reprenàre , vrb Definitzione prènnere, ammuntonare cosa in logu de fossu po dhu fàere a paris; fintzes pònnere su prenimentu Sinònimos e contràrios arreprènnere, impreni Frases cue cheret reprenu de terra ca faghet a fossu, sinono.
reprénu , agt Sinònimos e contràrios pienu, prenadu Frases inoghe est totu reprenu, comente che ant fatu su murallone e ant imparisadu su logu.
represài , vrb Definitzione fàere unu dannu po si pagare de calecunu dannu arreciu Ètimu spn. represai.
représsu repésiu
reprovài , vrb Definitzione
foedhare giaendho provas chi una cosa o chistione no est deasi comente narat s'àteru
Tradutziones
Frantzesu
réfuter
Ingresu
to confute
Ispagnolu
refutar
Italianu
confutare
Tedescu
widerlegen.
reprovéri , nm: arreproveri Definitzione
chie crítigat dimostrandho comente est una cosa o chistione contras a s'idea de un'àteru
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
celui qui réfute
Ingresu
confuter
Ispagnolu
quien refuta
Italianu
confutatóre
Tedescu
Widerleger.
reprúbbica, repúbbrica , nf Definitzione
genia de istadu cun is incàrrigos prus mannos, de is autoridades prus artas, fatos a votos
Tradutziones
Frantzesu
république
Ingresu
republic
Ispagnolu
república
Italianu
repùbblica
Tedescu
Republik.
repubbricànu , agt, nm Definitzione chi pertocat una repúbblica; chi o chie bolet sa r. coment'e forma de istadu e de guvernu.
repudhída rebudhída
répula rébula
repulía , nf Definitzione arratza, aredeu Sinònimos e contràrios rébula Frases cussu, e totu sa repulia sua, dae candho li ant dadu postu si ch'est passadu a un'àteru partidu!
repulitànu , nm Definitzione
póveru chi no tenet siendha peruna
Sinònimos e contràrios
pagapo
Tradutziones
Frantzesu
indigent
Ingresu
without property (person)
Ispagnolu
pobre
Italianu
nullatenènte
Tedescu
Mittellose.
repúnta , nf: arrepunta*, repuntu Definitzione genia de cosidura lasca, a puntos lascos, atesu de pare, tanti po aguantare unu pagu Sinònimos e contràrios ifeltza.
repuntài, repuntàre , vrb: arrepuntai Definitzione cosire a puntos cracos Frases pannos ricamados a puntinu e repuntados a manu ◊ mi coso su bestire e lu repunto a seda Ètimu ctl. repuntar.
repúntu repúnta
rère , vrb Definitzione forma incurtzada de rèere, rèzere Frases at a èssere piús capatzu de rere su pesu meu.
rèsa , nf: arrésida* Definitzione su chi ndh'essit de unu trebballu, intrada, badàngiu / animales de r. = animales pesaos po ndh'àere profetu in trebballu o àteru Sinònimos e contràrios arrenda, réndhua, rénnida Frases sos fatores si betaiant dai pala in codhu sos dannos e sa paga resa ◊ is pedriaxus puru beniant seminaus e si trumentàt po pagu resa ◊ no est manna sa resa de sa bíngia, ca est bècia.
rèsa 1 , nf: arrese, erexi, rese, resi Definitzione css. animale (fintzes àinu, cuadhu, grodhe), ma prus che àteru pegus de pagu contu o nau unu pagu a disprétziu Sinònimos e contràrios animabi, arrasia*, babbautzu, cerpiu Frases mala rese, sentza fide e sentza amore: no ses cane de pastore! (G.A.Cossu)◊ a su postu de sas reses malas, cosas bonas tent èssere animadas! (S.Casu)◊ funt aspetendi chi totus potzant bivi coment'e fillus de Deus e no pigaus coment'e una resi ◊ sos fizos suos sunt che reses, chentza educassione 2. già setzis rese vona sos sínnicos!…◊ custu non est locu pro sa rese de sos sardos ◊ su furone est mala rese!
resacàda , nf Definitzione su resacare, movimentu chi si faet coment'e iscutulandho, a cropos Sinònimos e contràrios assachítidu, irghinitada, iscutinada, sachedhada, saidada, saigada Frases su cadhu est andhendhe a resacadas e a trotulinu.
resacàre , vrb Definitzione mòvere a cropu, a iscutuladas (nau fintzes de istrégiu prenendho po dhue càbere prus sa cosa) Sinònimos e contràrios assachitai, iscutuai, issachedhare, nannigare, sachedhare.