reselósu regelósu
resélu , nm: arreselu, retzelu, rizelu Definitzione su chi si sentit in contràriu a ccn. o a calecuna cosa, candho unu no ndh'est seguru Sinònimos e contràrios duda, suspetu, suspita / arraolu, pistighinzu, timoria / assúmbridu, discunfiàntzia / regelu Frases mudat sentza retzelu sa duresa cun amore ◊ Segnora sagrada, foras paura e reselu, ca so mandhadu de su chelu! Ètimu spn. recelo.
resélvu , nm Definitzione genia de ancu, de suspetu, de duda Frases pro custas novas bi ponimus un'azigu de reselvu.
resènte, resènti rasènte
reséntile , agt: arreséntile* Sinònimos e contràrios iscassu, mancante | ctr. giustu / bundhante.
resentiméntu , nm Definitzione dispraxere po un'ofesa, genia de tírria.
resèrva , nf: riserva Definitzione tanti de css. cosa chistia, posta a parte po candho serbit Sinònimos e contràrios provista Frases su chi no tenit summas de riserva in logu miu fait pagus afàrius!
reservài, reservàre , vrb: riservare Sinònimos e contràrios allogae, arremai 1, arremonire, arribbare 1, asserbare, chistie, coltoire, istugiai.
resèssere , vrb Definitzione
bínchere una dificurtade, lòmpere a fàere una cosa, a un'iscopu
Sinònimos e contràrios
arrannesci*,
resessire,
revèntere
Frases
no bi sunt pótios resèssere ◊ no podet resèssere a ischire ite li est capitadu
Tradutziones
Frantzesu
réussir
Ingresu
to succeed
Ispagnolu
lograr,
conseguir
Italianu
riuscire
Tedescu
gelingen.
resessída, reséssida , nf: resissita Definitzione
su resèssere, s'arresurtau / fàghere sa r. de s'ainedhu, de su pudhérigu de s'àinu = fàghere frundha mala, essire nudha prus de àinu etotu!
Sinònimos e contràrios
arrenéscia,
revéntida
Frases
dae pisedhos fint pronoltigados chi tiant fàghere culta resessida! ◊ no si devet mai presumire che àbbile chi bolat in alturas chie alas at postu ’e pisinatu, ca faghet una mala resessida ◊ apo pintatu custas ideas e soe cuntenta de sa resissita
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
réussite
Ingresu
outcome
Ispagnolu
resultado,
logro
Italianu
riuscita
Tedescu
Gelingen,
Erfolg.
resessíre , vrb: resissire Definitzione bínchere una dificurtade, lòmpere a fàere una cosa, a un'iscopu Sinònimos e contràrios arrannesci*, resèssere, revèntere Frases de mi acatare sola no ti resessit mai ◊ ma comente resessimus a lu uchíere? ◊ no podet resessire in cudha faina ◊ so a su proa proa chena bi resessire ◊ cussu no so resessidu a lu cumprèndhere Sambenados e Provèrbios smb: chie drommit meda póberu resessit.
resessítu, resessíu , pps, agt Definitzione de resessire Sinònimos e contràrios reséssidu Frases so resessitu a leare capu de sa sustàntzia de sa vita chi nos semus colanne.
reséssiu reséssidu
reséstiches , avb Definitzione èssere (sa cosa) a r. = a retentu, a míndhigu, paga Sinònimos e contràrios ríntzighes Frases za est abberu, noch'azes pesau, ma a reséstiches de totu ◊ candho s'incunza fit a reséstiches no bastabat a sardare su dépidu ◊ in tempus de gherra su túcaru, che a su recatu, fit a reséstiches, totu a tèssera.
resetàda , nf Definitzione su resetare Sinònimos e contràrios asseliada | ctr. salarzada, supuzada, zagarada Ètimu srd.
resetàre , vrb: arresentare* Sinònimos e contràrios apasaogare, assebiai, assentulae, asselenare, assussegai.
resétu , agt, nm: arresetu* Definitzione chi est asseliau, in pàusu, firmu; su istare in pàusu Sinònimos e contràrios asselenau, asseliau, asseriau, séliu / assentu, assussegu, pasa 1 / cdh. risetu | ctr. avolotadu, bolluzadu Frases s'aera at isfogadu, est reseta calmada s'ira de sos buliones (G.Monzitta)◊ cuverenada in sinu de sa natura, reseta est sa note ◊ su tempus no est mai resetu.
resfriadúra refreadúra
resfriài refreàre