prànnere pràndhere
prannissài , vrb Sinònimos e contràrios branitzare, inverniciare, tígnere.
prannúca pannúcra
prannúga , nf Definitzione genia de cannedhu po dhue pònnere unu chirrione mannu de lana o àteru de filare cun su fusu; canna longa isperrada in punta a bodhire figumorisca / p. de còscia = dolore a s'annoigadórgiu de sa còscia Sinònimos e contràrios cannuga* 2. sa figumoro si abbàstat cun sa prannuga.
prànta piànta
prànta 1 , nf Definitzione calidade de àghina bianca a gurdone fintzes mannu, a pibiones no tanti matucos, fodhone forte e a pintirighinos in colore de castàngia, aghedhosa, druche meda e bona fintzes po pabassa (fintzes si portat sèmene meda e po cussu prus che àteru si ponet o si giaet a papare) Terminologia iscientìfica frt.
prantadòre , nm Definitzione chie prantat Ètimu srd.
prantadúra , nf: prantarua Definitzione
su prantare; bíngia prantada noa
Sinònimos e contràrios
prantamentu
/
pàltinu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
plantation
Ingresu
plantation
Ispagnolu
plantación
Italianu
piantagióne
Tedescu
Pflanzung.
prantàgia, prantàglia piantàza
prantài piantàre
prantaíta piataríta
prantaléu piantuléu
prantalícu , nm Definitzione pantalonedhu curtzu, a mesu camba Frases is piciochedhus fiant a prantalicu finsas a is genugus Terminologia iscientìfica bst.
prantalíta, prantalítza piataríta
prantalònis pantalònes
prantaméntu , nm Definitzione
su prantare pruschetotu matas
Sinònimos e contràrios
piantada,
plantiu,
prantadura,
prantonadura
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
plantation
Ingresu
transplanting
Ispagnolu
plantación
Italianu
piantumazióne
Tedescu
Bäume pflanzen.
prantamòne , nm: prantimone Definitzione fortzis, cosa prantada, ma mescamente tretu, logu, bidha, gente, su tretu de sa domo (e po cussu fintzes is fundhamentos)/ pònneresi a p., istare che p., èssere, istare in cussu p. = ammammalucau Frases o fígiu de isermentu, e cantos ndhe des àere consolau: beneitu fundhamentu e su prantamone chi ses nau! 2. andhe prantamone chi ses! ◊ bellu prantamone ses! ◊ sa muzere de Muscone mudat su prantamone sendhe santa in figura 3. in donzi prantamone si bi cuant ànimas malas ◊ in cada prantamone a pompa e braga francas anzenas bi ant collocadu (E.Ziri)◊ pro semenare orju si secabat calàbriche e prunatza, su prantamone cambiabat fatza de sa tanca (M.Tedde)◊ no istes in cussu prantamone! ◊ leadindhe dai cussu prantamone! ◊ custos terrinos sunt sos mezus prantimones de su sartu ◊ mancat s'agrustu in cussu prantimone ◊ totu custu prantimone pómpiat a tie (F.Rosu). Ètimu grcb. platamón.
prantàre, prantàri piantàre
prantaríta piataríta
prantaritínu , agt Definitzione nau de una calidade de mudegu (su Cistus salviaefolius) chi faet bàsciu, terràngiu Sinònimos e contràrios montrechedha Ètimu srd.