ressignài rassignàre
ressígnu, ressíngiu resígnu
ressolàre , vrb Definitzione
fàere ressole, mandhare calore coment'e torrandhodhu agoa
Frases
suta de sa cama de su sole sa téula est ressolandhe (A.Mura)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
réverbérer
Ingresu
to reverberate
Ispagnolu
reverberar
Italianu
riverberare
Tedescu
zurückstrahlen.
ressòle, ressòli , nm: arrassoli Definitzione
genia de basca candho in s'istade su sole paret prus budhiu puru, coment'e po una basca incubada, chi no at isfogu
Sinònimos e contràrios
cdh. rissoli,
ttrs. rissori
Terminologia iscientìfica
tpm
Ètimu
ctl., spn.
ressol
Tradutziones
Frantzesu
réverbération
Ingresu
glare
Ispagnolu
resol
Italianu
rivèrbero del sóle
Tedescu
Zurückstrahlung.
réssu , agt: arréssiu* 1 Definitzione chi est andhau male de salude o de fortas Sinònimos e contràrios arrimadu, arrimadu, firmu Frases però pòvera domita comente ses reduida: ses agabbendhe sa vida male ressa, nuda e frita! (B.Trudhaju)◊ so male ressu, a pimones pienos no respiro piús libberamente.
restàre , vrb Definitzione cuncordare, su si pònnere o abbarrare de acórdiu Sinònimos e contràrios abarrai Frases s'àteru sero semus restados chi fit a la fàghere oe, cussa faina!
restauradòre , agt, nm Definitzione chi o chie acònciat e torrat sa cosa a comente fut innanti.
restaurài, restauràre , vrb: restorai Definitzione torrare sa cosa a comente fut tempus innanti, in su passau, nau prus che àteru in su sensu de aconciare un'òpera totu malandhada, chi at tentu dannu, guastu o fintzes solu cambiamentu pagu deghile, pagu adatu.
restàuru , nm Definitzione acónciu, trebballu, totu su chi si faet po torrare cosa a comente fut innanti Sinònimos e contràrios aconciadura, acónciu, aderetzu, arràngiu.
rèste , nm, nf Definitzione fune de giuncu fémina filada a manu; fune fata de pramma Sinònimos e contràrios balentinu, cannabitu, cordedha, cordigliola, filadissa, funedhu, ispaitu, presógliu, restiga 1, toroneu / giúnchina Frases s'àinu s'est istrangugliadu cun sa reste ◊ Deus no filat reste, ma giúdicat da'ue est! ◊ sas restes sunt fatas cun tres restigas profizadas apare ◊ lu portant ligadu cun cànnaos e restes Ètimu ltn. reste(m).
rèste 1 ràsta 1
restégli rastéllu
restíciu , nm Definitzione sa canna chi abbarrat in su terrenu de is laores messaos Sinònimos e contràrios restrucu Frases messandhe, una giancheta longa finas a sos restícios lu vardavat dae su sole ◊ su tilipirche no lassavat mancu restíciu Terminologia iscientìfica rbr.
restíga , nf: ristiga Definitzione su èssere de manu istrinta in su giare sa cosa / èssere a r. = a retentu, cun tropu pagu cosa, a míndhigu Sinònimos e contràrios arrestigore, asurímini, ingurdoneria, limiore, susuncúmini Frases totu pro risparmiare bator sodhos: e ca est ristiga! ◊ no dh'apo fatu po ristiga, ma ca a mie cussa cosa no mi annat 2. semus a restiga de donzi cosa e niunu tenet gana de sonare (E.Pes).
restíga 1 , nf: arrestrica, restigra, restija Definitzione funighedha fine fata de pramma nana filada o fintzes de giuncu fémina Sinònimos e contràrios cannabitu, cordedha, cordigliola, filadissa, giúnchina, presógliu, reste, tzunghedhu Frases bi cherent tres restigas betadas a unu, profizadas apare, pro fàghere sas restes ◊ cun sa restiga si imbestint fintzas sas cadreas ◊ pro domare su giuitu betaiant apare sas restigas Ètimu ltn. restic(u)la.
restigàju, restigàlzu , agt, nm: ristigalzu Definitzione chi o chi si distinghet po sa restiga, ca est malu a giare Sinònimos e contràrios arrestigosu, limidu, susuncu | ctr. bundhosu Frases custu fit un'ómine ricu ma tropu restigaju: in tzilleri no pagaiat mai unu tzicu de binu! Ètimu srd.
restígra restíga 1
restíja restíga 1
restiniédhu , agt Definitzione nau de calidade de trigu, chi faet s'areste niedha.