pranéri planéri
pranèta , nf, nm: preneta,
prenetu Definitzione
cosa chi no benit o no dipendhet de sa volontade umana, chi no si podet ischire e podet èssere bona o mala (ma si narat fintzes coment'e dannu, male): prenetu si narat fintzes coment'e agt.; pentzamentu chi faet istare male
Sinònimos e contràrios
afaru,
aura,
deltinu,
fada 2,
ostinu,
solte
/
matana,
pensamentu
/
ttrs. prineta,
prinetu
Maneras de nàrrere
csn:
ficare che preneta = incravai, cravai de no si movi prus; istare che preneta = abarrai ananti coment'e umbra, cosa chi fait a timi, chi istrobbat; falare che preneta = arrui a corpu, acontessi de un'improntu; andhare, mòeresi che preneta = acoment'e lampu; èssere o istare mortu e prenetu = mortu ’eretu, mortu própiu, firmu acoment'e mortu, che perda, o fintzas ammammalucau
Frases
cussu est nàsciu cun preneta bona ◊ custa est sa preneta de s'ómini: nàsciri, crèsciri e mòrriri ◊ Deus ti diet bona preneta! ◊ sa preneta no dha cumandaus nosu!◊ isperdíssia s'eternu arguai de ódios, istridos e prenetas! (G.Ruju)◊ andhe preneta sa mia!…◊ a chie che at leadu su puntorzu li prego sa mala preneta! ◊ dèu e tui seus alliongiaus a sa própiu preneta ◊ ancu li falet una preneta! ◊ a donniunu su praneta suu!
2.
pro custu giamendhe a tue isto in tanta preneta ◊ mi est ruta s'acheta currindhe: no la potei salvare dae sa preneta sua! ◊ a fortza de preguntas e prenetas so reséssidu a bídere ue fint ◊ sa preneta de s'ama segat su sustu de su pastore ◊ astore malaitu, lassa su prenetu, lassa sas ganas de ti che collire sa columba! ◊ sa mente mi peleo cun prenetos ponindhe fatu tou ◊ mi pessighit che preneta
3.
si est beru chi su destinu est prenetu, pruite no si est ammajada de unu chi li aiat dadu una bandhela e no un'iscobile malu che a mie?
4.
cretas ch'isto inie mortu e prenetu iscurtendhe a issos? ◊ no istes mortu e prenetu, triballendhe: faghe! ◊ comente at ischidu de su dannu est abbarrada morta e preneta
Ètimu
ctl.
planeta
Tradutziones
Frantzesu
destin
Ingresu
fate
Ispagnolu
destino,
hado,
suerte
Italianu
destino
Tedescu
Schicksal.
prànga pànga
prangàrzu, prangàxu pangàlzu
pràngere, prànghede, prànghere piànghere
pranghicósu , agt Definitzione chi costumat a prànghere cun facilidade Sinònimos e contràrios piantinosu, pianghijolu, prantinache, prantueri Ètimu srd.
pranghijólu pianghijólu
pranghinàche , agt Definitzione nau de ccn., chi che dhi fuit luego su prantu, costumat meda a prànghere Sinònimos e contràrios piantinosu, pianghijolu, prantinache, prantueri Ètimu srd.
prànghiri, pràngi piànghere
prangidòri , agt Definitzione chi costumat a istare a su pranghe pranghe Sinònimos e contràrios pianghijolu, piantinosu, piantuleu, prantueri Ètimu srd.
prangíle, prangíli , nm Definitzione papare, merendha, bustu prus che àteru de su pastore, in su sartu Sinònimos e contràrios pragnu Frases faiat casu, arrescotu e lassàt su prangile ca fut cussu s'alimentu de su montàrgiu (A.Barra) Ètimu srd.
pràngiri piànghere
pràngiu pràgnu
pranicédhu , nm Definitzione loghighedhu in paris, pagu tretu de paris Sinònimos e contràrios parisedhu.
pranischédhu , nm Definitzione loghighedhu in paris, pagu tretu de paris Sinònimos e contràrios parisedhu, pranitzolu Frases in su logu bi aiat codhos, faladas, iscolladorzos e pranischedhos Ètimu srd.
praníta , nf Sinònimos e contràrios arragiola, pianella Frases at faedhatu a boche arta chi carpiat sas pranitas de su pamentu! Ètimu srd.
praníta 1 pianíta
pranítza , nf: branitza* Definitzione pígiu de tinta chi si ponet a pinzellu a muros e mescamente a linna de aperturas o àteru Sinònimos e contràrios vernissu.
pranitzólu , nm Definitzione tretu in paris, ciciu, prus che àteru in logos de monte Sinònimos e contràrios padimitza, parisedhu, pranischedhu Ètimu srd.
praníza , nf Sinònimos e contràrios padrixi.