A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

resàcu , nm Definitzione su resacare Sinònimos e contràrios assachítidu, sachedhada, sachedhonzu Ètimu srd.

resài rasàre

resaltài, resaltàre , vrb: resartare Definitzione su si bíere o pàrrere méngius, de prus, prus ladinu, nau de sa cosa po sa bisura, is síngias, su sabore o àteru; essire fora o prus in artu de una línia, de unu paris, de sa s'afaciada o pinna de unu muru o àteru Tradutziones Frantzesu ressortir, paraître nettement Ingresu to stand out Ispagnolu resaltar Italianu risaltare Tedescu hervortreten.

resàltu , nm: resartu, risartu Definitzione su èssere prus ladinu, su si pàrrere de prus o méngius de sa cosa po sa figura, su sabore, o àteru.

resàre rasàre

resarèdha , nf Definitzione css. bobboitedhu, nau mescamente de su pipiu chentza batiare Sinònimos e contràrios cerpiu / moro Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu petite bête Ingresu little beast Ispagnolu bicho Italianu bestiolina Tedescu Würmchen.

resartàre resaltài

resàrtu resàltu

rescatài , vrb: riscatai, riscatare Definitzione pagare po intrare in podere de calecuna cosa chi in calecuna manera dhi apartenet, a unu / r. annos de triballu = pagai is contribbutus po trabballu fatu a manera de si dh'agatare contau po sa pentzioni Sinònimos e contràrios pacare, illebberare, iscabbúllere Tradutziones Frantzesu racheter Ingresu to redeem Ispagnolu rescatar Italianu riscattare Tedescu loskaufen.

réscia , nf: eréscia* Definitzione cosa chi si connoschet de is mannos de sa famíglia, prus che àteru interessu, ma fintzes sa gente etotu Sinònimos e contràrios eredade, interessu / aredeu, arénsia, arràcia, arrépula, iscratza, iscrípia, istripa, istripile Frases lis rughiant in réscia berbeches e minditas.

rescinnàre rassignàre

rescotài , vrb: arrecotare* Definitzione fàere a arrescotu, a soru, ma mescamente mòrrere, nau de late postu in su fogu candho no est aténdhiu o s'est cumenciandho a fàere aghedu Sinònimos e contràrios acasare.

rescótu recótu 1

rèse rèsa 1

resèca , nf: arressega, resega Definitzione cosa chi essit coment'e a dente, a bicu, a punta (nau fintzes de terrenu).

resecàre , vrb Definitzione fàere a resega.

resèda , nf Definitzione tres calidades de erbas linnosas tenent custu númene, nadas coa de gatu s'una e fintzes strapudhu de cani, allupaguadhus s'àtera, bonas po tínghere in colore grogo; un'àtera ancora est sa coa de gatu fragosa Sinònimos e contràrios allupaguadhu 3 Terminologia iscientìfica rbl, Reseda alba, R. lutea, R. odorata Tradutziones Frantzesu réséda blanc, réséda jaune Ingresu reseda Ispagnolu reseda Italianu resèda bianca, resèda gialla Tedescu Resede.

resèga resèca

resegàdu , nm: rosolgadu Definitzione genia de matighedha (benit de zonas tropicales) chi bogat una nughedha toscosa impreada po meighina; si narat fintzes po css. velenu Sinònimos e contràrios belenu, faneu, resolgadu, toscu Terminologia iscientìfica mt, Strychnos nux-vomica Ètimu spn. rejalgar Tradutziones Frantzesu vomiquier Ingresu nux vomica, poison nut Ispagnolu nuez vómica Italianu nóce vòmica Tedescu Brechnuß.

reselài, reselàre , vrb: arreselai, retzelare, rezelai, rezelare Definitzione su no giare fide, su àere bendha o duda coment'e timendho puru Sinònimos e contràrios suspetai | ctr. cunfiai, fidai Frases bessestis a predicai sentza timi o rezelai s'imperadori Ètimu spn. rezelar Tradutziones Frantzesu craindre, soupçonner Ingresu to suspect Ispagnolu recelar Italianu sospettare, temére Tedescu argwöhnen.