pranzuléri , agt, nm Definitzione nau a disprétziu, tzatzagone, chi o chie dhi praghet a papare meda, méngius si est cosa furada Sinònimos e contràrios bentranu, inguglione, sassagoni / isterjale Frases mi che ant furau sa robba e dh'ant intregada a unu pranzuleri istranzu (B.Fadda) Ètimu srd.
pràpada pàrpala
prapadòre , nm Definitzione unu chi tenet su vítziu de aprapudhare, de tocare Ètimu srd.
prapagàllu papagàllu 1
prapài palpàre
prapài 1 palpàre 1
prapàli , nm Definitzione
istanga de ferru po fàere fortza, mòvere e artzare cosas graes
Sinònimos e contràrios
palighedhu,
palu
Terminologia iscientìfica
ans
Ètimu
ctl.
parpal
Tradutziones
Frantzesu
levier
Ingresu
lever
Ispagnolu
palanca
Italianu
lèva
Tedescu
Hebel.
prapaliòtu , nm Definitzione frocu, tira de cosa chi si ponet a bestimentu o in dossu po bellesa Frases est essia sa moda de is prapaliotus e is féminas si ndi faint de tantis maneras (A.Perra).
prapallíssu parapillíssiu
prapandícu perpendículu
prapàre palpàre
prapàre 1 palpàre 1
prapàulu , nm: prepàulu Definitzione palighedhu de ferru cun d-una punta a bisura de pei po fàere fortza artzandho cosa grae meda (est una leva) Sinònimos e contràrios palighedhu, palu, prapali Frases seo assentandhe sa perda cun su prapàulu Terminologia iscientìfica ans.
prapèdha prabèdha
prapellíssu parapillíssiu
pràpida, pràpidu , nf, nm: apàlpidu* Definitzione tocamentu chi si faet cun is manos, aprapidandho Sinònimos e contràrios apalpu, apapu, praponis.
pràpu pàlpu
pràpula pàrpala
prasère piachère
praserósu piacherósu