Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

renósigu , nm: arrennósigu* Definitzione genia de arrennegu, de renigna, de dispraxere Frases tenia unu pagu de renósigu ca mammai no si podiat acatai de nudha ◊ podiat pagai su mali fatu e fai citiri unu pagu su renósigu chi dhu turmentàt.

renósu , agt: arenosu* Definitzione chi portat arena, chi dhue at arena (nau de terrenu), o fintzes chi paret de portare arena (nau de cosas de papare chi no s'iscàgiant bene in buca) Sinònimos e contràrios ttrs. rinosu.

rénsia , nf: aréntzia, eréntzia*, réntzia Definitzione parentes, is mannos, e fintzes sa cosa, s'interessu de is mannos chi tocat a is fígios / zente, pessone de bona, de mala réntzia Sinònimos e contràrios aredeu, arrampile, arrépula, beréntzia, famíglia Frases nos est restada calch'istiga de peràulas tuas, ma no connoschimus sa pesada de sa réntzia antiga ◊ est fizu de sa piús réntzia antigória.

rènta rènda

rènte , avb Definitzione a rente a rente = azigu, cun dificurtade.

rentènnere , vrb: arretènnede, retènnere Definitzione coment'e mantènnere firmu (fintzes po maladia chi guastat un'arremu de no dhu pòdere mòvere)/ retènneresi de… = muntenneresindhe, lassare istare, fai a mancu de… Sinònimos e contràrios agguantai, detènnere, mantènnere, tènnere, tratèniri / aostare, astèniri, refrenai | ctr. iscapae Frases at lassadu sinnos iscritos e no cosas volavola e malas a rentènnere! ◊ li falant sas làgrimas chentza las poder rentènnere ◊ apelti tantu atrivimentu inue chi su meu ti as retentu! ◊ sos chelos azis serradu, sas abbas azis retentu 2. curre o cadhu ispanu, no ti retenzas sos giampos! ◊ a los crere fizos mios mi retenzo ca no tenent sas índulas chi tenzo ◊ fit acanta a la tènnere ma si est retesu dubbiosu Tradutziones Frantzesu retenir, paralyser, s'abstenir Ingresu to retain, to paralyze, to refrain Ispagnolu retener, paralizar Italianu ritenére, paralizzare, astenersi Tedescu zurückhalten, lähmen, paralysieren, sich enthalten.

rentésu , pps, agt: retentu, retesu Definitzione de rentènnere; nau de un'arremu de sa carena, chi no tenet o no faet fortza; nau de ccn., chi portat un'arremu invàlidu, cancarau, chi no dhi giuat Sinònimos e contràrios aggrammiadu, baldadu 1, baldu, cancaradu, tuglidu | ctr. iscapu / sanu Maneras de nàrrere csn: rentesu a una perra = chi li at faladu paràlisi a totu unu lados de sa carena; zúghere, dare o pònnere una cosa a retentu = a pagu a pagu, sentza de ispraxi meda sa manu, a mindigu; muntènnere a ccn. a retentu in carchi cosa = donai sa cosa a mindigu, a pagu a pagu Frases l'est retenta sa limba e non b'at faedhadu prus 2. sa bertighita si li giraiat in manos cun isfortzu, ca pariat rentesa dae sos punzos 3. s'amigu tou at sas ancas rentesas ◊ babbu tou est rentesu de su totu ◊ zughiat una manu retenta ◊ portat unu bratzu retentu, casi cancarau ◊ portu is cambas retentas, no potzu movi mancu is peis! 4. sos chi ant una mischina pintzione finas s'abba bufant a retentu (Sassu)◊ cussu est nàschidu cun sos sentidos a retentu ◊ cuss'abba sumit a retentu ◊ sa cara trista sua mi teniat a retentu sa gana de bi bugliare ◊ cun cussos andha a retentu, ca sunt malos! Tradutziones Frantzesu retenu, paralysé Ingresu retained, paralized Ispagnolu retenido, paralizado Italianu ritenuto, paralizzato Tedescu zurückgehalten, gelähmt.

rèntza , nf: arrentza* Definitzione genia de calagasu Sinònimos e contràrios aberenza.

réntzia rénsia

renúle, rénules , nm: nerule Definitzione sos rénules = is errigos, sa parte de asegus de sa bentre Sinònimos e contràrios arrene, arrigu, orrungione / arrigali, lumbu Ètimu ltn. *renile.

renunsciàdu , agt Definitzione chi no ndhe balet prus de sa becesa o po is males chi sufrit Sinònimos e contràrios irvàlitu, rentesu Frases finas su renunsciadu intrat in bozas, budhit su mustu, su mannale ingrassat, pinghet s'olia e… s'atunzu passat Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu invalide Ingresu invalid Ispagnolu minusválido, inválido Italianu invàlido Tedescu Invalide.

renúntzia , nf, nm: renúntziu, rinúntzia Definitzione su renuntziare, su arrefudare o lassare ccn. cosa chi si podet fàere, pigare, gosare Sinònimos e contràrios arrecusa, arrefudu, arreusa, debodu, dennega, rebuzu Tradutziones Frantzesu renoncement Ingresu renunciation Ispagnolu renuncia Italianu rinùncia Tedescu Verzicht.

renuntziài, renuntziàre , vrb: rinuntziare Definitzione lassare, arrefudare calecuna cosa chi si iat a pòdere fàere, pigare o gosare Sinònimos e contràrios renusciare Frases - Renuntziades a Sàtana e a totu sas òperas suas? - Renúntzio! Tradutziones Frantzesu renoncer Ingresu to renounce Ispagnolu renunciar Italianu rinunciare Tedescu verzichten.

renúntziu renúntzia

renusciàdu , pps, agt Definitzione de renusciare; nau de animale, chi est làngiu, marriu meda; nau de ccn., chi est própriu malibigau fintzes po is ideas e cumportamentos chi tenet Sinònimos e contràrios renunsciadu.

renusciàre , vrb Definitzione lassare, arrefudare calecuna cosa chi s'iat a pòdere fàere, pigare o gosare Sinònimos e contràrios arrefudai, renuntziai* Frases pro chi mi apat renusciadu tempus e sorte crudele, so sempre cudhu fidele cumpagnu afetzionadu (G.A.Cossu) Tradutziones Frantzesu renoncer, refuser Ingresu to give up Ispagnolu renunciar, rehusar Italianu rinunziare, rifiutare Tedescu verzichten.

renúsciu , nm Definitzione debbilesa manna de s'animale làngiu làngiu, chi no ndhe podet prus sa vida, mancamentu mannu de fortzas Sinònimos e contràrios debbilesa, lecura | ctr. foltza Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu impuissance Ingresu powerlessness Ispagnolu debilidad Italianu impotènza Tedescu Schwäche.

renútza , nf Definitzione min. de rena, arena minudedhedha Sinònimos e contràrios renighedha Ètimu srd.

rènza , nf Definitzione orrugu pitichedhedhu de cosa, de pedra Sinònimos e contràrios abighíngiu, arritzu 1, brutura, grisu 1, rena, solla Tradutziones Frantzesu gravelle, bribe Ingresu scrap Ispagnolu grano, pizca Italianu renèlla Tedescu feiner Sand.

reontzàre , vrb Definitzione torrare in sestu su ciou candho ferrandho tocat sa carre bia de sa luma de su pei de s'animale (cuadhu, boe).