repertóriu , nm Definitzione genia de catàlugu de is cosas chi unu ischit fàere, nau pruschetotu de artistas.
repésiu , agt: repressu Definitzione coment'e manténniu, aferrau, impediu de fàere calecuna cosa (es. orinare) Sinònimos e contràrios retentu Ètimu itl. represso.
repetída , nf: repetita Definitzione su arrepitire, fàere o nàrrere a duas o a tantas bortas una cosa; genia de arresposta / fàghere sa repetida a unu = certai a unu Sinònimos e contràrios repicada Frases no de li fàchere sa repetita si fit postu a rídere isse puru ◊ ne aiat arrejonatu e aiat ascurtatu sa repetita Ètimu srd.
repetidòre, repetidòri , nm: ripetidore Definitzione chi o chie arrepitit; antenna parada in logu artu po arrecire e afortire un'undha o singiales de aràdio o televisione.
repetíre, repetíri , vrb: repitire Definitzione nàrrere o fàere torra sa cosa po dha fàere intèndhere o cumprèndhere méngius o fintzes po no dha giare in bínchida a s'àteru, arrespòndhere, foedhare mancari s'àteru no bògiat; mescamente istare a ora meda faendho una cosa, baliare un'irfortzu, una dificurtade, durare Sinònimos e contràrios abbetiae, arrapiti / agguantai, durai Frases in iscola fis brivu ’e faedhare: guai in sardu de la repitire! (A.Puddu) 2. fora no faghet a bi repitire de su frizidore ◊ at repitidu e bi l'at fata ◊ si unu no est forte no repitit in cussu logu! ◊ segundhu it'est, fora de frigoríferu repitit pagu mescamente in tempus caente Ètimu spn. repetir.
repetíta repetída
repetitziòne, repetitziòni , nf: ripetissione Definitzione su arrepitire, ma mescamente nau in su sensu de fàere cosa a duas o a tantas bortas; letzione chi si giaet (o si pigat) abbandha e in prus a istudiantes chi si agatant agoa in calecuna matéria de istúdiu.
repétu, repétus , avb, nm Definitzione de fronte, a faci; abbétia / leàresi a r. ccn. cosa = andai faci a… Frases sas badhes totu, tota sa costera a repetus mi lesi in chirca insoro (P.Mossa)◊ si leeit a repetu montes e costeras.
repiàda , nf Definitzione su repiare, su abarrare Sinònimos e contràrios acociada, arressada, firmada, impasada | ctr. módia, tucada Ètimu srd.
repiànu , nm: arrepranu,
replanu,
repranu,
rimpianu,
ripianu Definitzione
su pàtiu in sa pesada de un'iscala; tretu in paris in artu in is muros, in tàula, po dhue arrimare cosa (e deosi fintzes sa pédriga in domos de sartu, a parte de fora)
Sinònimos e contràrios
lepranu
/
istare 1
Frases
is tellas de su repranu cumponint unu disignu
Terminologia iscientìfica
dmo
Ètimu
ctl.
replà
Tradutziones
Frantzesu
palier
Ingresu
landing
Ispagnolu
rellano,
descansillo
Italianu
pianeròttolo
Tedescu
Podest,
Treppenabsatz.
repiàre , vrb: arrepiare* Sinònimos e contràrios abarrai, firmai, lassai, pasai, pònnere Frases fravicavant sas domos a preda e ludu, sas aperturas a matone crudu chi no íscio comente repiavant! ◊ sas medàglias las apo repiadas in d-unu cioi in artu ◊ cussu no répiat in locu.
repíca , nf, nm: ripicu Definitzione cosa chi si narat o chi si faet coment'e a dispetu Sinònimos e contràrios puntíglia Frases Callena pro ripica contra a su Babbu Mannu no est chérfida andhare prus a crésia.
repicàda , nf: ripicada Definitzione su repicare, arrepitire cosa Sinònimos e contràrios rempicu Ètimu srd.
repicadòre , agt Definitzione nau de ccn., chi est àbbile a repicare, sonandho is campanas a repicu Frases su repicadore sonaiat sas campanas a oras intreas Ètimu srd.
repicài rempicàre
repicapúnta , avb Definitzione bestiu a r. = totu bèni cuncordau.
repicàre , vrb: arrepicai* 2 Definitzione su si pònnere bene de bestimentu, cuncordare cun arrepicos Sinònimos e contràrios allaputzai.
repicàre 1 rempicàre
repicàu , pps, agt 2. s'at postu unu manteu de tela incerada repicau de cociuledhas (R.Spissu).
repichédhu , nm: arrepichedhu Definitzione sonu de campanas Sinònimos e contràrios arrapichedu, arrapicu Frases candu at inténdiu su repichedhu de dí de festa, su predi iat serrau su líbburu e fiat essiu a biri Ètimu srd.