparru 1 Definitzione genia de essidura in sa pedhe chi faet a iscrafíngiu, paparredha Sinònimos e contràrios papavarre*.

pabarrótu , nm: babbarotu*, paparotu Definitzione genia de pigione (e fintzes alibedhe); cosa chi faet a tímere e fintzes cugudhu de is cunfrades Sinònimos e contràrios farzia / ispantamata, malmuntone, mustagione / alaepedhe, satzamurredhu.

pàbaru , agt: pàganu, pàparu Definitzione calidade chi si narat de s'ou e de s'ogu Maneras de nàrrere csn: oju pàbaru = itl. opacaménto corneale; tzecu pàparu = tzegu ’eretu, ciurpu límpiu; ou pàbaru, pàganu = cun sa corza chentza lómpida, modhe, a belighedhu fine biancu Frases calchi bolta, tzegu pàbaru, su catzadore isparat a su giàgaru.

pàbaru 1 , nm: bàbaru* Sinònimos e contràrios tzughitu.

pabarúncula , nf: paburúncula Definitzione fruschedha pitica, essidura; genia de cosa bianca, grassu, chi si arregollet in is gràndhulas de sa pedhe; fintzes orrughedhu de calecuna cosa segada, farinedhu Sinònimos e contràrios brúgula, buizola / cífrinu, fanialla, palfaruza Frases li at essidu una pabarúncula in buca Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pustule, bouton d'acné Ingresu small red pimple in the face Ispagnolu pústula, grano Italianu pustolétta Tedescu Pickel.

pabasèdha , nf: papaedha, papasedha Definitzione sa meliagra, genia de erba agheda, a fogighedha lada, unu pagu a bisura de pala de còere Sinònimos e contràrios melacra Ètimu srd.

pabasólu, pabasóru , nm: papasolu, papasoru Definitzione erba chi si ponet a ferràina po bestiàmene Sinònimos e contràrios basolugadhinu, faiseta 1, ghirtzoru, pisibisi, pisu 3 Terminologia iscientìfica rba, Vicia sativa.

pabàssa , nf: papàscia, papassa, pobassa, popassa Definitzione àghina de calidade bella a pibiones mannos tostaos, cun pagu pisu, sicada ispibionada, e impreada pruschetotu po fàere druches Frases candho de su prugadóriu arribbaiaus a domo su casigione fut prenu de trigu, fae, gíngiulu, pilladra, chíghere, pabassa, figu de giuncu, nenciola e castàngia ◊ zughet su coro sicadu che pabassa ◊ de su barrali mannu teneus is cantinas prenas de pabassa… Terminologia iscientìfica mng Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu raisin sec Ingresu raisins Ispagnolu pasas Italianu uva passa Tedescu Rosine.

pabassàdu , pps, agt Definitzione de pabassare; chi at pérdiu s'abba che pabassa Sinònimos e contràrios ammelighinadu, carigadu Tradutziones Frantzesu flétri Ingresu withered Ispagnolu marchito Italianu appassito Tedescu trocken, verwelkt, verblüht.

pabassài, pabassàre , vrb: apabassai* Definitzione nau de frutuàriu (ma mescamente de àghina), fàere o essire a pabassa, pèrdere s'abba Sinònimos e contràrios acalamai, ammustiai, irmurtire / apilardae 2. ahi, fiza istimada, già mi ses pabassendhe coro e vida! ◊ cussa giòvana est comintzendhe a si che pabassare!◊ sa língua ti at a pabassai, a tui!…

pabassína , nf: papassina Definitzione genia de druche cun pagu símbula (su tantighedhu de fàere liga) e chiu meda de nughe (o méndhula), pabassa, saba (de àghina), de diferentes faturas (tundhu a pícula, longhitu, ma sèmpere grussu meda), cun pagu pagu de fragia in pitzu Frases mamma at bogau figu sicada e pabassinas Terminologia iscientìfica drc Ètimu srd.

pabassinàre , vrb Definitzione fàere a pabassinu, sicau che pabassinu; cricare, pedire pabassinos (in giru, a sa gente) Ètimu srd.