resórtu resolútu
resòrza rasògia
respetài , vrb: arraspetai, errespetare, rispetai, rispetare Definitzione tènnere arrespetu, istima po gente e cosas in totu su chi de bonu podent àere faendho sèmpere a manera de no dhis fàere male, ne dannu e ne ofesa Sinònimos e contràrios acatai 1, remirai, serretzai Frases ti apo sempre rispetadu, però no cretas chi ti apo timidu! ◊ rispeta si cheres èssere rispetadu!◊ chie daet su sou at bonugoro e si distinghet che benefatore, e gai creo chi bene ndhe fetat si dat su sou e s'anzenu rispetat (Màsala) Ètimu itl. rispettare.
respétu , nm: arraspetu, rispetu Definitzione manera de pigare sa gente o sa cosa chentza dha ofèndhere, chentza dhi fàere dannu, cun istima, faendhondhe contu / segai, secare su rispetu a unu = leare a unu chene rispetu, lassare su rispetu Sinònimos e contràrios baritu, regualdu, remiru Frases su rispetu est de chie lu daet ◊ deo uso rispetu a chie agato in totue ue abbito ◊ dego no bos apo mai secau su rispetu, apo semper fatu su chi cheriabazes! Ètimu itl. rispetto.
réspia , nf: arréspia Definitzione cosighedha de nudha chi abbarrat, cosa de pagu contu Sinònimos e contràrios arremusulla, fanialla, lisca, piciualla, pispisa, resuzu, vèglia Frases no dhoi crescit una réspia in cussu desertu! ◊ no dhoi at nudha, mancu una réspia ◊ no portu mancu réspia in s'istògumu e seu a cóinus!
respilliài , vrb Definitzione coment'e raspare, nau in cobertantza po furare, pigare sa cosa a furadura Sinònimos e contràrios arraspinzare Frases furendi nd’iant respilliau totu (F.Carlini).
respínghere, respíngiri , vrb Definitzione ispínghere o fortzare a cara a desegus, mandhare o torrare agoa una cosa; nau de istudiantes, bociare, firmare de no lassare andhare ainnanti Sinònimos e contràrios arrafudai, rebusare 1 / bociai 1.
respirài, respiràre , vrb: arrespirare Definitzione torrare àlidu Sinònimos e contràrios abidai, alenare, anidare Ètimu itl. respirare.
respirónzu , nm Definitzione su respirare; manera de respirare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu respiration Ingresu respiration Ispagnolu respiración Italianu respirazióne Tedescu Atmung.
respíru , nm: arrespiru Definitzione su respirare; s'ària chi s'intrat e si ndhe torrat de is prumones Sinònimos e contràrios àbidu, alenu / cdh. rispiru.
respisòne raspisòne
respònnere , vrb: arraspundi, errespòndhere, respúndiri, rispòndhere, rispònnere Definitzione giare s'arresposta a una domandha, nàrrere su chi unu at pregontau o chi pertocat su chi bolet ischire; iscríere a unu chi at mandhau lítera o àtera posta; fintzes foedhare a repitida, coment'e abbetiandho, a gente prus manna o prus de importu chentza o cun pagu arrespetu, candho iat a èssere prus arrespetosu a citire e ascurtare o pònnere mente; in su giogu o in àteru, fàere calecuna cosa coment'e adduindho a su chi proponet o cumènciat s'àteru, o fintzes contr'a su chi faet s'àteru / pps. respúndiu, respustu Sinònimos e contràrios | ctr. dimandhare, porrogare, precontare Maneras de nàrrere csn: rispòndhere a s'intacu = a puntinu, bene meda; respòndhere a filu = a tonu, bene Frases su giamare e no rispòndhere est surdímine o malíssia ◊ responne tue a su telèfono! ◊ no ti poto respònnere ◊ si li dimannaiant pruite, responniat goi 2. ma est maleducadu, mih, cussu pisedhu: rispondhet a sa mama chi mancu a su frade, gai! Tradutziones Frantzesu répondre Ingresu to answer Ispagnolu contestar, responder Italianu rispóndere Tedescu antworten.
responsàbbile, responsàbbili , agt Definitzione nau solu de gente, chi arrespondhet, depet arrespòndhere, o si sentit de arrespòndhere de su chi faet e chi po cussu, innanti de fàere calecuna cosa, dhue pentzat bene e dhu faet solu si est giustu e bonu e si si dha sentit de poderare su chi ndhe podet bènnere; si podet cunsiderare sinónimu de líbberu Sinònimos e contràrios líbberu Tradutziones Frantzesu responsable Ingresu responsible Ispagnolu responsable Italianu responsàbile Tedescu verantwortlich.
responsabbilidàde, responsabbilidàdi , nf Definitzione su èssere responsàbbiles, su pesu, méritu o curpa, chi unu tenet de su chi faet (o fintzes chi no faet), ischindho ite e poite est faendhodhu, in cunditziones de libbertade, in cantu dipendhet solu de sa volontade e decisione sua (e deosi si podet cunsiderare sinónimu de libbertade) Sinònimos e contràrios inghítzicu, libbeltade | ctr. dipendéntzia, irresponsabbilidade Frases sa responsabbilidade de unu narat cantu pesat sa libbertade sua Tradutziones Frantzesu responsabilité Ingresu responsibility Ispagnolu responsabilidad Italianu responsabilità Tedescu Verantwortung.
responsóriu, respossóriu , nm Definitzione genia de pregadoria chi si faet cantandho, su solu, e arrespondhendho sa gente, coment'e litania.
respòsta , nf: arraspusta, errespusta, risposta Definitzione su chi si narat a una domandha; su chi si faet contr'a un'intzídiu / dare una r., ispetare r. Sinònimos e contràrios sceda, segurtade | ctr. dimandha Sambenados e Provèrbios prb: a chie male faedhat peus risposta li daent Ètimu itl. risposta.
respúndiri respònnere
ressèta retzèta
ressígna , nf Definitzione s'ora de sa morte Sinònimos e contràrios ispiru Terminologia iscientìfica vda Ètimu ctl. resigna Tradutziones Frantzesu agonie Ingresu agony Ispagnolu agonía Italianu agonìa Tedescu Agonie, Todeskampf.
ressignàdu resinnàdu